“El Niza donava vida al barri”

BarcelonaEl Jordi Badal parla amb la nostàlgia dels que han vist canviar dràsticament el seu entorn amb el pas del temps. Viu a Gràcia des del 1981, però des que va néixer ha passat més temps al barri de la Sagrada Família que en cap altre lloc. I d’això ja fa 60 anys. “Recordo cues extraordinàries aquí al davant, de 100 metres o més. De vegades feien la volta al xamfrà”, assegura mentre assenyala un edifici tapiat d’estil neoclàssic, i afegeix: “Recordo que vaig venir amb els meus pares a veure-hi la pel·lícula dels Beatles, la de Yellow Submarine ”. Ho diu sense apartar la vista de l’edifici, que ara veu venut al millor postor, i no pot evitar repetir emocionat: “El cinema Niza donava vida al barri”.

Situada al número 12 de la plaça de la Sagrada Família, l’emblemàtica sala de projeccions barcelonina es va inaugurar l’octubre del 1946 i va deixar d’emetre pel·lícules el febrer del 2005. Des de llavors va quedar en desús, però ara fa un any, el 15 de gener del 2014, l’Ajuntament va aprovar un pla de millora urbana “per a l’ordenació de l’edificació” i “la creació d’un nou interior d’illa públic”. “Ens van dir que no costaria ni un duro, que ho pagaria un grup promotor. A canvi, podrien construir al solar”, explica Xavier Monge, portaveu de la plataforma Recuperem el Niza. “Però quan vam saber que la idea era construir-hi un Mercadona de 1.500 metres quadrats van saltar totes les alarmes”, afegeix el portaveu.

L’oposició a la construcció d’un supermercat a l’espai on hi havia l’antiga sala de cinema és unànime al barri. El portaveu de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família, Joan Itxaso, titlla el projecte d’“intolerable”, mentre que Monge deixa clara quina és la posició del moviment veïnal: “Volem que l’Ajuntament adquireixi l’illa en la seva totalitat, que s’aturi el pla de millora urbana i que l’edifici es destini a equipaments municipals”. La falta d’espais públics és una de les principals queixes al barri, que veu en l’antic cinema Niza una oportunitat d’or per posar-hi solució.

És per això que els veïns no han deixat de fer manifestacions, han demanat la intervenció i diàleg de l’Ajuntament i fins i tot han enviat una carta a Mercadona en què s’explica la importància històrica, cultural i sentimental de l’edifici per als habitants de la Sagrada Família. Si bé la cadena de supermercats no ha respost a la carta, la posició del consistori és molt clara. Fonts municipals recorden que es tracta d’un edifici de titularitat privada que per la seva qualificació es pot destinar a usos comercials, residencials...”, i afegeixen: “El propietari d’aquest espai no el vol vendre i l’Ajuntament no pot expropiar-lo perquè l’expropiació forçosa no està prevista quan es tracta de sòl residencial. [...] El propietari està en el seu dret de desenvolupar el projecte presentat”. I això no és tot. Després de negar que al barri hi manquin equipaments, les mateixes fonts recorden que el projecte preveu urbanitzar l’interior d’illa per cedir el seu ús als ciutadans.

El conflicte, a la justícia

“I tant que l’expropiaran! Tenim unes necessitats que l’Ajuntament ha de cobrir”, repliquen des de la plataforma Recuperem el Niza. L’última mesura de pressió dels veïns va ser la presentació al novembre d’un recurs contenciós administratiu contra el pla de millora urbana, que consideren que té defectes “formals i materials”. “S’ha admès a tràmit i ara s’ha d’enviar la documentació a les parts”, diu Itxaso, disposat a anar fins al final.

Menys bel·ligerant però també partidari de l’ampliació d’equipaments, Jordi Badal assegura que “a l’edifici hi ha espai de sobres”. Ell coneix de primera mà com estava distribuït el recinte quan estava en ple funcionament: “Quan entraves hi havia un gran vestíbul, un hall molt gran on el cinema compartia entrada amb una sala de ball, situada al pis de dalt. Al fons a mà dreta hi havia una sala de billars, i a mà esquerra hi havia la taquilla”. El que més recorda, però, és la pista de ball descoberta que s’instal·lava els dijous, dissabtes i diumenges a l’interior de l’illa. Part de les 300 o 400 persones que hi anaven a ballar -“i sobretot a lligar”, especifica- deixaven el cotxe al pàrquing adjacent al cinema, propietat de la seva família i que ell encara gestiona. “Al pati tocava l’orquestra, i per la revetlla de Sant Joan es penjaven fanalets i garlandes”, recorda, somrient.

Un barri en peu de guerra

De seguida li canvia la cara. Sap que el que recorda és temps passat, com tot el que l’envolta. “Aquí ja no hi ha res, només hi ha turisme”, diu, i repassa els pocs negocis “de barri” que queden a la plaça. No en compta més de tres. “Quan tanca alguna cosa ho agafen les botigues de souvenirs”, es queixa. I és que parla d’un barri en peu de guerra contra la massificació turística. Les protestes dels veïns que conviuen amb els milions de visitants de la Sagrada Família ja es van fer sentir aquest estiu, quan van sortir al carrer amb un manifest que incloïa set reivindicacions (vegeu el complement). I d’aquestes, salvar l’antic cinema -on sospiten que també es podrien construir pisos turístics-és una d’important. Deia Alfred Hitchcock que “el cine no és un tros de vida, sinó un tros de pastís”. El Jordi Bardal hi coincideix, resignat: “Per la seva ubicació, el Niza és un caramel impressionant”.

Del setè art als actes polítics de la Transició

Galopa muchacho, de Bud Abbott i Lou Costello, i Sangre sobre el sol, protagonitzada per James Cagney, van ser els dos primers films projectats al cinema Niza, inaugurat el 19 d’octubre del 1946 com una de les sales més modernes de Barcelona. L’espai dedicat a les pel·lícules, que més endavant va adquirir la família Balañá, tenia una capacitat de 1.300 espectadors i va estar en funcionament fins al dia 21 de febrer del 2005, en què es va emetre Million dollar baby. Dos anys després de la seva obertura va començar a compartir edifici amb una sala de ball anomenada Niza 77, i al llarg del temps també s’hi va afegir un espai dedicat al billar. Oci a banda, l’emblemàtic edifici va acollir durant la Transició actes polítics del PSUC, el PSC-Congrés i ERC. També hi va tenir lloc un gran míting del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) contra la llei franquista de perillositat i rehabilitació social, que criminalitzava l’homosexualitat.