La lluita contra el terrorisme reactiva la pena de mort

BarcelonaEl sagnant atac terrorista en una escola de Peshawar, el 16 de desembre del 2014, en què van morir 136 nens i 9 professors, va portar el govern del Pakistan a aixecar la moratòria sobre la pena de mort. En pocs dies es van executar set persones que estaven detingudes per terrorisme des de molt abans de la massacre. Feia sis anys que en aquest país no s’executava ningú. Els clams de l’ONU perquè el Pakistan mantingués la moratòria aprovada el 2008 no van servir de res. El primer ministre, Nawaz Sharif, va creure que calia escarmentar els terroristes i va eliminar aquest delicte de la llista de crims inclosos en la moratòria.

A més, al febrer Jordània va enviar a la forca una membre d’Al-Qaida detinguda el 2008, com a venjança per l’assassinat d’un pilot del seu exèrcit a mans de l’Estat Islàmic. El desembre anterior ja s’hi havia executat onze persones acusades d’assassinat: les primeres execucions en vuit anys en aquest país.

“Ens sembla alarmant el nombre de països que responen amb la pena de mort a aquestes amenaces, reals o suposades, com són el terrorisme i la inestabilitat interna”, explica la coordinadora d’Amnistia Internacional (AI) a Catalunya, Adriana Ribas. L’informe anual d’aquesta organització sobre la pena de mort al món, que avui es fa públic a Londres, denuncia precisament aquesta tendència com a causa de l’augment de les condemnes a la pena capital.

Nigèria i Egipte, punts d’inflexió

El 2014 es van dictar 2.446 condemnes a mort en 55 països, un 28% més que l’any anterior (1.925 sentències en 57 països). Tal com explica Ribas, bona part d’aquest increment es va produir a conseqüència de les condemnes massives imposades aquest any a Nigèria i a Egipte. De 141 condemnats a la pena capital a Nigèria el 2013, es va pujar a 659 el 2014, a conseqüència de la lluita oberta contra el grup terrorista Boko Haram, que ha incrementat la seva campanya d’atemptats sagnants al país i que fa poc es va adherir a l’Estat Islàmic. A Egipte, el nou govern del general Abdel Fattah al-Sissi -instaurat en un cop d’estat el juny del 2013- va portar el 2014 condemnes massives als partidaris del govern derrocat dels Germans Musulmans. Tot i que en alguns casos es va condemnar fins a 529 persones de cop, algunes penes després van ser commutades. En el recompte final d’AI, el 2014 es va condemnar a mort 509 persones a Egipte, per sobre de les 109 del 2013.

Però a més d’aquesta veu d’alerta, l’informe d’AI del 2014 també porta bones notícies: les execucions han baixat un 22%. Deixant de banda la Xina, AI va tenir constància de 607 execucions en 22 països del món l’any 2014, per sota de les 778 execucions en 22 països del 2013 (un any en què havien augmentat).

“La bona notícia és que en els últims vint anys s’ha reduït gairebé a la meitat el nombre de països on hi ha execucions, des dels 41 del 1995 fins als 22 actuals”, destaca Ribas. La meitat dels països del món (98) ja han abolit la pena de mort i fins a 140 països en total són “abolicionistes en la llei o en la pràctica”, és a dir, que no executen penes de mort.

Cada any, però, hi ha entre 20 i 25 països que sotmeten presos a la forca, la injecció letal, la decapitació o l’afusellament, els quatre mètodes d’execució més comuns. Però les xifres d’AI no comptabilitzen la Xina, on les dades sobre la pena capital es consideren un secret d’estat. De fonts extraoficials, Amnistia Internacional calcula que al gegant asiàtic “s’hi executen més persones que a tota la resta del món junt”, amb més de mil morts anuals, segons Ribas. És per això que aquest país se situa cada any al capdavant del rànquing. En els primers llocs, a més, s’hi troben des de fa uns anys els mateixos països: l’Iran, l’Iraq, l’Aràbia Saudita i els Estats Units. Tot i que no hi ha accés tampoc a dades oficials, Corea del Nord estaria també entre els primers de la llista: AI assenyala “fonts fiables” que parlen de 50 execucions el 2014, tot i que l’entitat creu que la xifra podria ser molt més alta.

“Execucions extrajudicials”

La zona del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica és la que va concentrar més execucions el 2014, especialment a l’Iran, l’Iraq i l’Aràbia Saudita. Les dades oficials parlen de 289 execucions a l’Iran (on s’executa també menors d’edat), però AI té fonts que parlen de fins a 743 el 2014.

A Síria, en canvi, no s’hi han pogut documentar les penes de mort per la situació de guerra civil. A tota la regió, AI condemna també “les execucions extrajudicials o públiques que estan duent a terme les forces en conflicte i grups armats com l’Estat Islàmic”, que no entren a l’estadística “però que també són alarmants”, apunta Ribas.

L’informe d’AI denuncia també els dubtosos processos judicials d’alguns països i legislacions que condemnen a pena de mort delictes com l’adulteri (Emirats Àrabs Units), la blasfèmia (Pakistan) o la bruixeria (Aràbia Saudita).

“Al corredor de la mort del Japó els presos són aïllats en cel·les de 5 metres quadrats i no s’informa la família de l’execució fins que s’ha dut a terme”, relata Ribas. Bielorúsia també va reactivar les execucions el 2014 després de dos anys, i els familiars i advocats no en van ser informats fins que els presos havien mort.