Moda reciclada: quan l'estil i el medi ambient van de bracet

BarcelonaQuan era petita, Natalia Maragall, besnéta del poeta, es passava els diumenges endreçant l'habitació de cosir de la seva mare. Era una estança petita, amb una màquina de cosir, una planxa i una prestatgeria plena de botons i peces de roba. Amb pedaços i puntes antigues, la Natalia cosia vestits a les seves nines. "Amb 10 anys ja havia trobat la meva passió", explica des del seu taller a Gràcia, un espai acollidor d'on surten les seves col·leccions d'alta costura per a núvies i les creacions en què barreja moda i reciclatge. Pel que fa a aquestes últimes, tot són peces que ha recuperat de l'armari. "He agafat els calaixos de les àvies i retalls antics, els he fusionat i els he convertit en un producte reciclat i sofisticat", explica mentre ensenya un penjador amb jerseis que combinen les peces antigues amb petits detalls que han sortit de llençols o tapissos de sofà, i que junts cobren vida i donen un toc vintage i elegant a la peça.

Alta costura i reciclatge

"M'agrada tant combinar l'alta costura amb el reciclatge que he volgut acostar-ho a la gent que en vol aprendre", diu. Per això, dos dies a la setmana, al taller Estones de Costura, gent de totes les edats, des dels 10 anys fins als 70, es deixen caure al seu atelier per aprendre a cosir-se la roba o els complements. "Fa poc hem restaurat un vestit dels anys 20, i una noia se n'ha fet un altre per a un bateig", diu la Natalia, i afegeix que als anys 50, quan era tan comú veure les mares cosir, moltes noies s'hi revelaven, però que ara, en canvi, fins i tot les adolescents s'interessen per la costura. "Hi ha un cert gust a poder fer-se un vestit o un bolso i sentir-se autònoma, a crear alguna cosa per una mateixa".

Per a la Natalia, però, hi ha alguna cosa més, i reinvindica el reciclatge com una forma de vida: "Aquest capitalisme voraç ens ha portat a resultats molt poc satisfactoris, i per això intento ser responsable, consumeixo el mínim i aposto per un món més sostenible i responsable. En el meu dia a dia comparteixo cotxe, utilitzo el transport públic o vaig en bicicleta, reciclo el que puc, i això ho aplico també a la feina, en què tampoc especulo. En surt un sou perquè necessito menjar, però surt del meu temps i només del que puc oferir", conclou.

Cent anys després de la mort del seu besavi, Joan Maragall, la Natalia encara viu segons les seves paraules a Elogi de viure , que té emmarcades en un racó del seu atelier : "Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me".

Una història a cada peça

A la residència d'artistes del carrer Torrijos, a Gràcia, Anna Blau recupera teles, retalls i joies antigues -que també combina amb noves- per fer-ne tocats i barrets. El seu taller és petit i ple d'encant. Els tocats que té sobre la taula, alguns acabats i alguns a mig fer, són peces molt delicades, amb molts detalls i totes amb una història al darrere. "El material antic em sedueix perquè notes que ha estat fet a mà i que té una història impregnada, té alguna cosa especial que tothom pot percebre", afirma. Als retalls antics s'hi veuen els errors, els descosits, i semblen més humans, menys impersonals.

Per això, quan l'Anna cus un tocat, s'inspira en tot el que li transmet la persona que li ha encarregat: "Em fixo en la seva gestualitat, en la forma de la seva cara, en el color dels ulls i dels cabells". En altres ocasions s'inspira en alguna cançó o pel·lícula. Ara, per exemple, està enllestint un faixí inspirat en la Blancaneu de Pablo Berger: té alguna peça de vestit de torero, pedreria, tul i encaix.

El tocat és un complement més afermat que el barret, fàcil de veure a les bodes, i que ara s'ha posat de moda per sortir de nit. Segons l'Anna, els tocats tornen perquè la dona està perdent el complex de ser dona, de ser bonica i de ser ella mateixa: "Hem viscut èpoques en què la dona havia de ser d'una feminitat extrema, i d'altres d'una masculinitat extrema. Crec que ara hem trobat un equilibri, i podem sortir com vulguem perquè la nostra validesa no depèn de què portem".

A diferència de Natalia Maragall, l'Anna va aprendre a cosir ja d'adulta. Abans escrivia, pintava i componia. "Vaig ser mare molt jove, i per circumstàncies de la vida vaig haver de reinventar-me", diu. I així és com va començar agafar el fil i l'agulla. "Vaig adonar-me que cosir i fer tocats era com compondre o pintar un quadre. De sobte cobra vida i saps que està acabat", afirma. El seu primer taller el va obrir a Mercantic, ubicat a una antiga fàbrica de ceràmica de Sant Cugat i on es poden trobar teles, mobles i objectes de totes les èpoques i estils: "Allà va ser quan em vaig començar a interessar per les peces antigues". Ara les busca entre les parades del mercat dels Encants, viatja al Rastro de Madrid o es deixa caure per algun dels mercats d'antiguitats que fan a França. A vegades és la mateixa iaia del barri que ve a portar-li algun collaret o alguna peça de roba que vol que reutilitzi. "Al final, la gràcia del que faig és que pugui convertir-se també en una joia que passi de generació en generació", conclou l'Anna amb un somriure.

Torna el Festival de Reciclatge Artístic

Del 14 de desembre al 5 de gener arrenca a Barcelona una nova edició del Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya, organitzat per la fundació Drap-Art, un col·lectiu que té com a objectiu promoure el reciclatge creatiu amb exposicions, mercats i tallers, i que acull el sector emergent d'artistes, dissenyadors, artesans i altres professionals que troben en les escombraries, els retalls perduts o els objectes oblidats les seves matèries primeres.

Els últims dies del festival, el 3, 4 i 5 -els primers estan dedicats a les exposicions-, hi haurà un petit mercat de consum responsable, on la moda reciclada i de km 0 tindrà el seu propi espai. "Tenim gent que fa roba amb restes de sèries, amb materials sobrants d'indústries tèxtils… i sobretot molts complements: arracades, polseres i bolsos", explica l'artista Diego de León, de Drap-Art.

D'altra banda, durant els dies del festival, a Drap-Art també hi faran tallers. "És un complement per incorporar una part més participativa al festival, perquè la gent pugui veure com es fan servir determinades tècniques artístiques aplicades al reciclatge. No ensenyem a la gent com reciclar -puntualitza De Léon-. Som un festival artístic. El que volem és conscienciar la gent mitjançant la creativitat".

La principal novetat pel que fa a les exposicions és la presència de l'artista més emblemàtic d'aquesta disciplina, l'alemany HA Schult, que porta des dels anys 70 fent accions que criden a ser conscients dels residus que generem. El seu últim projecte van ser 2.000 persones a mida real fetes només d'escombraries. Una de les peces, que ha estat voltant per tot el món -des del cercle polar àrtic fins a la muralla xinesa-, serà al festival d'aquest any, exposada al Pati de les Dones de Barcelona.