Les llaminadures resisteixen la crisi

BARCELONA.Els ossets de goma, una de les llaminadures més populars, celebren enguany el 90è aniversari. Aquest dolç veterà va néixer el 1922 de la mà de Hans Riegel, un excombatent de la primera Guerra Mundial establert a Bonn. Sumant les dues lletres inicials del seu nom, les dues del cognom i les dues de la ciutat alemanya on vivia va empescar-se la marca Haribo. I de fabricar 100 quilos de caramels al dia -transportats pacientment, els primers anys, per la seva dona en bicicleta- va passar a ser el principal industrial del ram, amb 400 treballadors just abans de començar la segona gran guerra (i només 20 en acabar-la).

Aquests caramels -inspirats en un ós ballarí que hi havia a Bonn- celebren enguany el 90è aniversari i han demostrat una gran longevitat. La colònia d'ossets de goma augmenta en 100 milions d'exemplars cada dia. Si es posessin en fila, els que es produeixen en un any podrien donar quatre cops la volta a la Terra. Tota una fita, tenint en compte que la selecció natural no només és cruel en el regne animal: la marca Vidal, una de les referents al sector, explica per exemple que de la trentena llarga de llepolies noves que posen al mercat cada any només un 25% sobreviuen i passen a formar part de les 3.500 entrades del seu catàleg (que inclou llaminadures kosher , adreçades al mercat jueu, elaborades seguint les lleis preceptives que marca aquesta religió sobre elaboració i manipulació d'aliments).

Cada any Espanya produeix 251 milions de quilos de caramels i xiclets, dels quals 114 milions es dediquen a l'exportació (amb França, Alemanya, el Regne Unit i Portugal com a principals compradors). El consum, per tant, equival a uns 3,46 quilos per persona i any. A tall comparatiu, es consumeixen 8,3 quilos de xocolata, 8,04 de galetes i 11,07 de brioixeria i pastes. En volum de negoci, està estabilitzat sobre els 500 milions d'euros (exportacions a banda, que sumen uns 212 milions d'euros addicionals, segons les últimes dades).

Les marques blanques avancen

Carlos Pérez, director de comunicació de Haribo, explica: "L'impacte de la crisi no s'ha notat en la facturació global del sector. Sí que detectem, però, un desplaçament cap a les marques blanques. Com a consumidors volem seguir prenent dolços, però gastem menys. A Haribo, tanmateix, seguim creixent, perquè hem fet una aposta de nous productes i canals de distribució". Pérez assenyala que tot i no formar part de la llista bàsica de la compra i no ser un producte imprescindible, "amb la crisi al cap tot el dia es tracta d'una petita recompensa molt assequible de preu i està resistint bé la situació econòmica dels últims anys".

La companyia té una fàbrica a Cornellà de Terri (Pla de l'Estany), especialitzada en pega dolça. Però també aporta ossets al còmput global: 600 milions d'unitats al cap de l'any. Amb més de 400 treballadors (sobre els 6.000 que té Haribo arreu del món, en més de vint països), és la fàbrica més important de la companyia a l'Estat.

No tot el negoci d'aquest sector passa per les grans empreses. A l'altre extrem de la cadena de distribució hi ha iniciatives com The Candy Company, un establiment que mira de diferenciar-se de les franquícies que s'han estès últimament. Les seves dues creadores, les germanes Giorgina i Anna Vila, volien "crear una botiga que oferís més opcions al públic llaminer". Per això han apostat per llepolies de diferent procedència o formats de presentació creatius com ara pastissos o marcs de foto. "També tenim les gominoles més naturals, vingudes des de Suècia, que no tenen ni greixos trans , ni colorants artificials, ni manipulació genètica, o bé algunes mítiques americanes com Jelly Bellys, Marshmallows, Reese's i Wonka".

Des de la seva perspectiva de minoristes, expliquen com el públic de la botiga abraça diverses generacions. I apunten a un fenomen: la il·lusió dels adults quan es retroben amb llepolies vintage : "Alguns dels clients tenen una il·lusió increïble quan veuen que encara hi ha les llaminadures que consumien de petits, com ara el tub de xiclet tubble gum , els clay cola , el tub de sidral, els clàssics plàtans... Els caramels són un plaer sense edat límit".

Sanes amb bona higiene dental

Últimament les marques de caramels posen èmfasi en algunes qualitats de les llaminadures: fetes amb sucs de fruites, sense colorants artificials, sense gluten... Tots aquests reclams indiquen que el sector sap que ha de lluitar contra una certa mala fama d'aquest tipus de dolç. "El tema de les llaminadures està una mica mitificat", matisa, però, l'odontòleg Albert Juvany. "Si els hàbits higiènics són correctes se'n poden consumir. Com en la majoria de coses és posar-hi una mica de seny. El principal perill és la falta d'higiene després de consumir aliments".

Juvany també recorda que cal controlar "la freqüència de consum, més que no la quantitat, i també la seva consistència: com més enganxós més potencialment cariogènic". En aquest sentit, es poden consumir les llaminadures que es vulguin "sempre que després de menjar es rentin les dents". "Això, esclar, parlant només de l'efecte sobre les dents; una altra cosa seria considerar temes dietètics i d'equilibri alimentari més generals. I no és sobrer recordar que un nen pot ser igual de feliç sense llaminadures".