Mas refà la complicitat amb ERC i convoca el 27-S
BarcelonaAmb el tren del procés sobiranista fregant el precipici, a punt d’anar-se’n incomprensiblement en orris a causa d’un desencaix d’estratègies partidistes, Artur Mas i Oriol Junqueras van assolir in extremis un acord per refer la unitat i posar data -el 27 de setembre- a unes eleccions anticipades que serviran per esbrinar, definitivament, si l’horitzó de la independència és el desig majoritari del poble de Catalunya. El que podia haver esdevingut el dia de la trencadissa va acabar sent, contra tot pronòstic -començant pels que feien els seus entorns en els últims dies-, una nova jornada històrica.
Tan sols un dia abans, Mas havia anunciat que compareixeria avui per anunciar un nou full de ruta, després de mantenir les últimes converses. No només no tenia cap garantia d’acord, sinó que estava disposat a tirar pel dret encara que el seu pla no satisfés una ERC que li exigia eleccions al març i sense llista unitària. Ahir a primera hora del matí, però, fonts d’un costat i de l’altre insinuaven que a la cimera que havien de mantenir Mas i Junqueras, acompanyats dels tres principals abanderats del sobiranisme civil -Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d’Abadal-, exhibirien més flexibilitat que fins llavors. “L’únic punt irrenunciable per a ERC és evitar la llista única”, asseguraven fonts republicanes consultades per l’ARA. “L’únic que Mas veu irrenunciable per votar al març és la llista unitària”, deien fonts nacionalistes. Hi havia marge.
Més de quatre hores reunits
Després de reunir-se amb la cúpula de CDC per prevenir-la del que podia passar, Mas va començar a rebre els seus interlocutors. Junqueras, Forcadell, Casals i Vila d’Abadal van arribar al Palau de la Generalitat cap a les tres de la tarda. El reguitzell de periodistes que feien guàrdia a la plaça Sant Jaume van viure una tarda d’incertesa i reiterades falses alarmes sobre suposats finals d’una reunió que es va allargar més de quatre hores, amb recessos que cadascú aprofitava per fer trucades i comentar amb els seus companys de partit o entitat els avenços.
A quarts de vuit del vespre ja circulaven les primeres confirmacions oficioses de l’entesa. El que semblava del tot improbable fa tot just cinc dies -quan Mas i Junqueras es tiraven els plats pel cap, encallats en l’extenuant discussió sobre les llistes- de cop i volta esdevenia possible. Els consellers del Govern van córrer cap a Palau per escoltar el president, que va comparèixer a la Sala Torres-García. Just abans, va comunicar-se amb Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler -Unió havia quedat fora de la reunió, però segons Mas tots dos van beneir l’acord- i amb Josep Rull -CDC li havia fet confiança- per avançar-los uns resultats negociadors que permeten a Forcadell, Casals i Vila d’Abadal respirar més tranquils.
En què consisteix aquest acord i qui ha hagut de cedir més per assolir-lo? D’entrada, conscients que el to agre de les negociacions de les últimes setmanes els pot erosionar, tant Mas com Junqueras -que va comparèixer a continuació- van demanar disculpes pel “desconcert” i el “desencís” que havien causat amb la seva estrident batussa política. En aquest aspecte, amb l’acord hi surten guanyant tots dos: un desenllaç diferent hauria castigat CiU i ERC a les municipals del maig.
Amb l’acord segellat ahir, Mas refà ponts amb Junqueras, es garanteix estabilitat fins a la data de les eleccions, veu més a prop l’aprovació dels pressupostos i es lliga a ERC com a socis preferencials per a pactes postelectorals als municipis, la qual cosa aplana el terreny perquè CiU pugui retenir l’alcaldia de Barcelona amb el suport dels republicans. ERC penetra a les estructures del Govern per vigilar el desplegament d’estructures d’estat. Però el moll de l’os de l’acord és el compromís d’avançar eleccions a la tardor.
La campanya arrencarà a la Diada
El 27 de setembre és una data carregada d’èpica: farà justament un any de la signatura solemne del decret de convocatòria del 9-N i, a més, el dia d’inici de la campanya electoral coincidirà amb la diada de l’Onze de Setembre. És una renúncia dolorosa per a ERC, que havia collat al màxim -al costat de l’ANC, Òmnium i l’AMI- perquè les eleccions fossin abans de les municipals. Però en canvi Junqueras aconsegueix neutralitzar la proposta inicial de Mas de concórrer plegats en una candidatura sense sigles de partits. Serà una competició de llistes ideològiques, però les que vulguin prendre-s’ho com un plebiscit sobre la independència podran assumir un full de ruta compartit, que les forces sobiranistes han negociat discretament en les últimes setmanes i que han d’acabar d’ultimar.
El model -no la data- de les plebiscitàries és gairebé calcat al que suggeria ERC. Però per a Mas l’acord és balsàmic: si les converses haguessin fracassat, s’hauria quedat més aïllat que mai, amb el procés empantanegat i amb un viacrucisparlamentari fins al final de la legislatura. Ara té vuit mesos i dotze dies per preparar -amb prou suports- el repte electoral més transcendental del sobiranisme.
