Óscar Pazos: “El poder necessita concentrar-ho tot a Madrid per tenir el control absolut”

MadridÓscar Pazos (Vigo, 1967) explica com Madrid va ser escollida per Felip II i la seva cort per una decisió egoista: estar sol en una ciutat en què no competiria amb altres senyors. A partir d’aquí descriu la història de com el centralisme s’ha integrat a l’ADN de la política espanyola.

Vostè descriu un Madrid fet capital artificialment. Com passa?

Hi ha dues històries: la del Madrid de l’absolutisme i la d’una Espanya que intenta ser liberal, i enganxar-se a la Revolució Industrial al segle XIX. Aquí hi ha una ruptura clara. Madrid era cort i no era res més, no era una capital. És a partir del segle XIX quan intenta ser una gran ciutat amb un poder econòmic i cultural. Aleshores neix el projecte del gran Madrid, del govern liberal. És en principi un projecte de progrés, però no era el millor lloc per a una capital com la que volien dissenyar. A més, els liberals van haver de fer pactes amb l’absolutisme per mantenir la capital on hi havia el poder dinàstic. I el projecte va fracassar: el fracàs de Madrid va ser causa i efecte del fracàs dels liberals.

Per què no era un bon lloc?

Per la geografia. Madrid no està comunicada amb cap port, ni té canals. Al voltant té un buit: és una capital aïllada de tot.

I en què consisteix el projecte?

A partir d’aleshores tot va a Madrid. Tot el que significa poder ha d’estar a Madrid: des de la cultura, amb els millors teatres, fins al poder econòmic i fins i tot la indústria, encara que no s’hi establís de manera natural. La centralització industrial va quallar amb la nacionalització de la indústria de Primo de Rivera, que va executar Franco. I ara que la indústria ja no és sinònim de poder i que ho són més aviat la comunicació, la banca i les seus empresarials, doncs estan totes a Madrid.

Per què passa?

És una qüestió de tipus cultural, és una manera d’entendre l’autoritat, de mantenir un centre de poder. És la conseqüència d’un poder jeràrquic d’un centre que decideix per tots, una manera d’entendre un estat que entronca amb l’absolutisme: amb un rei, un cap que ho dirigeix tot.

I acaba concentrant la població.

Sí, però de manera peculiar. Si mires les grans ciutats del món, són un pic de densitat, que al voltant té un gradient de població: unes ciutats que no se sap on comencen i on acaben, i es parla de megalòpolis. A Madrid no tens això. Tens Madrid i la Meseta i com més creix Madrid més població perd el voltant i menys pes té Castella. Madrid fa bandera de l’espanyolisme, però s’ha carregat Castella. Mai ha tingut una relació positiva amb el seu entorn, sempre l’ha buidat.

La gent va on són els diners.

Això és claríssim. Si estàs bombejant diners en un lloc, al cap de cinc minuts hi veuràs gent.

¿Això resta recursos a la resta de l’Estat?

Totes les grans inversions del segle XIX són per construir la gran capital, com la xarxa radial de ferrocarrils, que va ser un fracàs. El creixement de Madrid es fa a costa de la resta d’Espanya. I així fins avui: com s’explica que l’aeroport més gran sigui a Madrid, quan a Espanya el trànsit aeri és sobretot turístic?

Com s’explica?

És una barreja de la inèrcia cultural i qüestions decidides i planificades. La decisió de fer una xarxa radial de ferrocarrils la van prendre generals. Ho fan a Madrid perquè ells són a Madrid, i necessiten que el nus sigui on viuen. Si el posaven a Saragossa, que probablement és on hauria de ser, ells no controlaven el nus, no podien aturar-lo per les armes tan fàcilment. Pel mateix motiu Franco decideix fer passar tots els senyals de televisió per Madrid, perquè així els pot tallar fàcilment. El poder necessita concentrar-ho tot a Madrid per tenir el control absolut.

Ara no hi ha absolutisme, però sí decisions semblants, com fer passar el corredor mediterrani i l’atlàntic per Madrid.

Sembla una broma, però si tens els interessos econòmics a Madrid, hi ha moltes pressions perquè sigui així, i tenen els corredors aturats fins que no se’n surtin. És el despropòsit total, que després s’autojustifica perquè diuen que Madrid contribueix a la transferència de rendes, però no depèn d’ells ni tenen en compte que el govern és a la capital. Si te l’emportes no hi queda res.

¿Hi ha alguna possibilitat que això canviï?

No veig el canvi per enlloc. A Espanya no hi ha projecte ni consensos, més enllà de la voluntat d’estar dins d’Europa, que està construïda per governs nacionals que protegeixen els mateixos interessos de les capitals. El govern d’Espanya pertany a Madrid. Ningú pot aspirar a governar Espanya si no s’integra a la lògica madrilenya; si ho vol fer des d’un altre punt d’Espanya, no pot.

Madrid té més concentració.

Té un nivell de concentració molt elevat en algunes coses, potser comparable a París i Londres. Però les dues van executar el rei absolutista, i Madrid mai. Això canvia el caràcter del poder. És més comparable a Moscou o Mèxic. I es veu a les colònies: el Regne Unit no ha reproduït el model de gran capital, i Espanya sí. Són grans concentracions de poder, amb dèficits democràtics.