ABANS D’ARA
Efímers05/01/2015

Més patriotisme i menys personalisme

De Joan Portals (Arenys de Mar, 1869 - Barcelona, 1940) a La Costa de Llevant (30-IV-1910). Fa cent anys l’egoisme partidista ja afeblia moviments reivindicatius integradors com Solidaritat Catalana.

Joan Portals I Presas 1910

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsHeus aquí una fórmula que, si tots els catalans se l’apropiaven i en feien una divisa per a tots llurs actes, altra seria la sort de nostra terra. Quan tots els catalans sentissin l’amor a Catalunya d’una manera tan intensa que tota personal ambició quedés relegada a segon terme, llavors sí que podríem creure en una pròxima transformació benefactora. Desgraciadament, el personalisme ens consumeix i ens aniquila. [...] Sense personalismes, la força política del catalanisme seria una força poderosa si llurs directors l’encaminessin impertorbablement a un punt fix, recolzant-se en la ferma unió de tots els seus adeptes, amb un cos de doctrina determinat, i establint i imposant la unitat de programa sota l’autoritat impersonal de llurs Acords o Assemblees. Mes aquesta orientació, que creiem sana, també ha estat aniquilada per l’enutjós personalisme. [...] Total, que de tant com volem fer, per no mesurar bé les pròpies forces i per fugir algunes vegades de la realitat, resulta que ens trobem avui, després de tants anys d’acció i propaganda, si fa no fa allà on érem al començar. Hem divagat, no hem concretat, hem perdut el temps. I encara hi ha un mal major, i és que hi hagi qui assegura, sota la influència d’una circumstància determinada i sense mesurar les conseqüències que per l’avenir en resultava de tal afirmació, que l’existència de tants grups i grupets, de tantes divisions i matisos, és un motiu de satisfacció i un símptoma d’exuberància i de vida. Bona manera de preparar-se, atòmicament, per donar la batalla al formidable bloc centralista, dur, compacte i resistent com un metall! [...] Si la unió és força i vida, la disgregació és feblesa, descomposició i mort. I per així creure-ho ens basta el fet de més relleu en l’actualitat: la desfeta de Solidaritat Catalana. Quina ha estat la causa que ha determinat aquesta desfeta? Ha sigut el disgust del poble envers els seus representants? No. La causa ha sigut el personalisme. [...] Els causants d’aquesta desfeta, els que no han tingut prou arrelat en el cor el gran amor a Catalunya, i han preferit que prevalgués el seu amor propi, no saben pas el mal que han ocasionat a la nostra terra. [...]