París, capital mundial de la llibertat
Enviat especial a ParísDrets i en silenci. Tocats, però determinats a dir mai més. Va ser així com més d’un milió de francesos van desbordar ahir París. Només els aplaudiments, el cant de La marsellesa i els crits de “ Charlie, Charlie ” van trencar un ambient de recolliment que, a mesura que avançava la marxa, guanyava escalfor i distensió. Va ser un clam inèdit contra els atemptats terroristes que, la setmana passada, van sacsejar França i van causar 17 morts. Un crit històric per la llibertat al qual es van voler afegir una cinquantena de líders mundials, convidats pel president francès, François Hollande. “París és avui la capital del món. El país sencer s’alçarà i traurà el millor que té”, va declarar solemnement Hollande abans de la marxa.
Entre els dirigents mundials, hi van ser l’alemanya Angela Merkel, el britànic David Cameron, l’italià Matteo Renzi i l’espanyol Mariano Rajoy. També hi va assistir el president de la Generalitat, Artur Mas, que va subratllar que era a París per defensar “la llibertat i les llibertats”. Més enllà d’Europa, va destacar la presència del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i del president palestí, Mahmud Abbas, així com de vuit dirigents africans, cinc dels quals de països musulmans.
La manifestació estava previst que arrenqués a les 3 de la tarda de la plaça de la República, però una hora abans els accessos a aquest indret van quedar totalment col·lapsats. Impossible fer un pas. Resignada, un dona que caminava pel bulevard del Temple amb l’esperança d’arribar-hi es preguntava si almenys des d’allà sentiria alguna cosa. Els cartells en negre amb el lema Je suis ‘Charlie ’ es combinaven amb els llapis i els retoladors -alguns gegants- que molts manifestants portaven. “Jo sóc Charlie, policia, jueu. Nosaltres som la República”, deien altres pancartes.
La manifestació va començar a caminar pel bulevard Voltaire, encapçalada pels familiars i amics de les víctimes dels atemptats d’aquesta setmana, entre els quals els dels integrants de la redacció de Charlie Hebdo, els de la policia assassinada dijous a Montrouge, al sud de París, i els de les quatre persones tirotejades en un supermercat kosher divendres, a la mateixa capital francesa.
Al darrere hi anaven els líders polítics mundials, que van arribar en autobús procedents del Palau de l’Elisi, on van ser rebuts pel president Hollande, i van fer només una petita part del recorregut. Al bell mig d’una llarguíssima capçalera hi anava Hollande, amb Merkel a la seva esquerra i el malià Ibrahim Boubacar Keita -país on França ha enviat tropes a combatre els jihadistes- a la dreta. Separats per un impressionant desplegament policial, la resta de manifestants van desfilar per un bulevard Voltaire totalment saturat, igual com ho estaven tots els carrers del voltant.
Sense protagonisme polític
“Res de política aquí!”, era el retret que feia una dona a uns nois que repartien adhesius en suport a Charlie amb el logo d’un partit. “Aquí hi som els d’esquerres i els de dretes, aquí hi som tots, aquí hi ha la República”, argumentava. Sense cap etiqueta política, només amb el rerefons de la llibertat com a gran principi republicà, la convocatòria va unir els francesos -almenys- per un dia.
La marxa va avançar, amb més o menys dificultat, durant tota la tarda en direcció a la plaça de la Nació, on la capçalera va arribar un parell d’hores després. La pluja, que va aparèixer un moment només al principi, va deixar pas a un vent gelat al qual els manifestants van fer front, no només ben abrigats, sinó també amb les paradetes de creps i begudes calentes que, estratègicament, van anar apareixent a l’indret de la convocatòria durant el matí.
Diferents col·lectius francesos es van aplegar al llarg del recorregut. Sindicats, organitzacions patronals, associacions professionals i ONGs, entre d’altres, tothom va voler afegir-se al clam unitari per la llibertat. Els sindicats policials van rebre el suport dels manifestants -que aplaudien i els abraçaven- mentre avançaven i el col·lectiu de periodistes alçava la seva acreditació, per reivindicar el seu ofici.
La convocatòria va ser secundada també pels màxims líders de les comunitats musulmana i jueva de França. A dalt mateix de l’estàtua a la República que presideix la plaça que porta aquest nom es veien algunes banderes de països musulmans. “Jo penso que a la capçalera de la marxa hi havia d’haver mil musulmans francesos, perquè quedés clar que nosaltres som els primers que rebutgem aquesta barbàrie”, reflexionava el Mohammad, que escoltava l’imam Hassen Chalghoumi a la plaça de la Bastilla, poc abans de començar la manifestació.
Chalghoumi, un imam moderat que aquests dies ha acaparat l’atenció dels mitjans, explicava que havia vingut a dir “No a la barbàrie; [els terroristes] no tenen res a veure amb nosaltres”, però alertava també que els musulmans “pateixen, hi ha una vintena de mesquites a França que han sigut atacades aquests últims dies”. “Jo sóc musulmana i estic totalment en contra del terrorisme. Però, sabeu què? A vegades sento coses a la televisió sobre els musulmans que no m’agraden”, es queixava la Nadia no gaire lluny d’allà. “A les escoles republicanes els alumnes jueus són insultats, les escoles jueves són objecte d’atac”, es queixava a la tarda al programa especial de la televisió pública francesa el president del Consell Representatiu de les Institucions Jueves de França, Roger Cukierman.
Sense xifres oficials
La falta de precedents d’una manifestació d’aquesta magnitud va portar el ministeri de l’Interior a no donar xifres oficials de participació. “Impossible”, van dir les autoritats. Però el recompte que va fer ahir a nit el diari Le Monde va ser d’1,3 milions de persones a París i 2,7 milions a la resta de ciutats franceses que ahir també es van abocar al carrer, entre les quals Lió, Bordeus, Rennes, Grenoble i Perpinyà, on es van concentrar 40.000 persones. En total, quatre milions de manifestants. El clam més important que ha viscut mai França per una sola causa.
Des d’una botiga de còmics de la zona el propietari s’ho mirava. “La meva dona sí que hi és”, deia Pierre Cottard, que es lamentava de la desaparició dels grans mestres de la tira còmica francesa dimecres en l’atemptat contra Charlie Hebdo. “Hi haurà relleu, esclar, però mai més serà el mateix”.
Més control a les xarxes i les fronteres
Els ministres de l’Interior dels països de la UE van acordar ahir a París reforçar la cooperació en el control del moviment dels combatents i de l’ús d’internet per part de grups jihadistes. Els responsables d’Interior de França, Espanya, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Bèlgica, entre d’altres, es van mostrar partidaris d’establir un registre de passatgers d’avió “sense vulnerar el dret a la privacitat”, una mesura polèmica i a la qual s’oposava fins ara el Parlament Europeu. El ministre francès de l’Interior, Bernard Cazeneuve, va defensar que els controls s’apliquin “amb criteris objectius” i dins del respecte a les “llibertats fonamentals”. El seu homòleg espanyol, Jorge Fernández Díaz, va defensar la reforma de l’acord de Schengen per millorar i reforçar els controls en el pas de les fronteres exteriors de la UE per a les persones que tenen llibertat de circulació.
També es va plantejar la necessitat de millorar la cooperació amb els gegants d’internet per garantir la retirada dels continguts de propaganda jihadista a les xarxes. Totes aquestes mesures es discutiran dins la UE i en una cimera a Washington.