Polònia: 10 anys de sàtira política a TV3
L’espai és un èxit d’audiència que enforteix la salut democràtica
Barcelona“Catalans, he d’admetre que el meu govern s’equivoca bastant, no sap on va, es passa el dia discutint i no fa front als problemes reals de les persones”. Amb aquestes paraules del president de la Generalitat Pasqual Maragall, interpretat per Queco Novell, començava el primer Polònia de la història, emès per TV3 avui fa deu anys. Aquell dia també van aparèixer al programa personatges com José Luis Rodríguez Zapatero, Joan Clos, José Bono, Josep-Lluís Carod-Rovira, Ángel Acebes i Josep Piqué, que una dècada després han quedat totalment apartats de la primera línia política. Al llarg d’aquest temps, l’actualitat ha obligat a fer una renovació de personatges molt àmplia, però no completa: aquell 16 de febrer del 2006 el Polònia incloïa un gag en què Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida es discutien i un altre en què Mariano Rajoy recollia firmes contra l’Estatut.
L’èxit del programa va ser esclatant: el primer dia, el Polònia va tenir 1.025.000 espectadors i un 34,4% de quota de pantalla. Des de llavors s’ha mantingut sempre com un dels pilars principals de la graella de TV3, fins al punt que les tres primeres temporades es van tancar per sobre dels 700.000 espectadors i el 25% de share. Durant els anys següents va anar a la baixa -igual que la cadena en conjunt-, tot i que sempre s’ha mantingut amb més de mig milió de seguidors i el 17% de quota, i en aquesta onzena temporada ha tornat a remuntar: fins avui acumula 571.000 persones i un 19,3% de share mitjà.
Dos intents previs
L’origen del format es troba al programa Minoria absoluta, que es va emetre a RAC1 entre el 2000 i el 2009 i que presentaven Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas, acompanyats d’alguns dels actors que després protagonitzarien el Polònia, com Cesc Casanovas, Bruno Oro, Agnès Busquets o Mireia Portas. L’espai va fer la primera incursió a la televisió la primavera del 2004, amb l’estrena a City TV -precedent de l’actual 8TV- de l’espai d’humor MinAb, que reproduïa l’estructura del programa radiofònic. L’octubre del 2005, l’equip encapçalat per Toni Soler feia el salt a la televisió estatal de la mà d’Antena 3, que va estrenar Mire usté, un format que parodiava la política espanyola a través de gags i imitacions. Però la proposta no va quallar, i dos mesos després el programa desapareixia. Malgrat aquest precedent, TV3 va donar una nova oportunitat al format, i el febrer del 2006 naixia Polònia.
Més enllà de l’èxit d’audiència, el programa ha aconseguit altres fites, com ara “humanitzar” la política, en opinió de Josep Maria Reniu, professor de ciència política a la UB. “El programa ha desdramatitzat l’actualitat política, no en el sentit de fer-la més banal sinó de treure-hi ferro”, destaca. “És aire fresc”, afegeix el catedràtic de ciència política de la UPF Ferran Requejo, que subratlla que el programa permet despullar la política de “la retòrica de legitimació que hi posa el poder per justificar de manera abstracta el que fa”.
Tot i que els continguts del programa es basen a parodiar els protagonistes de l’actualitat -principalment de l’àmbit polític, però també del món de la cultura o els mitjans de comunicació-, Reniu creu que els dirigents polítics perceben el Polònia. “Si jo hagués d’aconsellar un polític, li diria que millor que hi sortís”. Requejo hi coincideix: “Jo, si fos polític, preferiria tenir personatge que no tenir-ne. Com deia Oscar Wilde, només hi ha una cosa pitjor que el fet que parlin malament de tu: que no en parlin”.
El professor de la UPF assenyala també que el Polònia no només parodia líders polítics, sinó també “els tòpics del país” en conjunt, la qual cosa, diu, és molt positiva per a la salut democràtica. “Una cultura que és capaç de fer humor autoreferencial és sana. El problema és que altres col·lectivitats no ho fan”, avisa. Per a Reniu, un programa com el Polònia és “indispensable”, perquè “les societats que no se saben riure d’elles mateixes estan condemnades a ser grises”.
Un Ondas i dos musicals
L’excel·lent rebuda que va tenir el Polònia va fer que aviat TV3 apostés per crear-ne una rèplica centrada en l’esport, primer de la mà de Barçòvia -que va tenir una existència breu la temporada 2006-2007- i, des del setembre del 2008, amb Crackòvia. A més, el programa ha viscut dues experiències teatrals, amb La Família Irreal (2012) i Polònia, el musical (2014).
Des del seu naixement, l’espai ha sigut un dels més ben valorats per l’audiència de TV3, que actualment li posa un 8,5 sobre 10. Això s’ha vist recompensat, a més, amb un premi Ondas al millor programa d’àmbit no estatal, el 2007, i un Zapping al millor espai d’entreteniment, el 2012, entre altres guardons.