Vint-i-vuit hores en transmiserià

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDesprés de pensar-m'hi, opto per ressenyar en ordre cronològic el meu viatge de vint-i-vuit hores en transmiserià, nom amb què, com recordarà el lector, és designat el servei d'autocar que utilitza la majoria de murcians emigrants per venir a Barcelona. Tant a Múrcia com a Lorca, quan vaig voler saber els dies, hores i punts de sortida dels autocars designats amb aquell nom, vaig trobar-me amb respostes vagues. És que el transmiserià no té concessió i l'organització és, per tant, semi-clandestina. El capità de la guàrdia civil de Lorca no deixa sortir els cotxes si no van buits. Els que exploten el negoci són generalment grups de xofers que lloguen cotxes a les línies d'autobusos entre localitats de per allí, abonant 200 pessetes per viatge (anada i tornada). Si bé hom anuncia que els cotxes surten tres dies cada setmana, el cert és que quan hi ha trenta persones decidides a traslladar-se a Barcelona, el transmiserià apareix per un cantó o altre. Com s'ho fa, doncs, el viatger? Hi ha corredors, generalment betuneros, camàlics, cotxers, etc., que us informen del que cal i donen el vostre nom als del transmiserià; pel treball cobren una comissioneta de tres pessetes. [...] Havia badat [en arribar el transmiserià a Múrcia], i em tocà anar al banc de darrera de tot, havent d'aguantar a cada revolt un munt de trastos que amenaçaven desplomar-se sobre meu. Tenia els peus entre un cistell d'ous i un maleït trípode-lavabo, rovellat i tronat, que una dona s'emportava a Barcelona: es veu que no havia volgut desprendre's d'un atuell tan preciós. Des del meu lloc, vaig fer l'inventari del vehicle: dos xofers per poder-se alternar al volant, tres criatures, quatre noies joves, tretze dones i nou homes. Comptant per famílies, n'hi havia dues de senceres. A més, a més, a l'interior del cotxe i el sostre, viatjaven: 23 coloms, 2 galls dindi, 1 gos, 1 pollastre que saltava de falda en falda dels passatgers [...].