L’incert abast dels pactes municipals entre CiU i ERC

BarcelonaQuan el president de la Generalitat, Artur Mas, va comparèixer després de la reunió de dimecres per anunciar l’acord amb Oriol Junqueras i la data de les eleccions, va voler avançar que els dos partits havien pactat “prioritzar” les enteses entre les dues formacions al màxim nombre de municipis possible. Però les expectatives van rebaixar-se minuts després, quan el president d’ERC -i alcalde de Sant Vicenç dels Horts-, Oriol Junqueras, va apel·lar a una “autonomia municipal sagrada” per diluir les paraules de Mas.

El cert és que durant la reunió a Palau els dos líders van acordar que recomanaran els pactes CiU-ERC arreu del territori després dels resultats de les municipals. Al mateix temps, conscients de la casuística local, evitaran imposar una directriu obligada en aquest sentit. El que sí que reconeixen en privat dirigents dels dos partits és que pressionaran per assegurar que els governs de les capitals de comarca i grans ciutats, els consells comarcals i sobretot les diputacions s’adeqüin al nou marc d’entesa nacional.

Sense imposar l’entesa

Des de les dues direccions neguen taxativament que els pactes s’hagin de firmar “per sistema”. “S’ha parlat de prioritzar, però mai en termes d’obligació, perquè donarem llibertat absoluta”, afirma un dirigent d’ERC. El reglament dels republicans inclou el principi d’autonomia, de manera que deixen clar que “l’estratègia nacional pot marcar l’estratègia municipal, però ni de bon tros en termes d’acords preelectorals”. A CiU s’expressen en termes calcats: “Si s’han de prioritzar alguns pactes, queda clar que els farem amb els que ens entenem també a nivell nacional”, assenyalen.

En realitat, es tracta d’un acord d’intencions, tenint en compte que per als dos partits el fet de concretar els termes del pacte per escrit és secundari. Potser, entre altres motius, perquè tant CiU com ERC volen deixar clar que els municipis tenen la màxima autonomia per fer els acords de governabilitat que vulguin. Així es va expressar Junqueras, però també la portaveu de CDC i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa. En una entrevista a La Xarxa divendres, va insistir que la independència de les seccions municipals respecte a les direccions del partit és “sagrada”. Conesa va reconèixer, fins i tot, que no es poden descartar pactes amb el PP. De fet, CiU ja va pactar amb els populars en nombrosos municipis en les últimes eleccions municipals, amb l’argument de respectar com fos que governés la llista més votada. No sembla que hagi canviat res i en les municipals del 24 de maig CiU tornarà a defensar que fer pactes postelectorals que deixin el partit guanyador de les eleccions a l’oposició és “anar contranatura”. A la direcció de CiU admeten que “res imposat anirà bé”. De fet, si l’argument d’ERC per no acceptar la llista única que proposava Mas era eixamplar els suports a la independència, ara no s’entendria que abans dels comicis s’acordés ja pactar com es formaran governs municipals.

Uns governs municipals que tant a la seu del carrer Còrsega com a la de Calàbria ja auguren que seran, en molts casos, tricolors. L’auge de Podem -que s’integrararà en candidatures d’ICV o de confluència- provocarà, creuen, que els pactes entre nacionalistes i republicans no siguin suficients per garantir la governabilitat en molts casos. De fet, a ERC ja treballen amb escenaris “de tripartits o quadripartits”.

Ara bé, l’escenari és molt diferent a les grans ciutats i als ens de poder supramunicipals, tant els consells comarcals com les diputacions, on CiU governa amb majoria absoluta a Lleida, Tarragona i Girona. “Ens haurem de posar d’acord, sobretot, als consells i a les diputacions”, admeten a CiU, que vol refermar que les administracions locals s’adeqüin al ritme independentista nacional. De fet, les diputacions, però sobretot els municipis, han tingut un paper cabdal aquest any per empènyer el 9-N. 920 pobles van mostrar el seu suport explícit al procés participatiu en un acte inèdit al Palau de la Generalitat, en què els alcaldes van entregar les mocions aprovades a cada ple a favor de la consulta. “Volem que el que es fa al Parlament vagi acompanyat de les diputacions, els consells comarcals i els municipis”, confirmen a CiU.

En canvi, a ERC s’ho miren amb més distància, tenint en compte el paper residual que tenen a les grans institucions locals. Ara per ara, l’objectiu dels republicans és recuperar representació a places de l’àrea metropolitana, com Cornellà i l’Hospitalet, i en ciutats grans com Sabadell, Terrassa o Mataró, on van guanyar a les europees tot i que no hi tenen cap regidor. “És una anomalia, que no hi tinguem representació”, lamenta un dirigent republicà. Tot i que donen per descomptat un resultat millor que el del 2011, des d’ERC insisteixen a pactar a les corporacions supramunicipals “en funció de la representació que doni la ciutadania”.

L’equilibri del pacte i la distància

Malgrat que recomanaran el pacte amb CiU, ERC també treballarà per mostrar-se com a “alternativa”. Un exemple paradigmàtic dels equilibris entre el pacte i l’equidistància amb CiU que ERC manifesta és a Barcelona. El seu candidat, Alfred Bosch, ha descartat l’aliança de facto amb Xavier Trias -posa distàncies amb el model de ciutat- i obre la porta a Guanyem, ICV-EUiA i la CUP per negociar i col·laborar després de les eleccions. La pròxima cita a les urnes serà crucial per traçar el camí dels mesos definitius per a l’independentisme. Caldrà veure els suports a CiU i ERC i les rèpliques que es podran fer al territori del pacte Mas-Junqueras.

CiU: El 9-N dinamita els acords amb el PP

El clima d’entesa entre CiU i el PP el 2011 (els populars van donar suport als pressupostos del Govern) va aplanar el camí de les negociacions a molts municipis. Els pactes més importants entre CiU i el PP van ser a Badalona (CiU va facilitar que Albiol fos l’alcalde), Reus, Castelldefels i a la Diputació de Barcelona. Però les tensions arran del 9-N han desfet la majoria dels acords, i ara ja només Cambrils i Calafell estan governats per un pacte CiU-PP.

ERC: Recuperar el terreny perdut el 2011

Les eleccions municipals del 2011 van ser desastroses per a ERC, que va quedar-se sense representació a les principals ciutats del país, excepte a Barcelona, on té 2 regidors. De fet, la ciutat més gran on governen (amb CiU i ICV) és Sant Vicenç dels Horts, amb Junqueras com a alcalde. L’objectiu ara és recuperar terreny a l’àrea metropolitana (Cornellà o l’Hospitalet) i grans ciutats com Badalona, Sabadell o Terrassa i ser la clau per fer acords.