De patriotisme i d’educació

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsL’actual conflicte europeu que en tantes i diverses formes ve afectant els països neutrals, ha aixecat en no poques famílies del nostre problemes de gran transcendència què res tenen a veure -almenys directament- amb la industria ni amb el comerç de Catalunya. Un d’aquests problemes, sens dubte el més seriós, és el de la instrucció i educació dels fills i filles d’aquelles famílies catalanes que solen enviar-los a col·legis i institucions de l’estranger; catalans i catalanes de demà, pujats sense l’amor a la terra ni a la llengua nadiues, en altres països, per educadors que ignoren tot allò dels costums, de l’idioma, de les santes tradicions que són un poble. L’estat de guerra en què es troben quatre de les nacions que en llurs centres d’ensenyança rebien més contingent de fills i filles de Catalunya, França, Anglaterra, Alemanya i Bèlgica, ha obligat les famílies a guardar prop d’elles -almenys aquest curs- els seus fills. I aquí es presenta el problema per aqueixes famílies que, en lloc d’haver amb llurs cabals ajudat a posar -definitivament- a l’altura que per tants conceptes li correspon, la cultura pàtria, han preferit esmerçar-los en profit d’institucions estrangeres -qual mèrit no discuteixo aquí- com si en realitat fossin elles les úniques capacitades per formar els catalans i catalanes futurs. [...] ¡A quantes d’aqueixes famílies hem sentit afirmar que “com que a Espanya, a Catalunya, no hi ha en col·legis res que valgui, que els mestres no saben res, etc. es veuen obligats a enviar llurs fills i filles a l’estranger! Altres, de condició social més modesta, o perquè no volen separar-se del tot dels seus fills, els confien a direccions -no sempre prou justificades, per dissort- d’institutrius estrangeres, o prefereixen aprofitar-se de les Escoles que les colònies forasteres -francesa, alemanya, italiana- tenen fundades en nostra ciutat perquè llurs fills restin -encara que vivint en terra estranya- ben francesos, ben alemanys, ben italians, de costums, d’educació, de llenguatge. ¡Quina amarga lliçó de patriotisme hauria d’ésser aquesta pels catalans! [...]