BarcelonaEl 18 de juliol del 1936 no només se sentien consignes i soroll de barricades als carrers de Barcelona. Al Palau de la Música, Pau Casals assajava amb la seva orquestra i l’Orfeó Gracienc la Novena simfonia de Beethoven, la mateixa peça que havien interpretat cinc anys abans per celebrar la proclamació de la Segona República espanyola. Faltaven 24 hores per tocar-la en directe al Teatre Grec, per al concert d’inauguració de les Olimpíades Populars de Barcelona, un esdeveniment que s’havia de celebrar entre el 19 i el 26 de juliol en resposta als Jocs Olímpics de Berlín. El govern central del Front Popular havia boicotejat la cita alemanya, retirant l’equip estatal en protesta per la política feixista d’Adolf Hitler i, en contrapartida, n’organitzava uns d’alternatius. Mai van arribar a celebrar-se, ni a la capital catalana ni a cap altra ciutat del món.
El que va impedir-ho va ser l’inici de la Guerra Civil Espanyola, que va sorprendre Casals en ple assaig. Abans de donar per acabada la sessió els músics van interpretar el final de la simfonia, sabent que passaria molt temps abans que tornessin a trobar-se tots junts. Era el preludi del llarg adéu a Catalunya de Casals, que abandonaria la seva residència del Vendrell just abans de l’arribada de les tropes franquistes, a principis de l’any 1939. El mestre violoncel·lista iniciaria un llarg exili que el portaria a França i finalment a Puerto Rico, on compondria la seva peça més universal: l’ Himne de les Nacions Unides, un encàrrec del llavors secretari general de l’organització, U Thant.
L’assaig inacabat ja forma part del mite de Casals, que havia sigut escollit per obrir les Olimpíades Populars pel fort compromís social del qual sempre havia fet bandera. El 1925, per exemple, el músic havia creat l’Associació Obrera de Concerts amb la intenció de fer arribar de manera estable la música clàssica a les classes populars, incloent sessions per als més petits. La iniciativa es donaria per acabada amb la victòria de l’exèrcit nacional del general Franco.
L’elecció de la Novena simfonia de Beethoven tampoc era casualitat, és una peça que va revolucionar la música clàssica en el seu moment, l’any 1824, gràcies a l’explosió coral, molt poc habitual a l’època. Aquesta èpica final, sumada a la lletra de l’ Oda a l’alegria (poema de Friedrich Schiller), la va convertir en un himne de la llibertat oficiós encara vigent avui. Es comprensible, doncs, l’amor que Pau Casals sentia pel tema i per què s’havia decidit per la Novena per inaugurar aquella Olimpíada Popular que no va arribar a celebrar-se.