No us enamoreu mai d'un narcisista

BarcelonaNarcís, fill del déu fluvial Cefis i de la nimfa aquàtica Liríope, era un jove orgullós i de gran bellesa que rebutjava totes les noies i nois que s'enamoraven d'ell. La que més l'estimava, Eco, era incapaç de dir-li res, perquè Hera l'havia condemnada a la mudesa i només podia repetir les últimes paraules que sentia. Però un dia Eco s'amaga al bosc, i quan Narcís hi passa, el noi pregunta: "Hi ha algú aquí?". I ella respon: "Aquí, aquí…" Eco ho aprofita per demostrar-li el seu amor, apareixent amb els braços oberts, però Narcís la rebutja i s'allunya. Ella, amb el cor trencat, es reclou en una cova, fins que es descompon i només en queda la veu. Per castigar-lo, la deessa de la venjança, Nèmesi, fa que ell s'enamori de la seva pròpia imatge, reflectida sobre les aigües d'una font enmig del bosc. Absort i incapaç d'apartar-se del seu reflex, Narcís mor ofegat, i en el lloc on havia estat el seu cos hi apareix una flor blanca i perfumada, el narcís.

La història d'aquest noi enamorat d'ell mateix és molt més que un mite de l'antiga Grècia perquè de narcisistes n'hi ha a tot arreu: a la feina, a la família o en una relació de parella. Si bé tractar-los és més complicat, reconèixer-los i identificar-los és més fàcil, segons explica a l'ARA la doctora Emma Ribas, psicòloga a l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella i a Somdex Dr. Santiago Dexeus de la Clínica Tres Torres de Barcelona: "Exageren molt els seus talents i les seves fites, fantasiegen amb el fet de tenir més poder i contínuament esperen ser elogiats. Es creuen especials i per tant se'ls ha de tractar de manera especial. No són gens empàtics, tenen un gran sentit de l'autoimportància i a vegades poden ser explotadors: normalment es relacionen amb aquells de qui poden treure profit i així aconseguir les seves metes. Per això, també poden ser molt seductors, però només quan volen obtenir alguna cosa a canvi".

De fet, el trastorn de personalitat narcisista, que es dóna quan es compleixen totes aquestes característiques de manera rígida i en la majoria d'entorns on es mou la persona, existeix com a diagnòstic clínic i en alguns casos gairebé irreversible: tot i sotmetre's a teràpia, els canvis en determinades persones són molt difícils d'aconseguir.

Encantadors de serps

Trobar un narcisista pur, que compleixi aquestes característiques de manera molt rígida i en totes facetes de la seva vida -i que, per tant, tingui trastorn de personalitat narcisista-, és poc habitual, subratlla la psicòloga. Ella només se n'ha trobat un parell de casos. El que se sol trobar en el dia a dia, a la feina o en relacions de parella, són persones amb trets de narcisime, no per això menys conflictives. Ribas, de fet, rep cada vegada més casos de víctimes de narcisistes a la consulta.

"En una relació de parella, el pitjor que pot passar-te és enamorar-te d'una persona narcisista, perquè són incapaces d'estimar. En realitat, encara que no ho sembli, ni tan sols s'estimen a ells mateixos", afirma la psicòloga. A més, són com un llop amb pell de xai: "Són encantadors, detallistes i molt intuïtius, et fan sentir especials i de seguida detecten què et pot agradar, però ho fan per al seu propi benefici, per rebre admiració, que és del que es nodreixen". Quan passa el temps, però, senten que ja han aconseguit el seu trofeu, i si la relació continua ha de ser funcionant només a través de satisfer les necessitats del narcisista, i sovint quan la relació s'acaba, han deixat les parelles fetes pols.

Va ser el cas de la Carlota, que després de passar per una situació traumàtica amb un narcisista va decidir explicar la seva història en un fòrum i, així, avisar altres persones del perill d'embolicar-se amb algun Narcís: "Te'n donen una de freda i una de calenta perquè t'enganxis encara més. Tenen una gran facilitat per seduir-te i tergiversar tot el que pugui actuar en contra seva. Et repeteixen tant les coses que fins i tot comences a dubtar de tu mateix, dels teus amics, de la teva família. Sense adonar-te'n, et converteixes en un zero a l'esquerra. I per molt que facis per ells, mai estaran contents. Només volen robar-te la felicitat per poder apujar-se l'ego i sentir-se més importants que tu. És així de cruel, però és cert". I la Carlota continua: "És increïble el poder de convicció que tenen aquests vampirs. I una vegada ets al pou, et deixen abandonada a la teva sort, perquè no suporten el teu estat depressiu, on ells mateixos t'han fet entrar".

Ribas, la psicòloga, afegeix: "Poden arribar a ser molt hostils i poc compromesos en l'aspecte emocional, i no se'ls pot criticar res". Quan a ella li arriba algú a la consulta que ha estat víctima d'una persona narcisista, el primer que fan és començar a treballar l'autoestima i l'assertivitat. "Sovint tenen la parella idealitzada: tenen l'esperança que canviï i torni a ser com abans. I cada vegada estan més desconcertades i més confuses, i se senten culpables i desconcertades". La millor estratègia davant una relació així és tallar-la de soca-rel, per més difícil que pugui ser. "Hi ha persones que repeteixen sempre el mateix patró i escullen parelles narcisistes". Segons Ribas, s'haurien de plantejar diverses qüestions: "Sóc addicta a la química que em generen les relacions tòxiques? On queden les meves pròpies necessitats? Em respecto i faig que l'altre em respecti? És realment sa anul·lar-se a un mateix? Què és realment l'amor?" I la psicòloga respon: "L'amor es construeix! Hem de ser taronges senceres: l'altre membre no pot ser la nostra mitja taronja, perquè si necessito l'altre per sentir-me complet, pot acabar convertint-se en una relació tòxica".

Narcisistes a la feina

La Judith també va topar-se amb una persona narcisista: la seva cap a la feina. Al principi no tenien cap problema, recorda a l'ARA, però va anar passant el temps i, de sobte, "qualsevol cosa li semblava malament: si entraves somrient a l'oficina, que per què somreies, si un dia l'acompanyaves a casa amb el cotxe però l'endemà no podies, deixava de parlar-te i mirar-te, o t'humiliava davant dels companys; et destrossen la vida". La convivència es va arribar a fer tan insuportable que la Judith es passava el dia plorant, tenia malsons a la nit i no volia menjar res. Va agafar la baixa i va decidir posar-se a les mans de Ribas. "Em va dir que estava davant d'una persona narcisista i em va explicar com havia d'actuar amb ella".

Submissió estratègica

Tenint en compte que amb un cap narcisista només s'hi pot tallar si es deixa la feina, l'estratègia a seguir és molt diferent que amb una parella. Se'n diu submissió estratègica, i consisteix a evitar qualsevol tipus de confrontament. Però... això no és ser covard o fals? "Amb un narcisista és l'única manera", argumenta Ribas. La Judith, que ho ha viscut de primera mà, hi està d'acord: "No s'ha de buscar la seva opinió ni aprovació, perquè mai la tindràs. I no s'hi pot parlar com amb qualsevol persona. Quan vaig tornar a la feina, intentava evitar la confrontació perquè la meva cap no se sentís amenaçada i no es tornés en contra meu. Cada matí, quan arribava, li deia: «Bon dia, que guapa que estàs avui», i ja es quedava contenta". I aquí es va acabar el seu problema amb ella. Els seus companys de feina, que també patien el narcisisme de la cap, van començar a aplicar-ho també, amb els mateixos resultats.

"El narcisista no t'admirarà mai -corrobora l'Emma-, més aviat al contrari, per la persona narcisista ets una amenaça, sempre devaluarà el que aconsegueixis o, fins i tot, farà passar per seus els teus mèrits. Mai reconeixerà els seus errors, i per això és millor no criticar-los".

Amb una persona sana emocionalment, probablement seria el més adequat, però amb una de narcisista és inútil. Segons la psicòloga, però, els narcisistes en el fons "són persones amb moltes mancances emocionals, que supleixen la seva falta d'autoestima amb un ego superlatiu, i que sovint se senten deprimides i buides, perquè no troben un sentit a la vida". Com Narcís, s'ofeguen en la seva pròpia imatge.

Un xinès, l'home més narcisista del món?

Guangbiao Chen és l'empresari i multimilionari xinès que a finals d'any va intentar comprar (infructuosamet) el diari The New York Times. El seu ego, diuen, és gairebé tan gran com la seva fortuna, tot i que fa molt temps que intenta guanyar-se la simpatia dels xinesos. De fet, és el primer bilionari (en iuans) del país que, quan mori, ha decidit donar tots els seus béns -280 milions de dòlars- a caritat. "Els meus dos fills hauran de sentir-se satisfets amb el fet de ser rics espiritualment", va dir a The Sunday Telegraph. Chen, que es considera a si mateix "el bilionari més popular de la Xina", també va afirmar: "Em mereixo aquest títol. He estat fent el bé des que era petit. De fet, crec que al llarg de la meva vida he ajudat 700.000 persones". Tot i el filantropisme de Chen, són molts els xinesos que desconfien de la seva generositat, que veuen més com un intent de ser el centre d'atenció. De raons no els en falten. Després que un terratrèmol de magnitud 7 assolés Haití, Chen va afirmar haver fet un donatiu d'un milió de dòlars a una fundació que ni tan sols existia. Però potser el detall més significatiu del seu ego és la targeta de visita que reparteix als clients estrangers i periodistes. Adam Taylor, de Business Insider, va fer-la pública. A la targeta, al costat de la seva fotografia, hi havia fins a 11 qualificatius que deien coses com ara: "Persona més influent de la Xina, filantropista més destacat de la Xina, líder moral de la Xina, heroi que rescata en els terratrèmols, referent més estimat i conegut a la Xina" o el definitiu i conclusiu: "Persona més rellevant de la Xina".