Contactes

En diuen mafiositá. És la cultura de la Màfia, la tendència a recórrer a les relacions i a les influències.

Simonetta Agnello Hornby, advocada anglosiciliana, il·lustra bé el batec clientelar del cor de la societat italiana. Ho fa en novel·les com La mennulara, un sensible retrat de la penetració de la Cosa Nostra en la Sicília profunda. I en lúcides entrevistes en què aborda el fenomen difús de la mafiositá, una corrupció subtil i sovint inadvertida. Agnello mira al seu voltant i posa exemples. Constata com els fills de les seves amistats se situen professionalment, malgrat tenir prou formació, gràcies a la xarxa de contactes de les respectives famílies. O descobreix la seva pròpia inquietud, davant un accident domèstic, pel fet de no tenir coneguts a l'hospital més proper.

Jo també observo el meu entorn i em crida l'atenció el vídeo promocional del professorat d'una escola de negocis. En el primer minut de l'espot un alumne del centre pronuncia fins a tres cops la paraula contactes. Les al·lusions, indirectes i aigualides, a la preparació dels docents, a la metodologia emprada, als continguts impartits, es fan esperar. Potser és ambigu, però ben il·lustratiu, al meu parer. Un altre exemple: no fa gaire sentia un polític parlar de les malifetes d'un personatge públic. Em vaig quedar de pedra quan, en referir-se a l'escàndol de corrupció en què ell estava implicat, reconeixia, entre assentiments còmplices, que es veia a venir perquè "tothom ho sabia". El comentari, aparentment innocent, només s'entén des de la lògica de la família o del club privat. Aquella en què els membres són obligats a donar explicacions només als socis mentre que la resta dels forans, el conjunt de la societat, en roman al marge. No cal dir, i això és menys innocent, que a canvi de la lleialtat als caps i l'observança de les normes internes es pot gaudir de la protecció i dels avantatges de la pertinença al cercle -família, partit- amb les servituds corresponents.

No pretenc qüestionar la importància facilitadora dels vincles personals que ens mostren el que no surt al currículum i basteixen ponts de confiança. Networking, en diuen. Cal, però, ser conscients del perill que correm quan les consideracions sobre la procedència desplacen les exigències de preparació i capacitat. Quan això passa a l'empresa privada, pot ser mal negoci. Quan passa al sector públic, pot ser delicte. En qualsevol cas, una corrupció latent perquè els favors acostumen a tenir contraprestació, immediata o diferida. A la nostra societat, la família s'ha replegat i de l'extensa hem passat a la nuclear. En l'espai públic, el lloc de la família l'ocupen els partits polítics. Aquests nous clans, en canvi, operen amb una vis expansiva que no sembla trobar aturador. Uns partits amb escassa democràcia interna, comandats per notables amb poder de situar els fills predilectes en llocs d'influència. Empelten l'administració pública, els òrgans de control, el poder judicial o els mitjans de comunicació. I aquesta penetració -denunciada per Transparency International en l'avaluació del Sistema d'Integritat espanyol- perverteix, de manera greu, els valors del servei públic -objectivitat, imparcialitat, neutralitat, igualtat, transparència-. Un exemple barroer el tenim en les purgues d'inspectors i altres càrrecs de l'Agència Tributària. L'argument polític del ministre clama al cel i li costaria el càrrec en qualsevol democràcia com cal. Que els mateixos jutges alertin sobre el seu òrgan de govern o contra els indults a corruptes és, també, prou simptomàtic.

Hi ha mostres, però, no tan grolleres ni evidents. Potser ens passarà com a Simonetta Agnello. De la mateixa manera que ella recomana mirar cap endins per reconèixer en nosaltres mateixos aquella mafiositá, també hem de detectar-la en algunes pràctiques normalitzades de les nostres institucions. És el cas de la provisió de determinats càrrecs, a les cúpules dels òrgans reguladors i de control, de la fiscalia i el poder judicial, en la línia del recent informe del Consell d'Europa. Cal que s'hi pugui presentar qui no té padrins. Calen alternatives al canvi de cromos entre els partits per consensuar-ne la composició. Cal potenciar hearings parlamentaris -per avaluar els candidats- que no siguin un mer tràmit.

Els vincles personals i familiars, i per extensió partidistes, mai no han de passar per sobre de la capacitació i el mèrit professional, com a sistema de selecció i de promoció. És una forma de contaminació, no menor, de les regles del joc net per exercir el poder.