El malson terrorista colpeja el cor d’Europa

Brussel·lesBrussel·les viu en estat de xoc després del doble atemptat terrorista que ahir va atacar dos punts neuràlgics de la capital belga: l’aeroport internacional de Zaventem i una estació de metro al cor del barri europeu. L’últim balanç de víctimes d’ahir a la nit era de 34 morts i 250 ferits. L’atemptat va ser reivindicat per l’organització terrorista Estat Islàmic (EI) i es va produir només cinc dies després de la detenció de Salah Abdeslam a Brussel·les, l’últim supervivent dels comandos que el novembre passat van escampar el terror a París.

El soroll de sirenes a Brussel·les era ahir constant. Bombers, policies i ambulàncies no van parar de sonar durant tot el dia des que a primera hora del matí hi va haver les dues explosions a l’aeroport i després al metro. Els dos escenaris eren els que les autoritats belgues més temien que poguessin ser atacats. “Temíem un atemptat terrorista i ha passat”, va admetre el primer ministre belga, Charles Michel, poc després de la tragèdia. Bèlgica afronta “el pitjor atac de la seva història des de la Segona Guerra Mundial”, va lamentar el líder del partit flamenc, Bart de Wever.

La vida a la ciutat va quedar paralitzada. Els carrers del barri europeu van quedar bloquejats i totes les línies de transport públic de la ciutat es van tancar. Als centres educatius, escoles i universitats, es va demanar als alumnes que no sortissin de les instal·lacions -com també en molts centres de treball i institucions europees- fins a nova ordre. La fi del confinament va arribar a primera hora de la tarda, quan el Centre de Crisi de Bèlgica va autoritzar tothom a sortir al carrer.

La ciutat recupera el pols

Va ser aleshores quan la ciutat -tot i que el nivell d’alerta es va elevar al màxim- va començar a poc a poc a reprendre la normalitat. El ministre president de la regió de Brussel·les capital, Rudi Vervoort, va anunciar: “Aquesta vegada no hi haurà un tancament de Brussel·les”. La intenció era no repetir les escenes del novembre, quan, després dels atemptats de París, el metro de la capital va deixar de funcionar i les escoles van tancar uns quants dies.

A la tarda, la majoria d’estacions de tren van obrir, excepte les més pròximes a Maelbeek -Schuman i Luxemburg- i la de l’aeroport. També les dues línies de metro que no travessen l’estació afectada van reprendre el servei. “L’objectiu és, evidentment, tornar a la vida normal”, demanaven en un comunicat les autoritats de la regió de la capital belga. Les escoles, els comerços i els centres d’oci estaran oberts avui, tot i que es reforçarà la seguretat. L’aeroport de Zaventem manté els vols cancel·lats almenys fins demà, alguns operaran en altres de secundaris, com Charleroi o Ostende.

Ahir a Bèlgica es van fer diferents operacions policials relacionades amb els atemptats i algunes encara estaven obertes al tancament d’aquesta edició, entre les quals una al barri de Schaerbeek, al nord de Brussel·les, tot i que la policia va demanar a la premsa que no es difonguessin detalls de l’operació.

Els atacs van sorprendre la capital belga en un nivell tres de quatre d’alerta terrorista. Des dels atemptats contra Charlie Hedbo el gener de l’any passat els soldats de l’exèrcit patrullaven pels carrers de Bèlgica, i també visiblement l’aeroport objecte d’atemptat ahir, una presència que es va augmentar amb 600 nous efectius després dels atemptats del novembre a París. Tot va semblar insuficient per evitar el que es temia.

Missatges de suport

Bèlgica va decretar tres dies de dol oficial i de seguida van començar les mostres de suport a les víctimes i de rebuig als atemptats. Enmig d’una ciutat encara tocada, davant de la Bourse, al Boulevard Anspach, una antiga artèria viària ara reconvertida en una àrea de vianants, tres estudiants van començar a dibuixar a terra -guix en mà- missatges en tots els idiomes: “Pray for Belgium ”, “ We are one ”, “ Islam is not a terror ”. Espelmes, banderes i altres icones per recordar les víctimes s’escampaven a la zona convertida en un petit santuari, com ho va ser la plaça de la República de París mesos enrere.

Un recolliment que contrastava amb el “caos” que cridava que havia viscut un home quan sortia de l’estació de Maelbeek poc després dels atemptats.