La batalla pel Temple a Jerusalem
Una nova escalada de violència torna a recórrer la terra d’Israel. Aquest cop l’epicentre se situa a Jerusalem mateix, concretament al mont del Temple, altrament anomenat Esplanada de les Mesquites. Per entendre el conflicte que es viu avui a Jerusalem, alguns busquen reminiscències de la Segona Intifada de l’any 2000, que va esclatar amb la visita d’Ariel Sharon al Temple. D’altres busquen la causa en els nous assentaments previstos a Jerusalem Est. Ni la Segona Intifada té una connexió tan directa amb la visita de Sharon del 2000, ni els nous assentaments són crucials per entendre el nou conflicte. Sense perdre de vista la guerra recent a Gaza, la clau de tot plegat és el Temple.
Però, què és el Temple?
Segons la tradició bíblica jueva, compartida amb els cristians, el rei Salomó va erigir el Temple a Jerusalem per als sacrificis manats per la llei mosaica. Es calcula que la data exacta de la construcció podria ser el 957 abans de l’era comuna. Aquest primer Temple contenia l’Arca de l’Aliança amb les Taules de la Llei. Segons el relat bíblic, els babilonis van destruir el Temple. Quan Israel va tornar de l’exili a Babilònia, cap al segle VI abans de l’era comuna, es va emprendre la construcció del segon Temple. L’any 20 abans de l’era comuna el Temple va ser renovat per Herodes el Gran. El relat neotestamentari ofereix les imatges de Jesús presentat al Temple, de Jesús resant-hi i de Jesús expulsant-ne els mercaders. L’any 70 els romans van destruir el Temple durant la Primera Guerra Judeo-romana. Els jueus van ser expulsats de la seva terra després de la Revolta de Bar Kokhba del 132. Amb les conquestes musulmanes del segle VII, els califes omeies van edificar l’actual complex de l’Esplanada de les Mesquites, que comprèn la Cúpula de la Roca, un dels llocs sants de l’islam. Les prospeccions arqueològiques han ofert restes notables del segon Temple, com les escales d’entrada a l’atri.
Aquesta breu crònica presenta la rellevància històrica del Temple. Per al judaisme, el Temple és l’indret més sagrat, en el qual es duu a terme el culte sacrificial amb la presència manifesta de Déu. Encara avui, els jueus tenen prohibit accedir al recinte del Temple sense les necessàries purificacions rituals. L’antic espai del santuari del Temple i notablement el sant dels sants són vetats a tots els jueus. Tant jueus com cristians esperen la construcció del tercer Temple, ja sigui per part del Messies -jueus-, ja sigui l’Anticrist -cristians.
D’ençà de la fundació de l’Estat d’Israel el 1948 i la Guerra dels Sis Dies el 1967, els jueus han recuperat el control del Temple. Tanmateix, atesa la prohibició religiosa que pesa sobre els jueus, i per evitar un conflicte amb el món musulmà, una entitat islàmica de Jordània, el Waqf, reté l’administració del recinte i les mesquites. Israel només exerceix la seguretat del complex. La gestió del Waqf ha significat una autèntica calamitat: intimidació de turistes de tota mena, destrucció de restes arqueològiques del segon Temple, promoció de conflictes violents contra jueus, etc. No debades, en aquest ambient de desgovern i d’antijudaisme ferotge a l’Esplanada de les Mesquites ha aparegut una resposta jueva que, amb el pas dels anys, ha assolit una certa rellevància en el panorama religiós sionista: és el Machon Beit HaMikdash, l’Institut del Temple.
L’Institut del Temple és una institució jueva ortodoxa a Israel que advoca per la construcció del tercer Temple. Fidels a Maimònides, consideren que el Messies és qui edificarà el tercer Temple, i que cal preparar la construcció per al seu adveniment. Organitzen ascensions al Temple, en aquelles àrees que no són prohibides en estat d’impuresa ritual. L’institut ha estat la punta de llança en la reivindicació dels drets dels jueus a l’Esplanada de les Mesquites. En els darrers mesos s’ha estat debatent al Parlament israelià la llei sobre els drets de pregària jueva al recinte del Temple. Actualment, la presència jueva al Temple és escassa i controvertida. Els jueus que aconsegueixen accedir-hi són insultats i agredits per àrabs musulmans. En cas que intentin de resar o prostrar-se s’exposen a l’arrest immediat per part de la policia de Jerusalem.
La intensa tasca de l’Institut del Temple i la llei dels drets dels jueus a l’Esplanada de les Mesquites es troba a l’epicentre de l’actual conflicte de Jerusalem. Aquest institut no solament té ja recreats tots els estris, vasos sagrats i paraments sacerdotals del culte sacrificial del Temple, sinó que aquest estiu va emprendre una campanya per finançar la demolició de les mesquites i preparar la construcció del tercer Temple. Semblantment, va incrementar el nombre de grups de jueus que ascendien al Temple, alhora que va recrear per primer cop la celebració del festival de la libació d’aigua. L’intent d’assassinat del rabí Yehuda Glick, antic director de l’Institut, activista i defensor dels drets jueus al Temple, s’inclou en aquest conflicte que ara ha esclatat.
El conflicte entre àrabs i jueus pot tenir solucions polítiques per als assentaments, per a l’estat palestí. Però difícilment pot tenir una resolució per a Jerusalem i el significat essencial del Temple. El judaisme rabínic es va elaborar perquè el poble d’Israel pogués sobreviure a l’exili, sense el Temple. El tercer Temple representa la cúspide d’un conflicte que depassa tot marc polític i secular. Fins i tot supera el retorn d’Israel a l’espai i al temps històrics. És Déu que colpeja el món postmodern que l’havia oblidat.
