Ofensiva contra els estudiants que copien

Barcelona“Com copiar un treball sense que els teus professors se n’adonin” o “Sis normes per plagiar”. Són dos dels resultats que qualsevol estudiant que hagi de fer un treball pot trobar amb una simple cerca a internet. Tot i que no hi ha cap estudi a nivell català que xifri quin és el percentatge d’universitaris que copien, l’empresa Compilatio.net -especialitzada en la seva detecció- assegura que un 80% de l’alumnat ha comès en algun moment de la seva carrera ciberplagi. Les xifres, que sembla que no tinguin aturador, no sorprenen als professors, que asseguren que la causa d’aquest alt percentatge és la facilitat que té l’estudiant per accedir a la informació gràcies a les noves tecnologies.

Algunes universitats han decidit posar fil a l’agulla i han engegat la seva particular ofensiva per enxampar els que copien. És el cas de la Universitat de Barcelona, que al juny durà a terme una prova pilot de detecció de plagis en tots els treballs de final de grau de, com a mínim, les facultats de Dret, Biologia i Filologia. “A tots els treballs s’hi aplicarà el Turnitin, un software que detecta si hi ha parts del treball copiades d’internet o de treballs d’altres estudiants que estiguin al campus virtual”, especifica a l’ARA Max Turull, vicedegà de la Facultat de Dret de la UB. Només en aquesta facultat l’aplicació s’utilitzarà en 700 estudiants. Si la prova funciona, la UB l’estendrà a totes les facultats i a tots els treballs que es presentin a través del campus virtual. Fins ara l’únic detector de plagis que tenia aquesta universitat era el mateix professor. “Quan detectem un redactat estrany, posem alguna de les frases al Google per veure d’on s’ha extret”, detalla Turull. A l’estudiant de la UB copiar li surt car. No només se li suspèn l’assignatura sinó que, a més, no es deixa que es presenti en la segona convocatòria i, per tant, es veu obligat a matricular-se novament i a pagar a un preu més alt el crèdit.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) també utilitza el mateix mètode antiplagi, mentre que la UOC en fa servir un de propi. La UPF va començar a aplicar-lo el curs 2012-2013, arran de la “preocupació” de les diferents facultats per l’augment d’universitaris que copiaven, segons explica Rosa Martí, tècnica del Centre per a la Qualitat i la Innovació Docent (Cquid). L’aplicació rastreja un 20% de tots els treballs o exàmens que es pengen a l’aula virtual, tot i que en el cas de l’àmbit de ciències socials (criminologia, dret, economia...), que requereixen més treball escrit, pot ser d’un 50%.

La UOC va ser la pionera. “El fet que els estudis es facin a distància fa augmentar el risc de plagi”, reconeix Jordi Duran, cap de projectes de l’àrea de tecnologia. Utilitza una eina que va crear la mateixa universitat que detecta si un treball s’ha copiat d’altres fets pels estudiants. El sistema rastreja treballs de 25.000 dels seus 40.000 alumnes, cosa que vol dir que durant un semestre n’analitza fins a 100.000. “Un 17% dels treballs tenen indicis de ser copiats”. La universitat vol fer un pas més i a finals d’aquest curs, o com a màxim a principis del pròxim, també instal·larà una aplicació antiplagi similar al Turnitin. Alhora impulsarà dos projectes d’innovació per identificar canvis d’estil d’escriptura en un mateix treball o la transformació de la veu d’un vídeo en un text.

Cal fer pedagogia

Altres centres, com la UAB i la UPC, continuen deixant en mans del professorat detectar si un alumne copia. Segons portaveus de l’Autònoma, només s’obre un expedient si algú ho denuncia. Hi ha diverses fórmules humanes de detectar-ho: un canvi d’estructures sintàctiques, fer un gir inesperat en el text o utilitzar un llenguatge excessivament tècnic. Segons els docents hi ha tres tipus de plagi: el literal, el que en anglès es coneix com a paraphrasing (explicar un mateix significat amb diferents fórmules, una mena de text refregit ) i la traducció. Tant Duran com el director del màster en humanitats de la UOC, Francesc Núñez, coincideixen a assenyalar que les més “recurrents” són la primera i la tercera i que es troben en totes les carreres, i que la detecció del paraphrasing és la més “complicada”. “Actualment només hi ha sistemes que s’aproximen a intuir aquest mètode de còpia; per tant, l’última paraula la té el docent”, concreta Duran. Conscient de la mancança, Marta Vila, membre del grup de recerca Centre de Llenguatge i Computació de la UB, va estudiar, juntament amb Maria Antònia Martí (UB) i Alberto Barrón-Cedeño i Paolo Rosso (UPV), els mecanismes lingüístics que es fan servir en el paraphrasing per amagar el plagi, com ara l’ús de sinònims i l’eliminació de fragments de text. “Els mecanismes ajuden a millorar els sistemes de detecció automàtica d’una còpia”, explica Vila. La recerca, de moment, no s’ha materialitzat en una aplicació antiplagi, però sí que ha guanyat el Premi José Manuel Blecua al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les humanitats.

Tot i l’elevat percentatge d’estudiants que admeten que han copiat, el professorat universitari defensa que la majoria ho fan per desconeixement. “Cal fer pedagogia i ensenyar estratègies d’honestedat”, alerta Núñez. De fet, algunes universitats ja ho han començat a fer. La UB, en una de les assignatures instrumentals de primer en graus com dret, inclou una lliçó en què s’explica a l’alumnat què és el plagi i com s’ha de citar quan s’agafa informació d’internet o de qualsevol altra font. La UOC també fa servir una fórmula similar. Els docents, però, alerten que aquesta pedagogia ja s’hauria de fer a primària, quan els estudiants comencen a fer treballs amb l’ajuda d’internet. “No és dolent copiar perquè s’aprèn dels que en saben, però s’ha de dir d’on es plagia”, conclou Núñez.