‘Els mots i la cosa’ i el repte de fer l’amor en català
Ricard Borràs, protagonista de l’obra, firma la complicada adaptació de l’original francès
BarcelonaQuan dijous s’alci el teló d’ Els mots i la cosa i comenci la funció haurà acabat un llarg viatge que va començar el 2008 quan el seu protagonista i autor de l’adaptació al català de l’obra, Ricard Borràs, va quedar fascinat per una representació que va veure a París protagonitzada per Jean-Pierre Marielle. Temptat per la idea d’adaptar el text de Jean-Claude Carrière, en un primer moment no va pensar en ell mateix per interpretar el personatge masculí d’aquest “monòleg a dues veus” sobre vocabulari sexual; amb 50 anys, Borràs es veia massa jove per a un paper que a França feien actors de més de 70 com Marielle i el mateix Carrière.
Per a Borràs l’actor ideal de l’obra era Fernando Guillén, el pare de la seva companya de repartiment a l’obra Amar en tiempos revueltos, Cayetana Guillén Cuervo. “El 2012 vaig adaptar Els mots i la cosa al castellà perquè la representessin pare i filla -recorda Borràs-. Fernando Guillén ja estava malalt i tenia dificultats per recordar el text, així que una obra en què el personatge llegeix unes cartes li anava molt bé”. La mort de Guillén el 2013 va desbaratar el projecte, però a proposta de Carrière, Borràs va assumir el personatge principal i va adaptar l’obra al català.
La traducció presentava un problema, però. “Carrière fa referències constants a la literatura eròtica del segle XVIII, però en la llengua catalana no tenim una tradició equivalent a l’època -explica Borràs-. Així que, primer, vaig buscar referents en la literatura medieval catalana: Joanot Martorell, Guillem de Berguedà, Ramon Llull i el Rector de Vallfogona. I després, en autors més moderns: Joan de Sagarra, Josep Pla, Gabriel Ferraté, Joan Ollé, etc.” Borràs ha conservat algunes de les cites originals de Carrière, al·lusions a Flaubert, Sade i Apollinaire, entre d’altres. “I he respectat les diferents varietats dialectals del català”, subratlla. Borràs ha descobert un català “molt més ric” del que es pensava: “Ha sigut un plaer, però alhora un repte molt gran”. Un exemple: Borràs no entenia per què a França saint Luc era sinònim de cul fins que es va adonar que Luc, al revés, era cul.
La primera versió no francesa
En la part lingüística, Borràs va rebre l’ajuda del professor de literatura catalana Anton M. Espadaler, i en la dramatúrgica, de Pep Anton Gómez, que ha acabat dirigint l’obra. La seva adaptació parteix de la versió teatral, que inclou una veu femenina que a Barcelona interpretarà Elena Garcia.
Quan Carrière va rebre l’adaptació al català, un idioma que entén però no parla, va quedar gratament sorprès. “No havia fet mai l’amor en català”, va celebrar. La versió Borràs no és només la primera que es fa en català del text, sinó la primera que es fa en una llengua que no sigui el francès. Prova de l’enormitat del repte superat per Borràs.
