“La mare i jo vam sobreviure gràcies a la donació”

BarcelonaLa seva mare va tenir un part complicat. “O vivia ella o vivia jo”, explica sense embuts el Jaume Closa. Va perdre molta sang, però gràcies a diverses transfusions tots dos se’n van sortir. El Jaume ara té 41 anys i en fa quatre que dóna sang quatre cops a l’any, el màxim que permet a un home el Banc de Sang i Teixits. En el cas de les dones en són només tres. El primer cop que ho va fer només tenia 18 anys. Ho recorda perfectament. Un amic seu a qui estaven operant necessitava sang. “No em vaig plantejar si fer-ho o no. Quan algú necessita la teva ajuda l’hi ofereixes”, explica. Després de la primera experiència, va fer un parell de donacions més. Però els marejos que agafava just després i la seva aprensió van fer que no en donés més. “Sóc dels que quan em punxen miren a l’altre cantó”, diu mentre se li escapa un somriure.

Fa quatre anys, però, va voler deixar de banda aquests efectes secundaris i tornar a ser donant. “Només de saber que la meva mare és viva perquè algú va ser solidari ja en tinc prou per no buscar excuses”, afirma. De fet, segons admet, va trigar massa temps a fer el pas. Des de llavors cada tres mesos es presenta a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona per donar sang, tot i que la meitat de les vegades es continua marejant. Com que és comercial ho aprofita per fer la donació entre visita i visita dels clients que té a la zona. “A vegades des del banc em truquen per recordar-m’ho però normalment tinc bastant controlat quan em toca”, puntualitza. Durant aquests anys ha fet pedagogia per intentar que la gent del seu entorn també faci el pas. “És una de les poques coses que pots donar i no et costa res”, diu. Ha aconseguit que la seva dona ho faci en alguna ocasió. Amb la resta, però, no ha tingut gaire èxit perquè està rodejat d’“aprensius”. Els tràmits per fer-ho són senzills. Només s’ha d’omplir un formulari en què et fan preguntes com si has viatjat a l’estranger en els últims mesos o t’has fet algun tatuatge. El Jaume és 0 positiu, un grup per al qual hi ha reserves per a 12 dies. Poden rebre la seva sang les persones amb AB positiu, A positiu i B positiu i les del seu grup. En canvi, ell només en pot rebre dels 0 positius i negatius.

El Jaume admet que li costa entendre per què la gent no col·labora: “La majoria posen d’excusa que no troben el moment però, en canvi, sí que el tenen per passar-se per exemple dues hores estirats al sofà mirant la tele”.

Donació de medul·la

Pel que fa a la iniciativa del Banc de Sang i Teixits de crear una aplicació de mòbil que avisi els donants quan la seva sang hagi salvat una vida, el Jaume la troba innecessària. “Crec que no fa falta. En el moment que fas una donació ja saps que d’alguna manera o altra estàs ajudant algú”, argumenta.

La solidaritat del Jaume no té fi. Un cop ja ha inclòs en la seva rutina la donació de sang, ara s’està plantejant ser donant de medul·la. “Em fa molt més respecte”, admet. De moment, ja ha demanat informació per saber quins passos hauria de seguir. De fet, el Jaume defensa que la majoria de gent no s’atreveix a ser donant per desconeixement. Tot i així, recorda que en algun moment de la vida tothom es pot trobar a l’altra cara de la moneda. I és en aquest punt en què necessitarà una donació que potser l’afectat mai s’ha atrevit a fer.