En defensa pròpia. Llorers espinosos
De l'article de Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845-Vallvidrera, 1902) a La Publicidad (5-VIII-1897). No és nova d'ara la crisi dels valors d'honradesa, humilitat i gratitud.
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLa plana major dels que assistiren, lo dia 21 de març de 1886, a la inauguració de les obres del monestir de Ripoll presencià una ceremònia que a molts féu venir les llàgrimes als ulls. Després del solemne ofici i funcions religioses i patriòtiques del matí, nos reunírem en un col·legi, i, després de dinar en la sala principal, s'aixecà lo senyor bisbe del lloc de la presidència, i, dirigint-se a mi, me posà al front una corona de llorer, dient-me commogut i plorant: "Vos corono en nom de Catalunya". La gran part dels assistents no sabien res d'això i la sorpresa fou completa per ells i per mi, puix al sentir la suau olor del llorer ja me'l vegí damunt i sobre mos polsos posat per mon propi bisbe. [...]
Tinc massa fe en les corones que posa Jesucrist "a qui li és fidel fins a la mort", per creure en les d'aquesta vida miserable, que s'esfullen si no es tornen de punxes. [...]
En algunes bandes, potser a exemple de l'Anyell Pasqual, se coronen les víctimes destinades al sacrifici. Evidentment jo era una d'elles. Aquell diumenge fou per mi lo diumenge del Ram; los dies de la Passió se m'acostaven pavorosos i negres, i, ¡rara coincidència!, los tres mateixos homes que s'havien unit per coronar la víctima s'havien d'aliar per descoronar-la del llorer i coronar-la d'espines i de vergonyosa ignomínia. [...]
Dubto molt de l'afecte que em tinguessen quan organisaren la funció sobredita ¿Voldrien amb ella guanyar-se la voluntat del poderós [el marquès de Comillas] de qui era jo allavors, per ma desgràcia, capellà i amic? Cabalment a tots tres havia jo obert de bat a bat les portes d'aquella casa, [...] Poc temps després, per sos mèrits sens dubte, mossèn Collell havia obtinguda una canongia i potser esperava alguna cosa més. Verdaguer Callís esperava una altra canongia de diferenta espècie, que per justos judicis de Déu no ha obtinguda. I lo doctor Morgades, amic sempre de gent de bossa, havia d'aprofitar la bona ocasió que se li presentava de fer un servei a la primera bossa d'Espanya, quals recomanacions tenien molta influència en les altes esferes. [...]