Europa reconeix el dret a l’oblit

Brussel·lesCada vegada que Mario Costeja teclejava a Google el seu nom, entre els primers resultats hi apareixia una notícia de feia 15 anys que revelava que li havien embargat béns per uns deutes que tenia. Costeja considerava que la informació el podia perjudicar personalment i professionalment i va acudir a la justícia per exigir a Google que esborrés dels seus resultats de recerca aquella entrada. ¿Els ciutadans tenen dret a demanar la retirada de continguts antics a internet que li siguin perjudicials? Segons la justícia europea, sí.

El Tribunal de Justícia de Luxemburg va donar ahir la raó a Costeja i prohibirà a Google oferir com a resultat de la recerca l’enllaç a la notícia. La cort europea reconeix l’anomenat dret a l’oblit de tots els europeus i argumenta que el cercador, tot i no ser responsable dels continguts que enllaça, sí que n’és dels resultats de la recerca.

La sentència assenyala que qualsevol persona pot demanar que es retirin enllaços si desitja esborrar el seu rastre a internet si l’afectat demostra que ja ha passat “un cert temps” i que la informació publicada és “no adequada o no pertinent”.

Tot i això, el Tribunal de Luxemburg deixa la porta oberta a Google a mantenir els resultats de particulars si considera que el dret de la informació pesa més que el dret de l’oblit en casos, per exemple, de personatges públics. De fet, segons la sentència, els ciutadans que vulguin defensar el seu dret a l’oblit hauran d’acudir a la justícia si Google es nega a retirar els enllaços.

Sentència pionera

La sentència, la primera contra el gegant d’internet pel dret a l’oblit, fa referència al cas plantejat per Mario Costeja, però l’opinió del tribunal crea jurisprudència. És a dir, que a partir d’ara Google i la resta de cercadors hauran de complir amb la directiva de protecció de dades, que la justícia europea deixa clar que defensa el dret a l’oblit. L’opinió del tribunal acaba amb una de les llacunes de la justícia en el món d’internet. El desenvolupament de la xarxa ha anat més ràpid que el de la legislació comunitària, que sovint no és prou clara amb les qüestions relacionades amb internet.

La sentència no només és rellevant perquè defensa un dret fins ara posat en qüestió, sinó perquè deixa clar que la legislació europea s’ha de complir a internet quan afecta ciutadans comunitaris fins i tot si l’empresa no és europea, tal com defensava la Comissió Europea. Brussel·les va qualificar ahir de “bona notícia” la sentència del Tribunal de Luxemburg. També Mario Costeja la va valorar positivament. Google “era una gran eina i ara és perfecta”, va assegurar.

Decepció del cercador

Els responsables de Google, en canvi, es van mostrar “decebuts i sorpresos” per la decisió de la justícia europea, sobretot perquè fa uns mesos l’advocat general del Tribunal de la UE va opinar que el cercador no era responsable dels continguts que enllaçava. Google sempre ha mantingut que el dret a l’oblit va en contra de la llibertat d’informació i és una forma de censura.

Des de l’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI), el seu president, Miguel Pérez, va aplaudir la sentència però va lamentar que s’atorgui el poder a Google per decidir quins enllaços perjudiquen o no els ciutadans.