Periodisme, poesia i feminisme: 10 autors que han marcat el Sant Jordi

BarcelonaCura d’humilitat per als autors de sempre. Ahir les cues més llargues van ser les d’uns periodistes de l’ARA, un poeta descobert en un concurs televisiu i moltes autores que han fet del feminisme el seu camp de batalla literari. Sant Jordi s’enriqueix amb noves veus, nous gèneres i noves idees.

Laia Vicens i Xavi Tedó

Sant Jordi enfilava el capvespre quan es va saber que Laia Vicens i Xavi Tedó s’havien coronat al capdamunt dels més venuts de no-ficció amb Operació Urnes (Columna). A l’última parada de la seva agenda d’ahir, una cua sinuosa de lectors els esperava pacientment. “Perdoneu el retard, és que firmen fins i tot caminant”, es justificava una de les llibreteres. Vicens i Tedó van per feina, però les seves firmes no sónexprés: al fet que signen tots dos cada llibre se li afegeix el temps que dediquen a escoltar les històries dels lectors. “Ve gent a cau d’orella i ens diu que va tenir urnes”, subratlla Tedó, i Vicens afegeix: “Hem recollit els telèfons de moltes persones amb històries sobre les urnes per ampliar el llibre”. Els periodistes de l’ARA estan eufòrics i agraïts. “Ens fa molta il·lusió. La veritat és que no ens ho esperàvem”, diu Tedó. Per a Vicens, l’èxit del llibre és també “una evidència que estem vivint una situació política excepcional i que la gent té ganes de saber què va passar”.

Héctor Lozano

El fenomen fan adopta magnituds considerables a la parada on signa Héctor Lozano, el creador de Merlí i autor de la novel·la de la sèrie, Quan érem els peripatètics (Columna), al matí acompanyat per l’actor Carlos Cuevas. “L’any passat ja vaig signar, però avui és molt més intens. La ficció sempre es ven millor”, afirma. Al seu costat, Cuevas no para de repartir selfies amb les lectores. Tot i que la majoria són noies que no superen els 25 anys, Lozano explica que també s’ha trobat amb “pares que han vist la sèrie i els ha servit per comunicar-se amb els fills”. Però les firmes que li fan més il·lusió són les dels nois “que han sortit de l’armari gràcies a Merlí ”.

Llucia Ramis

Llucia Ramis està aquest any de doble celebració. El 23 d’abril és el seu aniversari i, alhora, ha complert una dècada del seu debut. “Fa deu anys m’estrenava en un Sant Jordi, però mai havia firmat tant com avui”, explica Ramis, que al migdia lluita “per no fer lletra de metge”. Guanyar l’Anagrama de novel·la per Les possessions li ha aportat, diu, més visibilitat. “Alguns lectors ja em coneixen de llibres anteriors, però tinc la sensació que ara estic més present”, diu. Per combatre la jornada maratoniana de firmes, Ramis confessa el seu truc: “La clau és escriure textos llargs perquè es faci cua”.

César Brandon

“Però qui és aquest noi?”, preguntava molta gent a La Casa del Llibre en veure el poder de convocatòria de César Brandon. Nascut a Guinea Equatorial i establert a Ciudad Real, el jove poeta de 24 anys va conquerir fa només dues setmanes la tercera edició del programa Got Talent. En només tres mesos ha passat de l’anonimat absolut a publicar el poemari Las almas de Brandon (Espasa) i convertir-se en la sensació mediàtica del món literari. “La televisió crea una barrera amb el lector que Sant Jordi trenca -comenta-. Ser aquí ens fa adonar que som reals i ens permet mirar-nos als ulls”. La gent se li acosta emocionada. “Poesia ets tu”, li diu la Cristina. Ell somriu i escriu llargues dedicatòries. Brandon sua la samarreta -literalment- i rep els lectors dret, sense taula pel mig. És l’estrella inesperada d’aquest Sant Jordi -número 1 del rànquing de no-ficció en castellà-, un poeta accidental que “no buscava” la poesia: “Va ser ella la que em va trobar a mi”.

Màrius Serra

A La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam), l’últim llibre de Màrius Serra, un assassí es dedica a liquidar escriptors durant la diada. Potser per això Serra s’ha emportat un guardaespatlles a les firmes: Oriol Comas i Coma, amic seu, expert en jocs i personatge de la novel·la. “Oferim firmes dobles: de l’autor i del personatge”, diu Serra. “L’altre dia em va enviar a firmar a Sant Esteve de les Roures perquè ell no hi podia anar”, explica Comas, que en les dedicatòries deixa una pista sobre el llibre: “Els poso que l’assassí surt a la pàgina 16. Però no els dic que en aquesta pàgina hi sortim sis personatges, entre ells el Màrius i jo”.

Martí Gironell

Per resistir Sant Jordi, Martí Gironell esmorza bé i procura beure molta aigua. “El dia d’avui és una explosió encantadora i esgotadora”, diu. Després d’onze llibres, Gironell ha fidelitzat els lectors, fins al punt que amb alguns hi coincideix cada diada. “Hi ha una dona malalta de càncer que em trobo cada 23 d’abril des de fa sis anys -explica-. Em fa molta il·lusió perquè per a ella cada llibre significa un any més de vida”. Entre els lectors que el visiten també n’hi ha de nous i alguns que dubten davant la seva novel·la. “A aquests m’agrada parlar-los del llibre. Alguns el compren i d’altres no, però en dies com avui es demostra el poder de la paraula”, diu.

María Dueñas

Són molts anys d’experiència, moltes diades de Sant Jordi firmant llibres. María Dueñas, que ahir va liderar el rànquing dels més venuts de ficció en castellà amb Las hijas del Capitán (Planeta), firma amb l’eficàcia d’una professional consumada. La seva cua -formada per un 95% de dones- avança a bon ritme mentre ella somriu i firma. “És una festa emotiva, grandíssima -reconeix-. Res m’agradaria més que anar a fer un tomb i comprar un llibre, però els lectors no em deixen”. Les preguntes sobre la nova novel·la, ambientada a Nova York, són habituals entre les lectores. “Espero que avui sigui un gran dia per a Las hijas del Capitán ”, diu. I ho va ser.

Marina Garcés

La filòsofa Marina Garcés pensava que el seu matí seria tranquil, però ben aviat va comprovar que no. “Hi ha una allau de gent”, comenta. Garcés saltarà de parada en parada durant tot el dia i, a més, al migdia intentarà escapar-se per treure el cap a la cerimònia dels Jocs Florals de l’escola dels seus fills: “Espero poder-hi arribar!”, exclama. Molts dels lectors que la visiten ho fan amb el seu últim llibre, Ciutat princesa (Galàxia Gutenberg), però també amb Nova il·lustració radical (Anagrama). Garcés observa curiosa aquesta tendència. “Molts lectors fan duet i em demanen que els firmi els dos llibres. M’estic fent un fart d’escriure”, afirma satisfeta.

Leticia Dolera

Les lectores de Leticia Dolera volien la seva firma, però sobretot explicar-li què havia significat per a elles llegir Morder la manzana (Planeta): “El feminisme va d’això, d’unir-nos, de sororitat. Aquests moments donen sentit a tot”. Parapetada darrere el seu somriure perenne, Dolera veia com algunes noies fins i tot ploraven mentre li explicaven històries personals. “Portem tant de temps normalitzant el masclisme i vivint amb sentiment de culpa que, quan la teoria feminista ens allibera, compartir-ho cara a cara amb una altra dona és molt emocionant”, deia mentre firmava a la parada d’El Corte Inglés, on la seva cua i la de Moderna de Pueblo, que firmava Idiotizadas (Zenith), eren les més llargues amb diferència. El feminisme ja és un fenomen editorial imparable.

Eva Baltasar

Malgrat que va concentrar la jornada de firmes a la tarda, Eva Baltasar va viure ahir en primera persona el bullici i la intensitat de Sant Jordi. “Intento no arribar tard, però és complicat desplaçar-se. En un dia com avui els escriptors necessitem cabines per teletransportar-nos”, subratlla l’autora de Permagel (Club Editor). Però les complicacions logístiques no li han enfosquit el dia. “He conegut molts lectors que ja havien llegit el llibre. És una experiència bonica que no havia tingut fins ara”, diu. Entre els lectors que l’han visitat destaca “dos homes grans que havien llegit la novel·la i que n’han comprat dos exemplars més per a les seves filles”.