1.200 pàgines plenes d’informació personal

BarcelonaLa croada de Max Schrems contra Facebook va començar el dia que un dels seus professors a la Universitat de Santa Clara, a Silicon Valley -on va estudiar durant un semestre d’intercanvi-, va convidar el responsable de privacitat de Facebook, Ed Palmieri, a fer una xerrada als seus alumnes. Aquell dia del 2010 Schrems es va adonar que els dirigents de la companyia tenien un coneixement més aviat escàs sobre la normativa europea de protecció de dades, i va decidir que el seu treball final tractaria precisament aquest tema.

Un dels punts de la seva recerca va consistir a demanar a Facebook tota la informació que havia recollit sobre ell. Segons la normativa comunitària, tots els ciutadans de la Unió tenen reconegut l’anomenat dret d’accés, és a dir, el dret de sol·licitar i obtenir totes les dades que una empresa té sobre ell. Facebook va respondre a la seva petició i li va fer arribar un CD que contenia un arxiu PDF de més de 1.200 pàgines.

Allà hi havia recollida tota la seva activitat a Facebook des que s’havia creat el perfil, l’any 2008: totes les persones de qui s’havia fet amic -i també de qui havia deixat de ser-ho-, tots els esdeveniments a què havia sigut convidat i la resposta que hi havia donat, la llista de persones que s’havien connectat a la xarxa social des dels mateixos ordinadors que ell i tots els missatges i xats que havia rebut i enviat, incloent-hi els que havien sigut esborrats, entre d’altres. Fins i tot hi havia dades que no havia donat mai a Facebook, com adreces de correu que, probablement, havien sigut extretes de les llistes de contactes dels seus amics.

Les dades apareixien classificades en 57 categories diferents, com ara “família”, “amics”, “targetes de crèdit”, “últimes localitzacions”, “activitats recents”, “opinions polítiques” i “opinions religioses”. Schrems i alguns dels seus col·laboradors van penjar els seus PDF complets a Europe-v-Facebook.org, amb la informació confidencial degudament esborrada.

“Encara em pregunto per què Facebook em va enviar el document. Per què enviaries aquesta prova al teu rival?”, es preguntava llavors Schrems en declaracions recollides per la revista Forbes. I afegia: “Només sóc un noi normal que fa tres anys que és a Facebook. Imagina’t això al cap de deu anys: cada manifestació on he anat, els meus pensaments polítics, converses privades, comentaris sobre malalties...”

A través de la seva web, el jove activista anima tots els usuaris de Facebook a demanar el seu propi registre d’activitat a la xarxa i explica com fer-ho, però adverteix que actualment la companyia ho posa força més complicat.