La Mata-Hari (1917)
Peces històriques
Columna completa d’Eugeni d’Ors Xènius(Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (22-VIII-1917). Tal dia com avui de fa cent cinc anys la dansarina Margaretha Geertruida Zelle Mata-Hari(Leeuwarden, Holanda, 1896 - Vincennes, 1917) va ser condemnada a mort. Havia estat detinguda pels francesos, que l’acusaren d’espiar a favor d’Alemanya durant la guerra. No l’afusellaren fins al 15 d’octubre del 1917. No és pas certa, doncs, l’afirmació d’Ors quan diu en aquesta peça que ja havia estat afusellada. El professor Josep Murgades, en un volum (Glosari 1917, Quaderns Crema, 1991) de les seves antologies de l’obra periodística d’Eugeni d’Ors atribueix aquesta pífia de l’articulista diari de La Veu de Catalunya a un error d’informació o a un rumor que li havia arribat aquell mes d’agost. Els seus rivals professionals insinuaren que Ors havia estat intoxicat per la propaganda alemanya.
A Madrid, tota una generació literària va somiar en ella, any de 1905. Mon amic, el poeta Canedo, la va cantar [es refereix al text “A Mata-Hari, danzarina oriental ” dins Versos de las horas, Madrid, 1906]. Ara, els francesos l’han afusellada a París. Sis amics d’aquella promoció havien llegit versions dels drames de Kalidasa [poeta i dramaturg del segle V en llengua sànscrita]. Un estudiava el sànscrit. Tres s’havien procurat, a la liquidació de la llibreria de “La Plume”, un sol exemplar del Noa-Noa [novel·la escrita a Tahití], de Paul Gauguin, el subtil pintor. El més filòsof parlava amb delícies dels primers capítols de la Bíblia de la Humanitat, de Michelet [l’historiador francès Jules Michelet (1798-1874)]. –Mes foren cinquanta els que, per primer cop, cregueren aprendre el sentit de l’Orient en les danses sagrades de la Mata-Hari. Tenia una figura meravellosa, elàstica i llarga, llunària i vegetal. L’esguard del qui la veia dansar es detenia, obsés, al mig de la cintura, endevinant la depressió indecisa, cop de polze, de l’escultor qui ha terminat l’estàtua... –¿Els fusells dels soldats han apuntat aquí? Semblava una sacerdotessa, potser una deessa. –Diu que era una espia.