“El mandat que vaig rebre el 25 de gener s’ha acabat”

AtenesNi set mesos després d’assumir el poder, Alexis Tsipras va anunciar ahir la dimissió del seu govern per forçar eleccions anticipades previsiblement de cara al setembre. “El mandat que vaig rebre el 25 de gener s’ha acabat. Ara el poble ha de pronunciar-se”, va dir Tsipras en un missatge a la televisió pública. La declaració arribava just després que Grècia rebés el primer tram del programa de rescat. El govern s’havia compromès a principis de setmana a no dir res fins llavors i aquesta, de fet, era l’última promesa del primer ministre: tancar amb èxit un acord amb els creditors. El silenci, doncs, era només per esperar que tot anés com havia d’anar. Un cop assolit, Tsipras va decidir la dimissió del govern en una reunió a la tarda amb els seus col·laboradors més pròxims.

Trencades totes les promeses fetes en campanya electoral, el primer ministre es pronunciava al vespre: “No hem aconseguit l’acord que volíem, però tenint en compte la situació, hem aconseguit el millor possible”. Malgrat reiterar que comporta mesures dures, Tsipras va vendre les bondats del rescat com ha fet els últims dies al Parlament hel·lè. En la pràctica, el seu discurs es podia llegir també com un primer acte de campanya.

Amb un posat ferm, Tsipras instava la població grega a escollir qui ha de conduir a partir d’ara Grècia en aquest “camí difícil però amb l’esperança que s’obre”. La fórmula recorda l’eslògan de Syriza abans de les eleccions: “L’esperança arriba”. També hi va haver espai per atacar els díscols dins del seu propi partit, en bona part responsables d’aquest episodi. En la votació del rescat i de les mesures que hi van associades, 44 diputats de Syriza van girar l’esquena al govern i van obrir una esquerda irreparable en la formació d’esquerra alternativa. Dels 163 que té la coalició de govern, li van donar suport menys de 120, el mínim establert per superar una moció de confiança. Una de les disputes més dures és ara la que lliurarà internament Syriza per reivindicar la parcel·la d’electors que els va fer guanyar les eleccions.

Objectiu: legitimar el rescat

Per això, segons va dir Tsipras, és necessari que sigui el poble qui legitimi aquest acord que obliga a aplicar mesures recessives. La seva aposta és la d’un “mandat fort” que li permeti aplicar “mesures equivalents” i renegociar millor la reducció del deute. Segons ell, és el que demana Grècia: “Reformes progressistes”. Tot i admetre errors, va fer ostentació de la feina feta en la lluita contra la corrupció i l’evasió fiscal i de tenir la “consciència tranquil·la” per haver fet tot el possible en les negociacions amb Europa.

Ara caldrà veure si la resta d’esdeveniments que preveu el procés constitucional avancen com té previst el primer ministre i acaben desembocant en les eleccions anticipades al setembre. Un cop anunciada la dimissió, Tsipras va reunir-se amb el president de la República, Prokopis Pavlópulos, per presentar-li formalment la renúncia. Com ja va fer al gener, Pavlópulos encarregarà ara altra vegada a Tsipras que formi un nou govern en el termini de tres dies, i Tsipras rebutjarà l’oferiment a l’acte. Després, serà el torn del principal partit de l’oposició, els conservadors Nova Democràcia, i si fracassen en l’intent, li tocarà a la tercera força parlamentària, la formació neonazi Alba Daurada. “No es perfila la possibilitat de formar un govern d’ampli suport, així que li demano que nomeni, com més aviat millor, un govern de transició presidit per un dels presidents dels tres tribunals suprems”, va dir Tsipras a Pavlópulos.

Si tot va rodat, i els líders de l’oposició no aconsegueixen formar govern, les eleccions podrien celebrar-se en el termini màxim de trenta dies. Fins llavors, al capdavant del país hi hauria un executiu provisional que podria encapçalar la presidenta del principal Tribunal Suprem, Vassili Thanou, que es convertiria accidentalment en la primera dona cap de govern de Grècia. Però Evànguelos Meimarakis, líder de Nova Democràcia, ja va dir ahir en una roda de premsa retransmesa a la televisió pública que no pensa posar les coses fàcils. D’una banda, la formació conservadora podria posar traves a la investidura de Thanou. Però, de l’altra, va indicar que explorarà totes les possibilitats de formar govern quan rebi el mandat per fer-ho.

Fins ahir les eleccions eren un escenari més que previsible, però no desitjat per ningú a part de per Tsipras. Les últimes enquestes, encara anteriors al rescat, apuntaven repetidament a un manteniment de Syriza al capdavant i un daltabaix del partit de Meimarakis.

Aplanar el camí cap a la victòria

La previsió d’un mal resultat, a més de l’obligació d’acatar un acord que deixa Grècia sense sobirania i l’obliga a aplicar noves i més mesures d’austeritat, feien que fos un panorama que tothom volia evitar. L’oposició en pes, a més, ha acusat Tsipras de portar el país a un nou període d’inestabilitat política. Però el cert és que mantenir un govern sense majoria pròpia era insostenible, sempre necessitat d’una oposició que en cap cas vol donar un xec en blanc al primer ministre. Fins i tot per als mateixos diputats díscols de Syriza, que tot apunta que es presentaran per separat, les eleccions arriben massa aviat, quan encara no han tingut temps ni d’organitzar-se. Així, si tot va com està previst, Tsipras s’aplana el terreny: compleix la promesa de firmar el rescat; allunya temporalment el risc d’una sortida de Grècia de la zona euro; es desfà del sector radical que tan difícil li ha posat tot dins de les pròpies files, i arriba a les eleccions sense que la població hagi sentit el pes de les mesures imposades pels creditors.