Moda 22, a la recuperació del tèxtil

L’espai, dedicat als professionals de la moda, celebra al març el seu primer aniversari

Moda 22, a la recuperació  del tèxtil
Montserrat Rossell
27/02/2015
3 min

Barcelona“És important que la gent que comença tingui oportunitats i és molt complicat tenir oportunitats quan estàs sol i no et fan cas”. Ho diu Joy Roset, resumint en una sola frase la principal raó de ser de Moda 22, de la qual és cofundadora, una plataforma de suport als nous talents del disseny que s’animen a engegar la seva pròpia aventura empresarial. A punt de celebrar un any de trajectòria -a finals de març-, ens endinsem en aquest innovador i il·lusionador projecte, situat al Poblenou de Barcelona, que aposta per la producció local i vol contribuir a redreçar la indústria tèxtil de Catalunya, un sector envellit i fortament afectat per la crisi. Coneixerem, també, alguns dels seus integrants, procedents de les escoles de disseny catalanes i de llançadores com el ModaFad.

Crear i fabricar

El concepte de Moda 22 és únic a Europa. Es tracta d’un servei integral que aglutina espai de treball i fàbrica pròpia en funcionament, a més d’assessorament professional amb col·laboradors d’àrees diverses. En total, disposa de 400 metres quadrats de coworking amb showroom de moda i 800 metres quadrats de taller de confecció amb maquinària especialitzada.

Joy Roset, gestora i cofundadora de l’accelerador, explica a l’ARA que a l’empresa dedicada al tèxtil que la seva família té des de fa 40 anys rebien visites de dissenyadors que els preguntaven on podien trobar proveïdors, o els demanaven si els podien fer el tall dels teixits. Fins aleshores no havien treballat mai per a altres marques, però s’ho van plantejar fermament en veure que no tan sols podien aportar la fàbrica sinó també el bagatge de molts anys d’una empresa familiar que produeix col·leccions pròpies i importa i distribueix marques estrangeres de luxe.

“Realment, teniu tot el que a nosaltres ens agradaria tenir, però no tenim diners ni sabem per on començar”, els deien els dissenyadors.

El finançament i els timings són els dos grans esculls que han de superar els joves emprenedors que volen entrar en el complex engranatge del món de la moda, segons Roset, que posa com a exemple una situació habitual: “Moltes vegades als agents comercials els fa por enganxar-se els dits. «D’acord, fas coses molt maques, però si jo treballo per tu i et venc 30.000 euros, ho pots produir?» Llavors el dissenyador posa cara de pànic perquè no té diners per pagar els teixits i fer la confecció, i el comercial li diu: «Saps què, oblidem-nos-en»”.

Més finançament

“Els bancs -continua Roset- diuen el mateix, que no poden donar finançament a gent que no té experiència, que quan ja portin dos o tres anys i les vendes els vagin bé ja els donaran un crèdit. ¿Però com els ha d’anar bé si no els ajudem ara?”

Així, els talents emergents es troben en un atzucac. Una de les tasques de Roset és “intentar conscienciar els bancs, les institucions i les empreses del sector” que estan creant una iniciativa comuna “on la gent no està sola, té suport i assessorament i podrà complir”.

Un altre repte és convèncer que la moda també pot pujar al carro de la cultura col·laborativa i deixar de ser un sector tancat on impera el secretisme. “Quan presentava el projecte a escoles i universitats, els professors i directors em deien: «Això no funcionarà, és impossible que els dissenyadors vulguin treballar al mateix espai si no els dónes despatxos tancats, perquè tindran por que els copiïn». I jo els deia: «Avui dia qualsevol persona et pot copiar». Ens hem de treure molts tabús del damunt. I passats uns mesos, s’han sorprès de veure que tinguem tanta gent”.

En menys d’un any, Moda 22 ha superat les seves expectatives d’aforament, i actualment acull una vintena d’emprenedors.

stats