La lluita per la igualtat real

BarcelonaEl 2018 les dones van dir prou i aquest any mantenen el pols. Els col·lectius feministes tornen a cridar avui a una vaga general massiva per fer un clam unànime contra la violència que encara pateixen les dones i per demostrar que, sense elles, el món s’atura. La convocatòria d’avui vol reivindicar la igualtat real i en tots els àmbits de la vida quotidiana. Per això, l’aturada feminista es construeix sobre quatre eixos fonamentals: el laboral, l’estudiantil, el de consum i el de cures. És a dir, sobre la feina remunerada i la que no ho està, que encara avui recau bàsicament sobre el gènere femení amb lleis socials i no escrites i perpetua les desigualtats en la resta d’àmbits. Aquests són alguns dels motius que avui porten, un altre cop, les dones al carrer:

Violència masclista

47 assassinades a mans de la seva parella o exparella el 2018

“Disculpin les molèsties, però ens estan assassinant”. Aquest va ser un dels lemes que es van cridar a la manifestació d’ara fa un any i les dades demostren que, malauradament, encara és vigent. L’any passat 47 dones van morir a Espanya a mans de les seves parelles o exparelles: d’aquestes, set a Catalunya. Aquí, els Mossos d’Esquadra van recollir gairebé 13.000 denúncies per violència masclista el 2018. Si ampliem el focus, l’últim informe de l’ONU sobre aquesta qüestió destacava al novembre que, a tot el món, hi ha sis feminicidis cada hora. Al seu text, les Nacions Unides destacaven que l’entorn familiar és el lloc “més perillós” per a les dones. Aquestes xifres, a més, no tenen en compte la resta d’agressions sexuals a les quals les dones fan front cada dia.

Invisibilització

La falta de referents femenins a les etapes educatives es perpetua

Només un 7% de les personalitats importants que apareixen als llibres de text d’ESO són dones. Per tant, el 93% dels referents científics, polítics o culturals que hi apareixen són masculins. Aquesta és la conclusió de dos estudis de la Universitat de València i l’Institut Català Internacional per la Pau recollits pel documental De què es queixen les dones? de TV3. El sistema educatiu encara oculta, doncs, dones que han fet grans aportacions en tots els àmbits de la història. En l’última prova d’accés a la universitat -la selectivitat- la presència de les dones també va ser escassísima: un 5%. Passa el mateix en l’esfera política actual. Segons dades publicades ahir mateix per la Comissió Europea, les dones encara estan “infrarepresentades”. Només sis dels vint-i-vuit Parlaments nacionals de la UE estan presidits per una dona i set de cada deu parlamentaris són homes.

El pes de les cures

La feina no remunerada que resta esforços i hores laborals pagades

Si els comptes nacionals espanyols incloguessin el valor en euros de totes les feines de casa no remunerades, la xifra equivaldria al 41% del total del PIB, segons càlculs d’Oxfam Intermón. És a dir, que si s’hi posés un preu en diners, cuinar per a la família, la neteja o la cura de persones a casa generarien uns 443.000 milions d’euros a Espanya. Segons aquest estudi, presentat al setembre, el repartiment de les feines encara és un problema: descomptades les reduccions de jornada, les feines parcials i els complements salarials, a Espanya encara queda un 14% de diferència salarial entre homes i dones que no té cap explicació i “només pot atribuir-se a la discriminació” fruit del fet que, les cures, recauen encara en les dones.

A més, que aquest paper sigui assumit per elles fa que les nenes, fins i tot les més petites, identifiquin i interioritzin aquest rol com el propi del seu gènere des d’una edat molt primerenca.

La bretxa salarial

La discriminació econòmica més directa

Encara passa. En moltes empreses, homes i dones encara cobren diferent per fer la mateixa feina. Ahir mateix, l’Eurostat va constatar que -tot i que la bretxa millora- les dones cobren de mitjana un 16% menys que els homes a Europa. O, el que és el mateix, en comparació amb ells, elles treballen dos mesos gratis. Unes diferències que també es traslladen a les pensions, on la bretxa es dispara fins al 36%. A Espanya, el sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha assegura que, al ritme actual, caldrien 70 anys per aconseguir anivellar les diferències salarials entre treballadors i treballadores de l’Estat. De fet, segons aquest sindicat, la bretxa a Espanya frega el 30%: és a dir, que les dones ingressen de mitjana 4.745 euros menys a l’any que els homes. Les dificultats d’accés al mercat laboral, la maternitat i les cures són algunes de les penalitzacions que encara arrosseguen les dones per la seva condició de gènere.

Sostre de vidre

Absència de dones als consells d’administració de les empreses

Els mateixos motius que afecten la bretxa salarial són els que s’arrosseguen en les promocions laborals internes i de més alt nivell. La presència de dones als consells d’administració de les principals empreses espanyoles es va situar en el 19%, segons va explicar l’octubre passat la Comissió Nacional del Mercat de Valors. A més, només el 5% dels consellers de perfil executiu eren dones.

Salut femenina

De l’avortament a la ‘taxa rosa’

“Nosaltres parim, nosaltres decidim”. Aquesta és una altra de les proclames més escoltades a la lluita feminista. Les dones també surten avui al carrer per reivindicar el dret a decidir sobre el seu cos davant el ressorgiment de partits polítics que volen limitar aquesta opció. Entre les altres reivindicacions clau hi ha la taxa rosa. Així és com es coneix popularment la diferència de preu entre un producte etiquetat per a dones respecte a un d’igual sense aquest target. Es considera un impost ocult que se suma al fet que molts productes d’higiene bàsica femenina es graven amb un 10% d’IVA en lloc de fer-ho amb el model superreduït, que és del 4%.

Perquè hi ha dones que no poden fer vaga

Solidaritat entre dones

L’edat, l’economia submergida, els contractes precaris i l’auge de la modalitat dels falsos autònoms fan que moltes dones avui no vulguin posar en risc la seva feina, tot i compartir els motius de la protesta. Aquestes dones s’han fet presents (anònimament) a les xarxes socials, via WhatsApp, Twitter i Instagram, amb hashtags com #Quieroynopuedo. En aquests espais, les dones comparteixen el motiu pel qual avui es veuran obligades a treballar. Motius com aquest: “Una amiga vol i no pot perquè, literalment, li han dit: «Qui tingui collons que faci vaga»”.

Només 44 dels 751 eurodiputats han fet el curs contra l’assetjament sexual

Ara fa un any l’Eurocambra es va comprometre a oferir cursos voluntaris en tots els idiomes per als eurodiputats per combatre i prevenir l’assetjament sexual, laboral i psicològic. Es van posar en marxa de manera efectiva al novembre. La institució, però, va confirmar ahir que només 44 dels 751 parlamentaris europeus han seguit aquesta formació. A la primera classe només s’hi van presentar dos eurodiputats, tot i que aquesta és, precisament, una de les principals lluites del moviment #MeToo de l’Eurocambra, que va néixer el 8 de març de l’any passat i que, des d’aleshores, publica periòdicament en un bloc experiències de víctimes anònimes d’assetjament o sexisme a l’Eurocambra. També reclamen que els cursos de formació siguin obligatoris per a tots els eurodiputats i candidats i no només per als treballadors. A finals de novembre s’havien apuntat al curs vint-i-un eurodiputats. Els cursos es fan en anglès, francès, alemany i espanyol. Vista la impossibilitat de convertir el curs en obligatori, la reclamació del moviment és que, com a mínim, el registre d’eurodiputats que el cursin sigui públic. Amb tot, des de l’Eurocambra expliquen a l’ARA que aquesta informació no es pot facilitar per motius de “privacitat”.