El sobiranisme inicia l’assalt metropolità per consolidar la majoria

BarcelonaTotes les anàlisis periodístiques respecte a l’àrea metropolitana feien referència dilluns al tint amb què l’anteriorment conegut com a cinturó roig havia passat al taronja de C’s. I hi havia raons de sobres, ja que Inés Arrimadas va arrabassar al PSC bona part dels seus feus històrics de la corona barcelonina. Tot i això, aquest titular no pot fer oblidar una altra dada rellevant: el resultat històric de les forces independentistes. L’àrea metropoliana, un territori en bona part hostil al sobiranisme, va ser un dels objectius clau de la campanya de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, conscients que, si no hi milloraven resultats, l’increment de la participació els podria colgar i provocar una victòria del no en el plebiscit. Per això es van redoblar els esforços en aquestes comarques.

Segons l’anàlisi publicada ahir pels politòlegs d’El Pati Descobert, el bloc del sí i el del no van ser poc permeables, i el que es va donar el 27-S va ser bàsicament una reordenació interna del vot. Les dades apunten que JxSí va sumar al còmput de l’independentisme gairebé 250.000 vots, provinents sobretot de l’abstenció i d’ICV, mentre que la CUP en va aportar uns 60.000 més, sobretot d’exvotants ecosocialistes. Un transvasament clau per explicar la victòria sobiranista. Ara bé, aquest creixement no ha vingut d’un suport més ampli a l’interior per compensar nous votants unionistes metropolitans, sinó que el creixement ha sigut homogeni: JxSí i la CUP han rebut en total a l’àrea metropolitana un 12,4% més de vots que CiU, ERC i la CUP el 2012, un increment que ha sigut del 12,5% a la resta del país.

Pel que fa a partits, JxSí ha rebut un 3,2% menys de vots que fa tres anys CiU i ERC als 36 municipis metropolitans, mentre que a la resta del país ha crescut un 2,4%. Pel que fa a la CUP, ha augmentat més el seu vot metropolità (+181,4%) que el de la resta de Catalunya (+155,4%).

En canvi, respecte a les municipals, CDC i ERC han crescut sobretot al cinturó metropolità, ja que JxSí va obtenir-hi el 27-S un 47% més de vots que al maig, mentre que l’augment en les altres zones ha sigut de mitjana del 33,2%. Pel que fa a la CUP, l’evolució ha sigut diferent, però és que a les municipals es va presentar en coalicions d’esquerres àmplies en ciutats com Badalona, on ara governen.

Tanmateix, aquesta campanya no ha sigut la primera aproximació de l’independentisme en un camp poc propici però essencial. CDC ja havia buscat catalans amb arrels a la resta de l’Estat a través de la campanya Orgulloso de sus orígeneres. Orgulloso de Catalunya i l’ANC hi havia organitzat una gran quantitat d’actes, molts amb Súmate, l’associació de castellanoparlans independentistes. Tot i això, aquest cop JxSí i la CUP ja preveien una campanya en què els canals estatals apostarien fort per l’unionisme -com va demostrar un informe del Síndic de Greuges-, motiu pel qual van destinar esforços a “arribar allà on no es veu TV3”, en paraules d’un dirigent del Baix Llobregat.

Per això JxSí va idear una campanya global amb pocs elements de caràcter nacionalista -ni estelades ni himnes enlloc- i una d’específica metropolitana. No en va els colors corporatius estaven vinculats amb valors progressistes: vermell (social), verd (ecologia i economia) i lila (feminista). Fins i tot el vermell era similar al de la tonalitat de Barcelona en Comú. Així mateix, les tanques i els cartells estaven territorialitzats, amb materials específics metropolitans i amb missatges sectorials (sobre pensions, educació, trens...), majoritàriament en castellà als barris i municipis amb molts castellanoparlants. I és que la campanya estava planificada per districtes censals, amb material adaptat per a cadascun, segons el perfil dels votants de la zona.

D’aquesta manera, JxSí prioritzava els esforços en aquells barris i municipis on l’independentisme era minoritari, però no residual, i on l’esquerra era tradicionalment forta, per perseguir els indecisos favorables al dret a decidir. La idea bàsica del missatge era que la independència permetria viure millor i que representa el canvi del moment.

La campanya de proximitat també va ser molt rellevant, ja que els dos dissabtes de campanya JxSí va mobilitzar els candidats voluntaris dels 45 municipis més complicats -del voltant de Barcelona i Tarragona- per repartir-hi informació -en bona part, en castellà- amb veïns de la zona, molts dels quals eren castellanoparlants. Així mateix, a cada localitat s’hi van organitzar un o dos actes amb representants nacionals i es va demanar als regidors que fessin trobades de petit format amb els indecisos que els feien confiança en les municipals a títol personal. Per arribar a la població immigrada, JxSí va editar 300.000 postals en 13 idiomes diferents (com amazic, àrab, tagalo, urdú, romanès, xinès...).

Al seu torn, la CUP també va centrar-hi els esforços i, de fet, va iniciar la campanya a Sabadell i la va acabar a Badalona. Com a novetat, una furgoneta de la formació -símbol seu, arran de l’exitós espot- es plantava cada dia per sorpresa en un carrer d’un municipi metropolità amb un exdiputat o candidat per fer-hi campanya, de vegades amb representants de Súmate. L’enfortiment i consolidació de les aliances amb les Candidatures Alternatives del Vallès o les plataformes d’esquerres amb què es va presentar a les municipals també van ser claus.