Les llibertats del Municipi

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEncara avui en dia la ciutat és la manifestació més intensa i fecunda de la sociabilitat humana. [...] ¿No hi van fer més Pisístrat i Pericles en la civilització hel·lena que no pas Alexandre amb tot el seu imperi? [...] L’imperialisme de les ciutats dura més que el dels grans imperis. Avui encara Atenes, Jerusalem i Florència dominen el nostre món espiritual, mentre que de l’imperi napoleònic no en queda pràcticament cap rastre de dominació política. ¿Qui dubta avui que l’ànima de París durarà més que la de França? D’aquells reiets provincials de l’Alemanya d’ahir ens en queda el record de Kant, de Goethe, de Beethoven, de Schiller, de Mozart, i de tants d’altres. ¿Què ens ha donat fins avui l’imperi germànic? [...] Les ciutats tenen una ànima delicada i complicadíssima. El sol contacte de la mà forastera pot deixar-la balba i esblaimada; però en el pensament de tots els ciutadans que l’estimen hi ha una part d’aqueixa ànima col·lectiva. I el mal de les nostres ciutats és que els ciutadans no les defensen com en altre temps i en altres terres, i que les seves llibertats i fins les normes més essencials de la seva vida poden ser suprimides o trepitjades per qualsevol d’aquests mil dèspotes ordinaris que arriben a Espanya a ser ministres. Les llibertats fonamentals dels municipis, com les llibertats de l’home, haurien de consagrar-se en la Constitució de l’Estat. Les regles de la seva organització política haurien de ser prou amples perquè fos possible adaptar-les a les circumstàncies i condicions de vida més diverses. El límit infranquejable posat a l’acció del Municipi hauria de ser el respecte de la llibertat individual, posada sota la protecció de l’Estat modern. [...] El nostre cel és tan blau com el d’Atenes i el de Florència. Les aigües del Pireu són les mateixes del nostre mar. Barcelona és bella i fecunda, i només li falta per llibertar-la la noblesa i la valentia del nostre cor.