Oriol Junqueras: “El Govern i l’Ajuntament de Barcelona haurien d’anar alineats”

Madrid/BarcelonaEl vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, té un paper rellevant en aquesta legislatura. Té competències clau sobre les iniciatives que han de garantir el procés i sobre el pressupost, en temps de millora de l’economia, però encara moltes dificultats per finançar la institució.

Vicepresident, vostè va tenir una reunió “molt cordial” dijous amb Soraya Sáenz de Santamaría però divendres el govern espanyol va impugnar la llei d’emergència habitacional. Quina serà la resposta?

El Govern ha d’obeir el mandat del Parlament i prioritzar sempre l’interès dels ciutadans. No deixarem la ciutadania en mans d’un tribunal arbitrari que actua condicionat per les voluntats polítiques del PP i del PSOE. Tantes vegades com sigui necessari ratificarem tota la legislació que ens tombin però que considerem que serveix els interessos de la majoria o que, com és aquest cas, vetlla per evitar que hi hagi gent que quedi desemparada. Entenc que tants cops com calgui hi haurà una majoria parlamentària disposada a ratificar aquesta legislació i que el Govern atendrà el mandat del seu Parlament.

¿Tenint en compte la reunió de dijous s’ho esperava?

El que m’hauria sorprès és un canvi d’actitud del govern espanyol, més enllà de la cordialitat, que ja és una novetat en si mateixa. Però a part d’això i de vagues voluntats que no es concreten en res, és obvi que el govern espanyol i el TC actuen coordinadament i amb una voluntat política manifesta que topa amb els anhels i les necessitats de la majoria de la ciutadania.

Per tant, això és un diàleg de sords. Hi tornarà?

Explicar aquí la nostra posició és una oportunitat que hem d’aprofitar. A més, per primera vegada no estem sols, sinó que els nostres arguments tenen el suport d’altres administracions, singularment del País Valencià i les Illes Balears.

¿El dia que es va veure amb Montoro va parlar dels pressupostos espanyols?

Ell explica que estava en un context electoral i que, per tant, pren les decisions en funció d’això. I és evident que ha contribuït de forma molt notable a la desviació respecte als compromisos que tenia.

El president i vostè mateix han dit que d’aquí 15 mesos ja res no serà igual a Catalunya. ¿Creu que podem parlar d’un període de la Catalunya preindependent de 15 mesos?

Tenim un mandat democràtic per fer la independència de Catalunya i, per tant, estem en una mena de govern prerepublicà. La independència de Catalunya és un procés que exigeix un compromís unilateral de les institucions catalanes en compliment del mandat democràtic. També tindrà elements de bilateralitat tard o d’hora, perquè a l’Estat li convindrà negociar la divisió d’actius i de passius, ja que, si no negocia, en sortirà perjudicat. I, finalment, elements de multilateralitat perquè estem en el context de la Unió Europea i els compromisos internacionals. Per tant, hi haurà una multilateralitat pública i també privada que vindrà molt condicionada per la qüestió del deute públic, que és gegantí i, per tant, els estalviadors hi tindran un paper influent.

Coneixent la situació i armat amb el pragmatisme que acostuma a aportar estar al Govern, ¿està segur que aquesta multilateralitat s’aconseguirà en quinze mesos?

Nosaltres farem tot el possible perquè sigui així. Nosaltres som independentistes de tota la vida. Ningú té cap dubte sobre la nostra posició i, per tant, farem tot el que estigui al nostre abast perquè sigui així.

¿S ’aconseguirà la majoria social suficient per provocar aquesta intervenció multilateral?

La majoria social existeix perquè tenim la majoria parlamentària. Si l’Estat hagués promogut un referèndum, hi hauria hagut un referèndum de sí o no que nosaltres hem defensat sempre. De fet, nosaltres som els campions absoluts del referèndum: ho hem sigut, ho som i ho serem en el futur. També defensem un referèndum constitucional, és a dir, el referèndum que aprovarà la Constitució de la nova República. Per tant, aquí als ciutadans no els hi faltaran oportunitats per expressar la seva opinió.

Un dels dubtes per construir aquesta majoria sòlida és el paper d’En Comú Podem. ¿Es pot sumar al procés? ¿El banc de proves ha de ser l’Ajuntament de Barcelona?

És evident que seria bo que les dues principals institucions del país, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona, anéssim alineats, i és evident que perquè això sigui així seria bo que hi hagués compromisos polítics amplis entre les principals formacions polítiques al Parlament, l’Ajuntament de Barcelona, etc. És evident que si des de Convergència fins a la CUP, passant per ERC i En Comú Podem, treballéssim de forma mancomunada, això seria un element afegit de fortalesa de les institucions i del procés, de la voluntat democràtica dels ciutadans. El procés constituent té, entre moltes altres virtuts, que és molt inclusiu, que convida a tothom a intentar definir quin ha de ser el marc constitucional del nou estat. Per tant, ens sembla que és una ocasió excel·lent perquè s’hi sentin convidats i perquè hi tinguin un paper rellevant la gent d’En Comú Podem o de formacions polítiques com EUiA, que ha expressat el suport a la República Catalana.

¿Està dient que Colau ha de tenir el suport d’ERC i de CDC?

Alfred Bosch ha fet una proposta que no només és bona i integradora. És que, a més, entra en el terreny del possible. I possible és un govern amb aquestes tres forces: Barcelona en Comú, ERC i CUP. Una altra cosa és que una d’aquestes forces ho rebutgi. La presència de CDC al govern no entra dins els càlculs de l’actual alcaldessa, i això ho fa molt complicat. Però sí que seria possible implicar CDC en la governabilitat. És més, seria del tot desitjable.

¿Té alguna cosa més que confiança que la CUP votarà els seus pressupostos?

Nosaltres confiem que sigui així i entenem que hi ha el compromís de fer-ho possible. Indubtablement els pressupostos són una eina útil, però alhora també és veritat que hi ha hagut molts governs que han governat amb situacions de pròrroga pressupostària. Per tant, és evident que es pot governar així. Ara bé, l’aprovació dels pressupostos dóna uns mecanismes de flexibilitat en l’aplicació pressupostària que amb la pròrroga no tindríem. En tot cas, això correspon a la legítima sobirania de cada formació política.

¿És un pressupost expansiu en termes socials?

Sí, és un pressupost expansiu en termes socials perquè hi ha elements que ens hi ajuden, com ara els tipus d’interès baixos, la reestructuració d’alguns aspectes del deute, la negociació d’alguns venciments... De fet, hem creat un grup de deute a la conselleria per informar-ne els grups.

El deute es pagarà?

El deute es pagarà perquè no forma part del nostre marge de llibertat poder decidir si sí o si no. Però també és evident que tenim la voluntat de millorar tot el que es pugui negociar. I certament ho estem fent. Nosaltres estem negociant renovacions de deute, de crèdit i ho estem renovant cada vegada amb unes condicions millors, i la nostra voluntat és explorar totes les possibilitats. Tots els grups parlamentaris han valorat de forma molt positiva la feina que s’està fent des de la conselleria en aquest grup d’estudi.

Si fem un repassada del pressupost i de la situació en què es troba, veiem que a vostè li falten uns 1.000 milions d’euros per quadrar-lo.

Això és discutible perquè hi ha molts criteris per establir-ho. En tot cas, és evident que hi ha una part d’aquest pressupost que hem de trobar la manera de cobrir. Veurem com, perquè les condicions canvien gairebé cada dia, és a dir, canvien les expectatives sobre el creixement i la recaptació, canvien les previsions, canvia el sostre de dèficit... Canvien tantes coses que és difícil precisar quin marge tenim. En tot cas, farem front a les responsabilitats pressupostàries que assumim.

I per la banda dels ingressos, ¿es planteja apujar algun impost, com ara l’IRPF?

Sempre hem dit que estudiarem totes les propostes que ens facin, també les de la CUP, òbviament. I consensuarem el que sigui millor per al país.

Un coixí del seu pressupost podrien ser els 380 milions que significaria el 0% del FLA. Què li diuen d’això a Madrid?

De moment diuen que res de res.

Per què?

Perquè diuen que estan en funcions, però aquest argument no els impedeix decidir el sostre de dèficit no només per a aquest any sinó per a quatre anys. Hi ha una qüestió de legitimitat democràtica.

En termes de liquiditat, ¿podrà passar sense deixar de pagar factures a proveïdors?

El dia a dia és d’una complexitat enorme, però al mateix temps també és cert que estem fent front a totes les nostres obligacions amb terminis més curts. Ara, insisteixo, el panorama de les finances de totes les administracions públiques del món occidental és complex, canviant. Està condicionat per molts factors: pel comportament de l’economia en general, per les perspectives del creixement econòmic xinès, pel comportament dels preus energètics -el petroli i el gas-, pel comportament dels tipus d’interès...

L’economia creix, però es tem una desacceleració.

Les previsions avançades respecte a l’estiu són molt bones i el comportament de les nostres exportacions és extraordinari, però som conscients que hi ha amenaces en el context internacional, com ara les dificultats en els països emergents.

Fedea ha fet públic un document sobre la reforma del sistema de finançament. El negociarà?

No tindrem cap paper protagonista en aquesta negociació. S’ha demostrat històricament que no serveix, que a més és contraproduent, que qualsevol proposta que vingui de Catalunya es converteix en el sostre de tothom.

¿Creu sincerament que hi ha alguna possibilitat que es presenti una llista única independentista al Congrés?

La nostra posició sobre això és molt clara i no tenim cap intenció d’entrar en polèmiques.

Que vol dir que no. Havent escoltat Artur Mas sobre el tema, ¿si els proposessin que ERC encapçalés una llista transversal la farien?

La nostra llista ja és transversal i tothom qui vol donar-nos suport pot fer-ho. No impedirem a ningú votar la nostra llista, que és excepcional, farcida de persones independents de totes les procedències: del PSC, d’ICV, d’UDC, de l’independentisme de tota la vida, que vénen del món dels sindicats, de les patronals... Ens sembla que la transversalitat hi està del tot garantida.