27-S CAP A LES PLEBISCITÀRIES

Pressió per reactivar el Pacte pel Dret a Decidir

La Taula de Barcelona impulsa una assemblea de les territorials per reclamar una reunió del plenari

UNITAT DE MÍNIMS 
 El PNDD es va reunir per últim cop el 6 de març per segellar la unitat de mínims.
Marc Colomer
03/07/2015
3 min

BarcelonaL’última reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD), el 6 de març, visualitzava una unitat sobiranista de mínims davant les eleccions del 27-S. El plenari del Pacte Nacional, que lidera l’expresident del Parlament Joan Rigol i integra més de 3.000 entitats del país, es reactivava llavors després de mesos a la nevera -l’última reunió havia sigut en vigílies del 9-N, i després del procés participatiu el front sobiranista havia entrat en una espiral de confrontació-, però va haver de fer equilibris impossibles per acordar una declaració genèrica sense cap referència al caràcter plebiscitari del 27-S, pel rebuig que genera en sectors del front sobiranista, sobretot els vinculats a ICV. Des de llavors, el Pacte no s’ha tornat a reunir.

És precisament aquesta inacció, a més dels esdeveniments polítics dels últims mesos, el que ha revoltat algunes taules territorials -amb paper destacat de la de Terrassa-, que, liderades per la de Barcelona, han convocat una assemblea dilluns a l’Ateneu Barcelonès per reclamar-ne la reactivació i un posicionament clar sobre el “caràcter plebiscitari” de les eleccions del 27-S. La iniciativa la prenia el president de l’Ateneu Barcelonès i impulsor de la Taula Territorial de Barcelona pel Dret a Decidir, Jordi Casassas Ymbert, que convocava una reunió de les taules territorials “davant la imminència de les eleccions catalanes i en vista del punt mort on sembla que porta l’acció política”. Segons l’ordre del dia de la reunió de dilluns, al qual ha tingut accés l’ARA, a la trobada de l’Ateneu Barcelonès s’hi debatrà sobre “la vigència del Pacte i la reivindicació del seu poder transversal de convocatòria” i sobre “el caràcter plebiscitari de les pròximes eleccions catalanes i la necessitat d’actuar en conseqüència”. “La demanda d’una reunió urgent del Pacte Nacional pel Dret a Decidir per renovar el seu esperit inicial i sentit unitari, així com perquè pugui fer la crida de país de la qual tots estem tan necessitats” també serà un punt de debat.

Les fonts coneixedores de la convocatòria consultades per l’ARA asseguren que la iniciativa no tan sols no té cap relació amb l’oferta llançada pel president de la Generalitat, Artur Mas, a Molins de Rei el 20 de juny ni amb la contraoferta d’Oriol Junqueras feta dimecres -amb posterioritat a la convocatòria de la reunió-, sinó que precisament pretén ser un cop de puny sobre la taula davant la “deriva confusa” a què han conduït, consideren, l’acció i les “suspicàcies” dels partits polítics sobiranistes els últims mesos. “La reunió ha de quedar al marge del debat sobre les llistes”, insisteixen les fonts consultades, que busquen precipitar una reunió urgent del Pacte Nacional per empènyer-lo a llançar un missatge: “Es tracta de reafirmar que les eleccions del 27-S són plebiscitàries”.

Dret a decidir o independència

Fonts dirigents del Pacte Nacional consultades per l’ARA admeten que la posició de la plataforma unitària és delicada des del moment que hi ha organitzacions que en formen part que consideren que aquesta és una eina per a la defensa del dret a decidir dels catalans i no per posicionar-se al costat de la independència, com de fet ja van evidenciar en l’última reunió del plenari del pacte ICV i el sindicat CCOO, entre d’altres. A la vegada, però, hi ha altres sectors que consideren que, com a eina de defensa del dret a decidir, el Pacte Nacional ha quedat superat. Les mateixes fonts asseguren que seguiran amb atenció les conclusions i eventuals demandes que surtin de la reunió de dilluns per analitzar-les i explorar les possibilitats de convocatòria del plenari del Pacte Nacional sempre que, això sí, no es posi en risc el paper de plataforma unitària de trobada de les institucions, els partits, les entitats i els agents socials i econòmics en defensa del dret dels catalans a decidir lliurement el seu futur polític.

stats