Obama i Castro aposten per un ‘win-win’
De la Crisi dels Míssils a les converses del Canadà, les claus d’un acord amb regust de Guerra Freda
BarcelonaL’ ànec coix encara camina i pot marcar el pas. Barack Obama ha aprofitat la recta final de la seva última legislatura per apuntar-se un punt “històric” en la política exterior que pot liquidar l’últim vestigi que encara sobrevivia de la Guerra Freda. Les relacions bilaterals dels Estats Units i Cuba es van torçar l’1 de gener del 1959, amb el triomf de la Revolució, però no va ser fins a l’any següent que el Congrés va aprovar les primeres mesures d’embargament total, que el 1961 portarien a trencar relacions diplomàtiques. A partir d’aquí Washington va imposant el seu criteri i aconsegueix aliats en la seva lluita contra el règim castrista, que queda cada cop més aïllat i fora de les institucions internacionals.
Satèl·lit de Moscou
La Crisi dels Míssils i l’ombra soviètica
Fins a la caiguda de l’URSS i el comunisme, Cuba va viure a l’ombra de l’imperi de Moscou, una relació que li permetia esquivar l’embargament nord-americà. El punt de màxima tensió del període va ser la Crisi dels Míssils, el 1962, que se soluciona amb el compromís de retirada de les armes soviètiques que apunten al territori nord-americà i la renúncia de Washington a intentar envair l’illa. Poc després els dos països pacten quotes de cubans que volen instal·lar-se als Estats Units. És una estratègia que afavoreix les dues bandes i permet la marxa de centenars de milers de cubans dissidents.
Els anys durs
La Revolució continua sense els vells aliats
Tot i que molts posaven data de caducitat a la Revolució Cubana, l’enfonsament del bloc comunista el 1990 no va acabar amb el règim, però sí que va complicar la vida dels cubans, ja que els mercats van quedar desabastits. Es produeix una greu crisi econòmica i un moviment que reclama més obertura, fins que Castro tanca els ulls a la fugida en massa de balsers.
Pactes migratoris
Els dos països acorden quotes que canvien el perfil de l’exili
L’exili de Miami ja no és el que era, com subratlla Francesc Bayo, investigador de l’Instituto Complutense de Estudios Internacionales, ja que des de fa dues dècades les dues administracions renoven les quotes i cada any es permet l’entrada als Estats Units de 20.000 cubans, que marxen més buscant millores econòmiques que no de llibertat. Aquesta nova demografia fa que Miami ja no sigui un territori tan contrari a qualsevol distensió amb el règim cubà com ho era a l’època de l’intransigent Mas Canosa.
Comiat per la porta gran
Obama podria acabar el seu segon mandat amb una victòria
Amb el polvorí del Pròxim Orient encès, la distensió amb Cuba serviria a Obama per acomiar-se de la política per la porta gran. Segons Susanne Gratius, investigadora del think tank Fride, Obama no té “res a perdre” en aquesta etapa, i té ple suport de la seva família política. Lluny de pensar que la derrota dels demòcrates en les eleccions de fa unes setmanes condemnaria Obama a esperar l’hora del traspàs de poders, el president ha agafat embranzida i, com apunta Carlos Malamud -de l’Instituto Real Elcano-, Hillary Clinton “ha sigut una de les que més han pressionat” per desbloquejar les relacions amb Cuba i tenir una carta per jugar com a candidata. La jugada és un win-win per a Obama i Castro.
La fi de l’embargament
Comença un procés que pot acabar amb les restriccions
Obama i el president cubà, Raúl Castro, van donar mostres clares de bona sintonia i van comparèixer simultàniment per donar a l’acord d’intercanvi de presoners un rang molt elevat. Els experts coincideixen que el gest d’ahir va ser el primer pas, i que a partir d’aquí s’obrirà un procés que serà llarg, perquè s’ha de desmantellar una vella legislació que blinda l’embargament, endurida per la llei Helms-Burton, que des del 1996 porta als tribunals els que fan negocis amb propietats confiscades pel castrisme. “Els Estats Units aniran afluixant les mesures de pressió a mesura que Cuba doni més llibertats a la seva població”, augura Malamud.
L’embargament es va suavitzar el 2000 amb l’aixecament parcial per a medicaments i aliments, sempre que es paga en efectiu, matisa Bayo. També hi ha un relaxament en l’entrada de remeses des dels Estats Units i en la sortida de cubans per visitar els seus parents.
La Unió Europea
Fora de la negociació però amb diàleg bilateral amb l’illa
En aquest acostament dels Estats Units i Cuba, la Unió Europea hi hauria jugat un paper molt secundari, però és cert que manté obertes unes negociacions bilaterals, com assenyala Susanne Gratius. L’objectiu és poder acabar amb 18 anys de bloqueig, fomentat pel govern de José María Aznar. Delegacions de Brussel·les i l’Havana dialoguen actualment en comissions sobre aspectes econòmics, relacions comercials i cooperació, i s’han fet avenços importants, com assenyalen des d’Europa.
La incògnita de Veneçuela
La pressió dels llatinoamericans per integrar Cuba
No han format part de la mediació, però cada cop s’han sentit veus més fortes dels països sud-americans per no deixar de banda Cuba. L’exemple més recent és el de Panamà, que l’abril del 2015 acull la Cimera de les Amèriques, una trobada ideada per Bill Clinton en què s’ha convidat Raúl Castro, i a la qual Obama podria assistir. Seria la posada al dia de la foto en què tots dos es van saludar, ara fa un any, a Johannesburg, al funeral de Nelson Mandela, i que llavors va semblar una encaixada de mans més de cortesia que no de distensió real. Aquell 10 de desembre les dues delegacions ja feia sis mesos que negociaven al Canadà.
La imatge dels dos líders suposaria un gran cop per a la Veneçuela de Nicolás Maduro, ja que perdria “el seu gran aliat”, com destaca l’investigador d’Elcano. “Si això passa, l’entusiasme amb què l’Havana i Caracas es donen suport mutu als fòrums multilaterals no serà el mateix”, afegeix Malamud.
Reaccions en cadena
El món saluda el gest de desgel
al continent americà
El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, i els governs llatinoamericans van acollir amb satisfacció l’anunci, que van titllar d’“històric”. Des de Paraná, la ciutat de l’Argentina on es reuneixen diversos líders de la regió, la presidenta, Cristina Fernández, va mostrar la seva alegria: “Semblava que no ho veuríem [la distensió], però finalment ho hem vist”, va dir abans de felicitar “la dignitat” de Cuba a l’hora de negociar i arribar a un acord amb Washington.
