Manual pràctic per ser un bon pagès de ciutat

Un diumenge al matí l’Ester Casanovas va anar a fer un tomb per un mercat de pagesos. En una de les parades s’hi venia un planter hortícola, i en veure l’assortiment d’enciams que hi tenien va pensar que potser podria provar de cultivar-los en unes jardineres buides que tenia a casa. Al migdia ja els hi tenia plantats, i es va passar tota la tarda buscant informació per internet sobre com els havia de cuidar. “Les meves nocions sobre horticultura eren nul·les, i la meva única experiència personal era molt llunyana, quan a l’escola ens havien fet plantar unes llenties a classe de ciències naturals”, explica a Pagesos de ciutat (Viena Edicions). Afortunadament, va trobar un fòrum on un grapat d’horticultors aficionats li van donar un cop de mà. “Si l’únic lloc on podia cultivar era en testos i jardineres, m’animaven a fer-ho: «Per als tomàquets busca un test ben gros, per a les cebes pots fer servir jardineres. On vas? Ara no és època de plantar faves ni alls!»” Tot el que ha anat aprenent amb l’experiència i els consells ho reuneix ara a Pagesos de ciutat, un manual il·lustrat per fer hort en testos, jardineres i taules.

On situar l’hort urbà

Les plantes han de tenir un mínim de sis hores de sol

Al balcó, a la finestra de la cuina, a la terrassa… Totes les ubicacions són aptes, sempre que hi toqui el sol de manera directa i un mínim de sis hores, que no cal que siguin seguides. L’excés de sol també pot ser contraproduent, i les temperatures elevades es poden agreujar si les jardineres estan situades directament sobre un paviment que també els transmet escalfor. Això es pot evitar fàcilment elevant-les de terra perquè hi hagi ventilació, amb trossos de fusta, caixes de fruita o porexpan. Les malles d’ombreig també són útils. D’altra banda, cal tenir en compte que la càrrega lineal màxima en un balcó és d’uns 100 quilograms per metre quadrat, i de 200 en un terrat.

Contenidors ben grossos

Han de tenir forats de drenatge per on pugui sortir l’aigua del reg

Cada planta necessita un mínim d’espai vital per créixer de manera correcta. Visualitzeu una galleda de fregar: el volum habitual és d’entre 14 i 16 litres, i cada planta necessita uns determinats litres per créixer bé (vegeu el gràfic). A més de ser grossos, els contenidors han de tenir forats de drenatge per on pugui sortir l’excés d’aigua del reg. Si no n’hi ha i l’aigua queda estancada a dins pot provocar que les arrels es podreixin i que apareguin fongs. Ha de tenir una alçària mínima de 20 cm, ja que quan les arrels comencin a créixer ho faran ocupant l’espai que hi ha, ja sigui en vertical o en horitzontal. Aquest pam d’alçària garanteix un mínim de volum.

La recepta estrella

La fibra de coco i l’humus de cuc són el millor substrat

La millor opció pel que fa al substrat, i la més utilitzada entre els qui practiquen l’horticultura en contenidors, és una recepta estrella que barreja dos ingredients: la fibra de coco (un 60%) i l’humus de cuc (un 40%). L’humus de cuc és un adob molt ric i complet, i la fibra de coco aporta esponjositat, absorció -tant d’aigua com de nutrients- i un pes molt lleuger, a part de ser, des d’un punt de vista ecològic, el substitut ideal de la torba. Tot i que la fibra de coco es pot trobar en sacs i preparada per ser utilitzada, el format més habitual és el de pastilla compactada, un bloc rectangular que cal rehidratar per ser utilitzat. Per fer-ho, se submergeix el bloc en un recipient amb la quantitat d’aigua recomanada pel fabricant.

Reciclar el substrat antic

Amb el canvi de temporada es pot reutilitzar el substrat si s’adoba

Quan hàgiu acabat un cultiu i en vulgueu començar un altre amb el canvi de temporada, podeu reciclar el substrat antic molt fàcilment. Cal buidar els contenidors i amb les mans descompactar la terra i els terrossos que s’hagin pogut formar, així com eliminar les arrels que hagin pogut quedar de cultius anteriors. A continuació, s’hi ha d’afegir adob, seguint la mateixa pauta de la barreja bàsica esmentada en el punt anterior: un 60% d’aquest substrat antic i un 40% d’adob, preferiblement l’humus de cuc.

Les canyes o aspres

Les tomaqueres s’arrosseguen per terra si no les subjectem

Per cultivar algunes hortalisses concretes caldrà proveir-se d’aspres (és a dir, de pals o canyes per sostenir la planta). Les tomaqueres, per exemple, s’arrosseguen per terra si no les subjectem. D’altres, com els cogombres o els pèsols, buscaran sempre algun lloc on agafar-se gràcies a uns rínxols que els creixen a la tija, els circells. Tradicionalment, s’han utilitzat les canyes que creixen a les rieres, i avui dia segueixen sent l’opció més econòmica per proveir-se d’aspres. L’època més apropiada per tallar-les és a l’hivern, concretament durant la lluna minvant de gener o febrer. En aquest moment de l’hivern la canya està més seca i això ens evitarà que es corqui. L’alçada mínima hauria de ser de dos metres. Les hortalisses que haurem d’asprar són les tomaqueres, els cogombres, les mongeteres i les pesoleres. No és obligatori, però sí recomanable, posar aspres a les albergínies, les faves i els pebrots.

Començar amb planter

Us estalviareu la feina de cuidar la llavor de l’hortalissa

Començar un hort urbà resulta molt més fàcil si es compra un planter, que no és més que una hortalissa amb algunes setmanes de vida que algú s’ha ocupat de sembrar i cuidar per estalviar-nos aquesta feina. La major part del planter que es ven als comerços especialitzats no és ecològic, encara que us diguin que sí: a Catalunya només ho és el que duu el segell de l’organisme certificador, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), o bé l’europeu, que és el dibuix d’una fulla feta a base d’estrelles sobre un fons de color verd. No es venen planters de totes les hortalisses. Si voleu varietat, el millor són les llavors.

Començar amb llavors

Les llavors necessitaran molta llum, molta aigua i molta escalfor

Per fer germinar llavors, haurem de disposar d’un espai a casa on rebin molta llum, així com aigua i escalfor. Caldrà cuidar-les bé fins que tinguin la mida apropiada per ser transportades a l’hort. Els recipients més usats per fer germinar les llavors són els gots de iogurt, les safates de porexpan, els cartrons dels ous o els tubs de cartró del rotlle de paper higiènic. Només cal saber que és necessari fer-hi un o diversos forats per al drenatge, i que si són de cartró (com les dels ous) cal estar pendents que no hi apareguin fongs. També es poden comprar en comerços especialitzats. El substrat pot ser el mateix que el dels contenidors, i cal regar les llavors i mantenir la humitat mentre dura la germinació. La millor manera de regar el planter és amb l’ajuda d’un polvoritzador, perquè així les gotes minúscules no desplaçaran les llavors del lloc on les hem dipositat. El millor és posar-ne dues o tres, i cal tenir en compte que una llavor no hauria de quedar enterrada a una profunditat superior a dues vegades la seva mida, ja que si s’enterra més les reserves que té per créixer i formar les primeres fulles i arrels s’esgotaran abans de sortir a la superfície del substrat. A l’estiu cal regar el planter cada dia, i potser més d’una vegada, i a l’hivern va bé mantenir-lo calent, al costat d’un radiador o on toqui el sol. Quan comencin a créixer les tres llavors plantades, compareu les que estan juntes i busqueu la més forta i ben formada. Elimineu les altres amb els dits o amb unes tisoretes, tallant-les arran de substrat. Les arrels que quedin sota terra moriran i quedarà una sola planta, que és la que seguireu cuidant a partir d’ara.

El reg de les plantes

Cal introduir el dit al substrat per comprovar el nivell d’humitat

Quan acabem de trasplantar el planter, només necessitarà un got dels petits, tipus tallat (125 cc), ple d’aigua just quan l’acabem de plantar a terra. Aviat en necessitarà un altre, de got. A ple estiu, possiblement l’endemà. A l’hivern, al cap de dos o tres dies, fins i tot al cap de quatre. Cal que abans de regar ens assegurem que el substrat s’ha assecat una mica. Encara que la capa superior estigui seca, cal estar-ne segurs i introduir el dit al substrat per comprovar-ne la humitat. Si està humit no caldrà regar en aquell moment. Quan la planta comenci a créixer, la dosi d’aigua haurà d’augmentar, i del got de tallat passarem al got d’aigua (250 cc).

L’hora de trasplantar

Cal vigilar que les arrels no es malmetin

El trasplantament és l’acció d’extreure el planter del lloc on l’hem fet germinar per plantar-lo a l’exterior. Per norma, ho farem quan la plàntula sigui prou gran per garantir-nos que quan l’extraguem del recipient les arrels no quedaran malmeses. Quan trasplanteu el planter, podeu enterrar una mica totes les plàntules que tenen tija, com ara les tomaqueres. En canvi, convé deixar arran de terra o lleugerament per sobre totes les que formen les fulles a la base del planter.