La nostra Rambla

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsEls nombrosos estrangers que han tingut la gentilesa de venir-nos a veure amb motiu de l’Exposició han quedat frapats en constatar l’extraordinària vitalitat ciutadana de les Rambles. L’estiu passat vam acompanyar per Barcelona una colla de periodistes estrangers de nacionalitats diverses, i tots van coincidir a assenyalar-nos la poderosa simpatia de la popularíssima via barcelonina. [...] Només parlarem de la Rambla Central i, molt especialment, del personatge tipus que hi passeja perquè s’hi troba com el peix a l’aigua. Us l’imagineu? És el barceloní mitjà. Arriba a Canaletes i parla de futbol si troba la seva penya. S’assabenta dels gols que el Barcelona porta fets durant la temporada i de l’equip que presentarà l’Europa contra el Sants. [...] El ramblista compra el diari i decideix, com cada dia, marxar fins a Colom. [...] Entra a la Rambla dels Estudis i, com cada vegada que hi passa, constata si el seu cronòmetre marxa d’acord amb el rellotge de Ciències. [...] Travessa la Porta-Ferrissa i ja sent el perfum deliciós, intens, dels gessamins, dels clavells o de les roses. Es mira una senyora de dol que ha encomanat una corona, i un “niño bien” per al qual una florista riallera confecciona una toia magnífica. [...] Tres passes més avall veu sortir les dones de la Boqueria amb uns cistells que fan olor de cebes i ferum de carn i sentoreta d’api i fortor evident de peix que potser no és de palangre, precisament. I aleshores ja veu, camí del Liceu proper, l’esquilador de gossos que es passeja seriosament, i l’equip d’emblanquinadors que amb la canya de la bronja al coll van voltant la seva placeta amb un aire transcendental. [...] Com cada dia, es mira la façana del Liceu de dalt a baix, i troba que no és prou senyora pels fums que gasta i pel prestigi que gaudeix. [...]