Madrid: El ‘problema catalán’ s’ha convertit en el problema espanyol
MADRIDFa temps -és a dir, abans que la crisi econòmica i la seva gestió ho capgirés tot- el sociòleg i diputat José Andrés Torres Mora, un home clau en el discurs de José Luis Rodríguez Zapatero, va fer un article titulat Vacaciones en Bad Godesberg. Hi escrivia: “Seria raonable que els nacionalistes perifèrics fessin un esforç i renunciessin al programa de màxims, la independència”, que seguissin el camí, deia, dels socialistes alemanys i espanyols que, allunyant-se del marxisme, havien possibilitat la construcció d’un exitós estat del benestar. Avui la situació és als antípodes d’aquell desig: l’actitud del PP i el PSOE post-Estatut ha fet dinaminar el consens territorial i la irrupció de forces com Podem demostra que el model social tampoc convenç molts espanyols.
“Si les coses no es reformen s’acaben trencant”, subratlla el periodista i analista polític Ignacio Escolar. I això és el que ha passat. Simultàniament a la crida de Torres Mora, l’aleshores president de la Generalitat, el socialista José Montilla, avisava de la “desafecció” creixent cap a l’estat espanyol de molts catalans i de les conseqüències d’una retallada del text estatutari votat abans per la ciutadania. Madrid, encara sense consciència de la tempesta que s’acostava, confiava que acabaria escampant tard o d’hora. Avui, però, l’històric problema catalán comença a veure’s com la punta de l’iceberg d’una crisi d’abast estatal. Com una situació que també interpel·la la societat espanyola. Plataformes com Libres e Iguales o el grup impulsor del manifest Una España federal en una Europa federal ho demostren. Ara fa dos anys l’escriptor Isaac Rosa va ser un dels primers a demanar obertament als catalans -en un article titulat Catalunya, no nos dejes solos - que no marxessin, pensant com seria el país que els quedaria, de matriu castellana. El debat sobiranista començava a posar els espanyols davant del mirall.
L’11 de setembre del 2014, a Madrid, hi haurà actes a favor i en contra del dret a decidir. Les anomenades Marxes de la Dignitat 22-M, que van omplir la capital en contra de les retallades socials a la primavera, es mobilitzen ara a les xarxes socials per fer costat a la reivindicació catalana. Tot plegat hauria sigut impensable el 2012.
“A Espanya tenim una incapacitat per escoltar les raons dels altres”, admet amb cert pessimisme l’escriptor i periodista Alfonso Armada, adjunt al director del diari Abc. Creu que, si s’ha arribat fins a l’escenari actual, és perquè “s’ha jugat amb les quimeres”, amb les “emocions” de molta gent, però que això “no eximeix de culpa la premsa de Madrid”. Al seu parer, hi ha hagut massa barreja entre els fets i les opinions, una circumstància que dificulta trobar ara una sortida de consens.
Escolar apunta un altre responsable: el govern del Partit Popular. “Mariano Rajoy és especialista a pensar que les coses s’arreglen soles”, subratlla. El periodista voldria una resposta política d’abast i no pas mesures de confrontació per intentar restar força als que han arribat a la conclusió que no hi ha més alternativa que disposar d’un estat propi. Té clar que “la Diada serà tan contundent i multitudinària com les anteriors”. La resposta dels populars no passa, però, per seure a negociar. Divendres la número dos del partit, María Dolores de Cospedal, va fer un pas en la direcció contrària, i va proposar sense èxit un front anticonsulta. L’estratègia de la Moncloa, des de fa mesos, és anar augmentant la pressió a l’independentisme -ofensiva diplomàtica, recentralització, vinculació del procés amb el cas Pujol- perquè implosioni. Els intents de sectors de la dreta espanyola per obrir vies de diàleg centrades en el finançament autonòmic han quedat en no res. Les tesis més dures, amb el vistiplau de Rajoy, s’han imposat.
Debats sobreposats
“És un espectacle que ja va bé a tothom”, afirma l’escriptora Lucía Extebarria. La seva visió incideix en la relació entre la situació catalana i les altres crisis que sacsegen l’Estat, com la que toca de ple la qualitat de la seva salut democràtica. Etxebarria diu que la polèmica al voltant del 9-N és una “cortina de fum per tapar un sistema de corrupció endèmica”. Els assessors governamentals del president espanyol han situat ara en primer pla mesures, suposadament, per regenerar la vida política. L’objectiu és combatre l’esquerra no socialdemòcrata a l’Estat, i l’independentisme. Fer una Espanya més atractiva als ulls dels que volen canviar-la a fons o marxar-ne.
L’altre debat que, a Madrid, sovint s’encavalca amb el català és el qüestionament del model territorial sorgit de la Transició. Armada lamenta “l’ús ideològic” que, al seu parer, s’ha fet de la història en totes les direccions. Aquesta desconnexió i l’immobilisme de Rajoy ha instal·lat en el pessimisme els que, allà, voldrien una sortida dialogada. Ningú gosa fer prediccions d’un problema que fa trontollar moltes coses a Madrid.
