Els pits, l’última frontera de la censura
La censura de la foto de l’ombra d’un pit reobre el debat sobre el control de les imatges que fan les xarxes
BarcelonaL’última polèmica a les xarxes socials ha sigut per una ombra. Més concretament, per l’ombra del pit de Nuria Roca. La presentadora va penjar a Instagram dilluns passat una fotografia (01) on se li perfilava perfectament un mugró, i automàticament l’hi van esborrar i li van enviar un missatge en què li deien que la fotografia no complia les “normes comunitàries” de la xarxa.
Roca, indignada, va fer pública la reacció d’Instagram titllant-la de “censura” i “ridícula”, cosa que va generar un gran rebombori a les xarxes i va suposar que al final la imatge tornés a aparèixer al seu compte. L’anècdota ha provocat que la censura a les xarxes socials hagi tornat al debat públic, i ha fet reflexionar sobre el control al qual estan sotmeses les imatges i els criteris que regeixen aquest control.
“No és la primera vegada que xarxes com Instagram o Facebook són al centre de la polèmica per censurar imatges, quasi sempre nus femenins, que consideren inapropiades, però en realitat aquestes mateixes xarxes permeten fotos que són molt més pujades de to, que són molt més ofensives encara que no siguin nus integrals”. Ho denuncia Rebeca Pardo, professora de la facultat de belles arts de la UB, experta en fotografia i xarxes socials. Pardo creu que tot això demostra que encara hi ha un “control del cos femení” que no es dóna sobre el cos masculí. “Les xarxes socials han suposat un gran canvi en les fronteres entre l’esfera pública i la privada, que s’han diluït, però pel que fa als nus femenins encara segueixen funcionant els vells esquemes”, destaca.
La doble moral de les xarxes també preocupa a Begonya Enguix, antropòloga i professora de la UOC, que apunta que la foto de Nuria Roca demostra tres fets de la nostra societat i les xarxes: “En primer lloc, internet no és el que pensàvem, no és un espai de lliure expressió com es creia quan va néixer. En segon lloc, tot i viure en una societat molt sexualitzada, el sexe continua sent tabú. I en tercer lloc, el cos femení segueix estan molt més sexualitzat que el masculí i, per tant, té una càrrega eròtica més forta i es converteix en un problema”. Per això, moltes xarxes, com Instagram o Facebook, opten per prohibir imatges de pits femenins i portar la norma fins a límits qüestionables, com és el cas de la fotografia de Núria Roca.
Free The Nipple
Precisament per lluitar contra la sexualització del cos femení va néixer el moviment Free The Nipple ( nipple és mugró en anglès), creat per la cineasta nord-americana Lina Esco, i al qual s’han sumat milers de dones d’arreu del món, a part de conegudes celebrities com Madonna (03) o Miley Cyrus (04).
Amb #freethenipple omplen les xarxes de fotos (02) o fan protestes al carrer (05 i 06) on se les veu amb el tors nu o amb missatges per denunciar la doble moral de les xarxes, que permeten fotografies d’alta carrega eròtica en les quals es cosifica el cos femení però no permeten penjar les imatges dels seus pits.
La fotògrafa Petra Collins va ser una de les que van denunciar recentment aquesta doble moral quan Instagram li va vetar una imatge on es veia una model en biquini del qual sortia una mica de pèl públic. La imatge va ser censurada mentre poc abans el cantant Justin Bieber havia penjat una foto on se’l veia amb roba interior, ensenyant pèl púbic, i no va tenir cap problema ni repercussió a la xarxa.
Per a Rebeca Pardo, hi ha un fet encara més preocupant, i és que ha detectat que la majoria d’aquestes fotografies censurades són fetes per dones. “És la imatge que les dones volen mostrar d’elles mateixes, moltes vegades molt allunyada de la imatge hipersexualitzada que en fan els homes, i això molesta, no agrada”.
Més puritanisme als EUA
Per a Ferran Lalueza, director dels estudis de ciències de la informació i la comunicació de la UOC, hi ha un altre factor important: la diferència cultural entre Europa i els Estats Units. “La cultura nord-americana sempre ha sigut molt més sensible als nus femenins, especialment als pits i als mugrons, que l’europea, i les empreses de les xarxes socials són nord-americanes i d’alguna manera imposen la seva cultura, més puritana”, explica. A més, aquesta diferència cultural també pot explicar la doble moral de les xarxes, més permissives amb altres imatges. “Als EUA no tenen tants problemes amb la violència i hi ha molta més permissivitat que amb els nus”, destaca Lalueza. Tot i això, aquest expert creu que els usuaris tenen el poder de canviar les normes i posa com a exemple les fotos de mares donant el pit. “Fins fa poc, aquestes imatges també patien la censura a Instagram i Facebook, però la pressió social ha fet que ara sí que es puguin compartir”, explica. Potser, a partir d’ara, i a força de moviments com Free The Nipple, s’aconseguirà que imatges com la de l’ombra d’un pit no hagin de ser censurades, ni que sigui una estona.
La menstruació, també censurada
L’escriptora Rupi Kaur va deixar en evidència la censura a les xarxes. Va penjar una fotografia seva, al llit, en què se li veien els pantalons tacats per la menstruació. Tot i que està completament vestida, Instagram la va censurar. Kaur va denunciar la hipocresia de la xarxa, que vetava la seva imatge però en canvi permetia “fotografies de dones, moltes d’elles menors, cosificades, sexualitzades amb intencions pornogràfiques i tractades com a alguna cosa menys que éssers humans”. La xarxa social de fotografies va rectificar, es va disculpar pel seu error i va tornar a pujar la imatge.