Mostra’ns qui ets i no qui pretens ser!
Consultor de comunicacióEl governador de Nova Jersey, el republicà Chris Christie, explica una frase que li repetia la seva mare i que va convertir en el seu lema vital: "Sigues tu mateix; demà no t'hauràs d’amoïnar per recordar qui pretenies ser ahir". Una apel·lació emocional a l'autenticitat i la credibilitat dels candidats que es comporten, parlen i es vesteixen diferent en funció de si hi tenen càmeres al davant o no; o si estan en campanya o no.
Per exemple: l'establishment oficialista que representen el PSOE i el PP d'Andalusia van posicionar-se amb contundència en favor de la regeneració política en campanya –per la pressió de les forces emergents–, i en seu parlamentària aquestes mateixes veus vexen la líder andalusa de Podem –"Cállate, bonita... no tienes ni p... idea"–. L'Ada Colau activista mai abans havia somrigut públicament: era un dels seus trets definidors; ara, en canvi, canta i balla a ritme de rumba. Cal forçar tant la màquina artificial?
Candidats, coherència! Feu com l'Alfred Bosch. Durant tota la legislatura espanyola s'ha construït una reputació 'marc' de polític-anècdota –per sobreviure a l'hostilitat del Madrid oficial–: "Només des de l'anècdota tindré espai mediàtic". Doncs bé, ara a Barcelona "exerceix d'imitador", accentuant el seu posicionament d'anècdota fàcil. La seva reputació continua sent la d'un candidat de broma –i no ho diuen només les enquestes.
Coincidim que la campanya accelera i multiplica exponencialment ritmes, intensitats i impactes. L'exageració arriba a la desmesura inversament proporcional a la caiguda de la reputació, la credibilitat i el rigor dels candidats. Qui evita aquests excessos té més credibilitat.
Rigor i reputació en tenen aquells candidats que han trepitjat, conegut i escoltat les persones i el carrer durant tota la legislatura; aquells que besen nadons i abracen àvies durant els darrers quatre anys –no només en campanya–; qui sempre somriu i te una actitud proactiva, no ara de manera forçada; qui ha donat la cara en els moments i circumstàncies adverses, i no només ara que te les càmeres al davant...
Hi ha una força que és capaç d'eclipsar els sons eixordadors de les declaracions de campanya i les imatges: la coherència. És més potent, més apreciada i suma els valors de l'autenticitat, el rigor, la confiança i l'honestedat.
Les persones electores tenim a les nostres mans l'arma de destrucció massiva d'aparences artificials i de guions plens d'actituds forçades i sense ànima. Com la mare de Christie: "Aquest candidat és qui diu ser o només ho vol pretendre? Aparença o realitat?". Fàcil, oi? No es tracta de cap invent de la nova –manera de fer– política. Només sentit comú!
