A bord de l''Orinoco', camí d'Amèrica
D'Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) per a Última Hora (1-II-1936). Un interviu que ahir complí 78 anys. Casares fou elegit setze dies després. La guerra impedí que Xirgu i Polo tornessin.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús-Irene... -Margarida... -L'amic Casares Quiroga. Un senyor primet, ben vestit, calb, nerviós i somrient, m'estreny fortament la mà. És el ministre gallec dels governs d'Azaña. L' Orinoco, que s'emporta Margarida Xirgu i la seva companyia de teatre cap a Amèrica, s'ha aturat a la Corunya i Santiago Casares Quiroga, amb una colla d'amics i unes noies esquerranes, ha pujat a abraçar la gran actriu en començar el llarg viatge. Som al saló-fumador del vaixell. La taula al voltant de la qual estem tots asseguts està plena de capses de dolços i de flors vermelles, lligades amb la bandera de la República i el blanc i blau de Galícia. -Què voleu per a Amèrica? -pregunto a Casares. -Records a l'esperit de Colom. I vós què voleu per a Espanya? -Que guanyeu les eleccions, Casares. -Ah! Això, això... Però, que difícil serà! -Voleu dir? -Sobretot a Galícia. Portela hi té el seu cacicat. I a tot Espanya també serà difícil guanyar. No pas per falta de vots, eh? Perquè no teniu idea de com està el país. Ací mateix, a Galícia, on la gent és freda, està tothom que crema. Mai no hi havia hagut un entusiasme igual, un fervor, un ímpetu així. És formidable. Però a l'hora de l'escrutini el Govern farà la seva obra. A porta tancada, als ajuntaments, ens prendran les actes que serà un gust. [...] Sona la sirena del vaixell, que dóna el darrer toc de partida. S'ha acabat l'interviu. El meu darrer interviu a Espanya fins a la tornada. Casares Quiroga i Margarida Xirgu s'abracen. -Adéu, Margarida maca. -Adéu, Santiago. Sigueu forts! Sortim tots a coberta. Fa un mal temps dels dimonis. Plou i fa un vent que s'ho emporta tot. El cel és negre a les onze del matí. Com una gola de llop. Abans de baixar l'escala del costat del vaixell, [...] Casares em dóna la mà. -Fins aviat! I jo li recomano: -Els joves acostumen a jugar a tirar-se els coixins pel cap. A veure si feu volar el "coixí" de Portela pel cap de tota la vellúria espanyola! -Ja ho sabreu d'avui a setze dies!
