CIMERA A PALAU DIÀLEG POSTELECTORAL

Mas i Colau inicien el desgel institucional i s’obren a col·laborar

El president subscriu projectes clau de ciutat i l’alcaldessa promet fer pinya amb el Govern davant l’embat de l’Estat

El president de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcaldessa de Barcelona,  Ada Colau,  van tenir la seva primera reunió institucional al Palau.
Núria Orriols / Maria Ortega
31/07/2015
5 min

BarcelonaPocs minuts després de les deu del matí, Ada Colau i Artur Mas començaven la seva primera reunió al Palau de la Generalitat. Una trobada de treball, al despatx del president, que generava expectatives per l’alt voltatge institucional de la reunió i per la tònica de retrets que havien marcat la relació dels dos líders en la campanya electoral de les eleccions del 24-M. La sala Anselm Clavé del Palau va ser l’espai escollit per visualitzar el desgel institucional un cop païts els últims comicis.

Després d’una hora i quart de reunió, la flamant alcaldessa i la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, van comparèixer per traslladar les impressions de la trobada -Mas no va parlar davant els mitjans de comunicació-. Sintonia i bon clima: la cara de l’alcaldessa en la seva compareixença ho deia tot. “Estic contenta”, va repetir en diverses ocasions pels trofeus que s’enduia de la primera trobada amb Mas: el reconeixement de 20 milions extres d’euros de deute de la Generalitat amb l’Ajuntament -el total reconegut puja ara a 55 milions- i la connexió del tramvia a la Diagonal -un projecte al qual s’oposava Xavier Trias i que el grup municipal de CiU va criticar més tard en un comunicat-. Les concessions per part del president de la Generalitat no van ser en va. Colau va fer pinya amb Artur Mas davant l’Estat i va identificar Mariano Rajoy com l’enemic comú. Va titllar el govern espanyol d’“arrogant” i “antidemocràtic” per no reconèixer un “dret fonamental” com el de l’autodeterminació als catalans.

El deute, una qüestió candent

Abans d’aquesta trobada, Mas i Colau havien mantingut un primer contacte protocol·lari després de la investidura de l’alcaldessa. La nova inquilina a l’Ajuntament de Barcelona havia retret amb anterioritat a Mas no haver-la felicitat per la responsabilitat que assumia, mentre que el president havia carregat, a la conferència del 20 de juny a Molins de Rei, contra el“Sí se puede ” que va ressonar a la plaça Sant Jaume el dia de la investidura de Colau. Aquell dia va afirmar que tenia “poc a veure amb l’autogovern, la sobirania i la llibertat de Catalunya”. Però ahir aquestes desavinences es van guardar en un calaix i va aflorar el bon clima per desencallar qüestions clau per a la ciutat.

Si durant la campanya electoral l’ara alcaldessa va ser desafiant per deixar clar que exigirien al Govern el retorn íntegre del deute milionari que manté la Generalitat amb l’Ajuntament, la trobada d’ahir va servir per aplanar el camí cap a l’acord. La primera setmana de setembre se celebrarà una trobada de la comissió mixta Generalitat-Ajuntament, que no es reunia des del mes d’octubre de l’any passat, per fer una “fotografia fixa” de la situació financera. A més, Mas va avançar a Colau que el Govern reconeixerà 20 milions de deute de la llei de barris, que es començaran a pagar el 2016 i que se sumen als 35 milions de deute que la Generalitat ja té reconeguts. Però per evitar la batalla de xifres, l’alcaldessa va defugir per “prudència” quantificar el deute que li consta a l’Ajuntament.

Una cautela que no va tenir el PSC, ja que Jaume Collboni va assegurar, en un comunicat, que el deute real és de més de 300 milions.

Rajoy, un rival comú

A banda de l’acostament de posicions, Mas i Colau van compartir diagnòstic sobre l’embat de l’Estat en l’àmbit financer i també competencial. L’alcaldessa i el president van coincidir que els populars estan “ofegant” econòmicament i democràticament Catalunya. L’exlíder de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que ha criticat de manera vehement les polítiques del govern espanyol -i també de CiU a Catalunya-, va carregar contra el govern popular titllant-lo d’“arrogant, prepotent i amb poca cultura democràtica” per “no permetre” que la ciutadania catalana decideixi la seva relació amb la resta de l’Estat. En aquest sentit, va acusar Rajoy de “crear una tensió innecessària” a Catalunya perquè, segons Colau, que la gent s’expressi a les urnes mai hauria de ser un problema. En la mateixa línia es va expressar la vicepresidenta Munté, exhibint problemes compartits amb la capital. “Barcelona no és aliena a l’ofec financer, competencial i democràtic que té l’origen en el govern de l’Estat”, va asseverar, després de qualificar la reunió de “correcta” i treure pit per les qüestions en què s’havia “aprofundit”.

Compromís amb la Diada

Segons l’alcaldessa, el procés sobiranista no va formar part del centre de la conversa, però sí que va coincidir amb Mas en la defensa de la “pluralitat” del dret a decidir. Després d’expressar els dubtes sobre si participaria o no en la manifestació de l’Onze de Setembre que organitzen les entitats sobiranistes a l’avinguda Meridiana, Colau va voler deixar clar el seu compromís amb l’“èxit” de la mobilització. A escala institucional, va assegurar que l’Ajuntament barceloní posarà “totes les facilitats” per al bon resultat de la concentració, alhora que va erigir-se com l’“amfitriona” de la capital catalana. “En un moment tan important he d’estar representant la ciutat i la pluralitat a favor del dret a decidir”, va dir. Ara bé, malgrat la simpatia que l’alcaldessa va mostrar per la Via Lliure cap a la República Catalana -nom amb què Ara és l’hora ha batejat la mobilització d’aquest any-, no va aclarir el paper que hi tindrà sinó que va explicar que està “en diàleg” amb els organitzadors per concretar-lo.

Desacord en la taxa turística

On no va fer concessions Mas va ser en el capítol que més consens genera a l’Ajuntament: que la ciutat es quedi el 100% de la taxa turística per poder revertir aquests diners en els barris més pressionats. En aquest punt, el desacord va ser evident. Mas va mostrar-se partidari de mantenir els percentatges de repartiment actual de la taxa, mentre que Colau va deixar clar que no donen la batalla per perduda.

Una altra de les qüestions que hi havia sobre la taula era la línia 9 del metro, en què el compromís del Govern va cenyir-se a posar-la en funcionament el 2016 de Zona Universitària a l’aeroport. Una fita que comparteix Colau, però que es queda curta en comparació amb les peticions del seu equip, ja que l’alcaldessa reclama que ha de tenir parada a la Marina - Zona Franca. En aquest punt, el Govern no es va tancar en banda i, en la roda de premsa posterior a la reunió, la vicepresidenta Munté va prometre “mobilitzar” els recursos per fer-ho. Segons Colau, aquesta és una de les zones més castigades per la crisi i la mesura pot ajudar també en la reactivació econòmica. D’altra banda, en el capítol d’aproximacions, Mas i l’alcaldessa també es van instar a impulsar junts l’enllaç del tramvia per la Diagonal, un projecte al qual Trias s’havia oposat però que la Generalitat ara assumeix.

Mas i Colau van enterrar ahir la tensió electoral, amb un evident acostament de posicions que, lluny de la bona entesa que s’havia instal·lat a banda i banda de la plaça de Sant Jaume amb el govern municipal de Xavier Trias, va servir per tancar acords importants per a la capital catalana.

stats