L’independentisme camina cap a una DUI el cap de setmana
La mediació internacional i el procés constituent tindran un gran pes en el text que aprovarà el Parlament
Barcelona“Catalunya s’ha guanyat avui el dret a ser un estat independent en forma de república”. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va tancar així la compareixença de diumenge a la nit i va garantir que el Govern traslladaria al Parlament el resultat de l’1-O per aplicar el que preveu la llei del referèndum. En altres paraules, perquè la cambra catalana faci una declaració unilateral d’independència (DUI) de Catalunya. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, serà probablement diumenge quan la majoria sobiranista presentarà la declaració al plenari. De fet, ahir Puigdemont, en una entrevista a la BBC, va assegurar que Catalunya declararà la independència “en els propers dies”.
No és clar el format -mai s’havia plantejat una qüestió similar- i encara se n’està debatent el contingut. Les fonts expliquen que l’apel·lació a la mediació internacional i a la necessitat d’engegar un procés constituent tindran un paper important en la declaració d’independència. Avui es reuneix la junta de portaveus i, per calendari, podria convocar un ple per divendres. Una opció que sembla descartada per dos motius. Primer, per donar més marge a una possible mediació internacional. Segon, per no coincidir amb un aniversari de difícil record: el 6 d’octubre es compliran 83 anys de la proclamació de l’estat català de Lluís Companys i del posterior empresonament del Govern i la suspensió de l’Estatut.
L’apel·lació a la mediació internacional va acompanyada, en paral·lel, de contactes iniciats per la Generalitat perquè autoritats d’altres països instin el govern espanyol a seure a la taula a negociar abans d’arribar al xoc definitiu. La Unió Europea sembla ara per ara lluny de poder desenvolupar aquest paper -s’ha limitat a dir que la violència no és el camí-, però la Generalitat busca organismes especialitzats o figures reconegudes de rellevància internacional.
DUI sí, però amb quins efectes?
Totes les forces polítiques que integren Junts pel Sí (PDECat, ERC, MES i Demòcrates) i també la CUP defensen la legitimitat del Parlament per declarar la independència després del referèndum i la repressió policial de l’Estat. Ara bé, les reunions i els contactes entre el nucli dur del Procés s’estan multiplicant les últimes hores per decidir com es concreta el pas. I no són poques les veus que adverteixen de la possible reacció desmesurada de l’Estat, tenint en compte la violència amb què va reprimir diumenge els votants. Per això es parla sobre quins efectes hauria de tenir la declaració d’independència. Hi ha diverses opcions: la primera, una proclamació d’independència que activi l’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica -l’opció que prefereix la CUP-. Això significaria que Catalunya es declararia immediatament un nou estat sobirà amb el control del seu territori, de les fronteres, de les infraestructures, de la recaptació d’impostos i del poder judicial -tot i que la Generalitat no ha explicat com ho asseguraria-. Les altres propostes passen per fer una declaració d’independència amb matisos. Una opció és que inclogui una clàusula de suspensió en cas que s’ofereixi una mediació internacional per establir un diàleg d’igual a igual entre la Generalitat i el govern espanyol. Una altra seria fer una DUI que no entri en vigor de manera immediata, sinó que sigui el punt d’inici d’un procés constituent, que al cap de sis mesos hauria de derivar en unes noves eleccions constituents al Parlament. Aquesta és una nova variant respecte al full de ruta perquè deixaria en suspens l’aplicació de la llei de transitorietat fins que passés aquest període. JxSí es reuneix avui per analitzar la situació i fixarà la posició dijous.
L’article 4.4 de la llei del referèndum explicita que, dos dies després de la proclamació del resultat oficial del referèndum, el Parlament “celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència, concretar-ne els efectes i iniciar el procés constituent”. I la llei de transitorietat entrarà en vigor quan s’hagin complert les condicions d’aquest article 4.4. La clau, segons expliquen algunes fonts, és saber com s’interpretarà l’expressió “concretar els efectes” de la declaració d’independència. Les reunions i els contactes amb els comuns també han sigut freqüents. El Govern està interessat a sumar-los a la nova fase del Procés i les posicions s’han acostat des de la repressió de l’1-O. En tot cas, les fonts consultades expliquen que per mantenir l’aliança el Govern hauria d’optar per la DUI més rebaixada.
Tot i que el sobiranisme debat sobre com s’ha de concretar la declaració d’independència, els dirigents tenen clar que una aplicació del resultat del referèndum provocarà la reacció irada de l’Estat. Fonts sobiranistes donen per fet que si van aplicar la violència policial sobre la gent que votava, l’intent de repressió de l’Estat serà més gran en cas d’una declaració d’independència. La reacció, calculen, pot ser des de la detenció del president Puigdemont i membres del Govern a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que acabaria de buidar d’autogovern la Generalitat. Tampoc descarten que activin la suspensió de càrrecs electes prevista en la llei orgànica del Tribunal Constitucional o que la Fiscalia els acusi de rebel·lió.
Sigui com sigui, la direcció del Procés assumeix que arriba una etapa complicada i de “crisi” institucional, un enfrontament amb el govern espanyol difícil d’apaivagar i amb més mobilitzacions al carrer.
