Marta Pascal: “Les grans decisions del grup de JxCat les prendrà el PDECat”

MadridMarta Pascal, que ahir va veure com la militància avalava els cinc noms proposats per la direcció per ampliar l’executiva del PDECat -Maria Senserrich, Lluís Font, Montserrat Candini, Meritxell Ruiz i Ferran Bel-, viurà la campanya de Junts per Catalunya des de fora, sense ser a la llista. Respon a les preguntes de l’ARA a Madrid, on ha vingut a donar suport als consellers presos.

Mas i Puigdemont han dit als presos que facin el que hagin de fer per sortir de la presó. ¿Hi ha un doble discurs: a la ciutadania i judicial?

Els empresonats han de poder expressar-se amb tranquil·litat, sabent que el seu objectiu segueix sent el mateix. El president diu que no renuncia a res: no pot ser que al davant ens trobem un adversari molt bel·ligerant i ens retirem. Però les eleccions inauguren una etapa que ens ha de fer treballar amb efectivitat: si volem un estat han de passar coses perquè sigui real; i també necessitem molta més gent.

¿Això vol dir treballar dins del marc constitucional?

El marc constitucional ha perdut la capacitat de donar un encaix als catalans, però no farem més passos si no som més gent i no assumim que posant terminis ens hem castigat. El 21-D és una oportunitat per dir que el 27-S érem molts, l’1-O vam ser més i ara hem de ser encara més.

És a dir, superar el 50%.

És fonamental. Ens toca recuperar les institucions i, per tant, aquest 155 s’ha d’aixecar. I no podem permetre que els que ens van deixar votar en democràcia ara siguin processats.

La majoria d’aquestes coses no depenen del Govern. Com es fan efectives si la via unilateral no funciona i l’Estat no vol?

L’Estat no voldrà mai, però amb la força de la gent podem recuperar les institucions i fer passos endavant.

Què passa si no se supera el 50%?

No m’ho vull imaginar. Els ciutadans volen anar endavant, però fent les coses ben fetes.

Fins ara no s’han fet ben fetes?

No, no: hem de seguir fent-les ben fetes. Hem complert el programa, ens hem explicat, el Govern ha fet una feina fent estructures d’estat, tot i que queda clar que n’hem de fer més. Però el punt d’autocrítica no ens pot restar valor al que hem fet.

¿Qui voti JxCat estarà votant per fer Puigdemont president?

Sí. L’única manera de restituir el president de la Generalitat és votar-lo. Això va de Rajoy o Puigdemont. És un plebiscit sobre el 155, i la resposta ha de ser massiva.

Però s’ha de quedar a Bèlgica o, si torna, pot acabar a la presó. Com farà de president?

Si la majoria de catalans volen que ell segueixi sent president se l’ha de poder investir, perquè jo no imagino que l’Estat no accepti la realitat.

Hi ha pla B si no pot ser investit? Igual que Junqueras ha apuntat a Rovira.

No hi ha pla B, i respecto totes les opcions. Ha de poder ser investit.

¿El partit ha quedat arraconat a Junts per Catalunya?

JxCat es pot fer perquè el PDECat ha fet l’aposta. Hi som a la campanya i hi ha rostres clars del partit.

Vostè no és a la llista. ¿La decisió va ser consensuada o de Puigdemont?

Va ser nostra, del David Bonvehí i meva, que li vam demanar que no ens hi inclogués perquè la societat s’adonés que els que tenim responsabilitats de partit no necessàriament n’hem de tenir d’institucionals.

Elsa Artadi va marxar del partit per dirigir la campanya.

Les direccions de campanya són una figura tècnica, que no sol tenir visibilitat mediàtica ni política, i aquest és el rol de l’Elsa.

¿El dia 22 confien mantenir un control de les directrius de grup?

Les grans decisions d’estratègia, de pactes electorals, de direcció política i de votacions les prendrà la direcció del PDECat i el consell nacional quan toqui per temes prou rellevants com pactes electorals. Tot forma part del mateix engranatge.

¿El PDECat planeja res que no sigui pactar amb independentistes?

Sortim a guanyar i només ens imaginem un Govern sobiranista. Nosaltres no tindrem temptacions de formar govern amb formacions que no prioritzen el país sinó la ideologia.

I mentre treballen per la independència, ¿participaran en debats com el del finançament o la reforma constitucional?

Volem ser reconeguts com una formació política que defensa els interessos dels catalans a tot arreu, però això no és l’objectiu final: és tenir un estat. S’ha de veure si participem en aquests debats. Primer s’han de llegir els resultats del 21-D.

Ahir es va votar l’ampliació de l’executiva. Què persegueix?

Són cinc persones que ens aporten solidesa en l’àmbit municipal i en l’ideològic per tenir un partit fort amb la vista posada en les municipals. Caldrà també un redreçament de l’espai ideològic i relligar el llegat convergent.

Han descuidat l’eix ideològic?

El Procés ens ha passat per damunt. Hem tingut algunes oportunitats per situar el nostre projecte, però no en l’acció parlamentària. Ho volem recuperar.