L’exercici de moda: què són els hipopressius?

MataróMillores en la postura, reducció del perímetre de la cintura, rehabilitació de la faixa abdominal després de l’embaràs, disminució dels problemes d’esquena i de la incontinència urinària o revitalització de les funcions sexuals. Els miracles no existeixen, però les tècniques hipopressives -basades en mètodes avalats científicament, utilitzats pels fisioterapeutes i centrats a reduir la pressió intraabdominal- cada cop estan més esteses també als centres de fitness d’arreu del món.

I no tan sols per raons estètiques, que adquireixen més relleu a l’estiu, quan toca lluir la cintura. “Els hipopressius són molt més que abdominals. Són mètodes posturals i respiratoris que, entre altres factors, augmenten el rendiment esportiu”, destaca el banyolí Piti Pinsach, una de les màximes autoritats internacionals en la matèria i director d’Hipopressius Pinsach & Rial, la societat que forma amb la viguesa Tamara Rial, amb qui acaba de publicar el llibre Tècniques hipopressives, que ja va per la tercera edició.

Sòl pelvià en la teràpia postpart

El fundador del concepte hipopressiu i primer impulsor d’aquestes tècniques va ser el doctor belga Marcel Caufriez, que als anys 80, al nord d’Europa, les va utilitzar per a la rehabilitació del sòl pelvià en la teràpia postpart. “Caufriez va adonar-se que les dones que després de l’embaràs recorrien als abdominals clàssics per intentar recuperar la silueta acabaven amb el sòl pelvià encara pitjor”, comenta la fisioterapeuta Iraia Lekue, que des de fa deu anys utilitza els hipopressius no només per tractar patologies funcionals del sòl pelvià femení, sinó també trastorns urològics masculins.

Lekue afirma que aquesta gimnàstica alternativa té una eficàcia molt alta en diverses disfuncions. És el cas, per exemple, de l’estrenyiment, els prolapses, les lumbàlgies i els dolors pelvians. “Els hipopressius són aconsellables per a les persones que vulguin reduir el perímetre de la cintura, eludir o resoldre problemes de columna i posturals i evitar patologies causades per una faixa abdominal i sòl pelvià hipotònics. També hi haurien de recórrer les dones, especialment les esportistes, que desitgin evitar o frenar la incontinència urinària, els homes que vulguin evitar problemes d’hèrnies abdominals, umbilicals i inguinals i, en general, qualsevol persona que desitgi millorar el seu rendiment esportiu”, exposa Tamara Rial.

Són exercicis estàtics o en moviment, i n’hi ha uns quants que es fan en parella. En executar-los es provoca una contracció voluntària dels serrats majors i dels músculs elevadors de la caixa toràcica. A més de facilitar l’acció hipopressiva, exerciten al màxim les possibilitats articulars. N’és un exemple la posició dels braços en alguns exercicis en què es combina rotació interna de les espatlles, flexió de colzes i flexió dorsal dels canells.

“Vaig conèixer Caufriez el 2005. Tots dos qüestionàvem que els exercicis abdominals clàssics fossin adequats per tonificar la musculatura d’aquesta zona després del part. I em vaig adonar que els hipopressius no només eren vàlids per a les dones que acabaven de parir, sinó que també anirien molt bé per a qualsevol persona, homes inclosos, que volgués reduir el seu perímetre de cintura”, diu Pinsach.

Un any després van començar a aplicar aquestes tècniques per a la prevenció (l’especialitat de Tamara Rial), el fitness i l’esport. Ja ha transcorregut una dècada i els hipopressius s’han convertit en l’eina bàsica de qualsevol programa de recuperació postpart. A partir d’investigacions i publicacions rigoroses Pinsach i Rial apliquen la pedagogia adequada a les diferents necessitats (teràpia, prevenció, rendiment esportiu...) i mostren un especial interès per la interdisciplinarietat. “Considerem que és molt beneficiós per a professionals, pacients i alumnes tenir en els cursos inicials metges, llicenciats en ciències de l’activitat física i de l’esport, fisoterapeutes, entrenadors, professors de fitness i de Pilates, llevadores, infermeres i tècnics esportius”, subratlla Piti Pinsach des de la platja de Mataró. És divendres al vespre i un centenar llarg de persones s’han congregat sobre la sorra per assistir a la classe gratuïta que ofereix.

Mites sobre els abdominals

Inevitablement, sempre que arriba l’estiu es difonen trucs per aconseguir un ventre pla i mètodes infalibles per tenir un cos esvelt. El pitjor de tot és que la majoria d’aquestes propostes inclouen els clàssics exercicis abdominals -basats en les elevacions de cames o de tronc- amb l’il·lús convenciment, fals, que ajuden a reduir cintura i a cremar el greix de la zona-. Per sort, els professionals de l’activitat física cada cop estan més ben informats i la immensa majoria coincideixen en la necessitat de canviar de paradigma en l’entrenament de la musculatura abdominal i el sòl pelvià.

La fisioterapeuta Francisca Garcia, especialitzada en la prevenció i el tractament de les disfuncions de la pelvis femenina, ens ensenya a fer un exercici hipopressiu tombats cap per amunt. “És molt més fàcil, perquè les vísceres no pesen i l’abdomen pot treballar amb més facilitat”, afirma Garcia. Primer es tracta d’agafar aire i després, lentament, deixar-lo anar. Amb el pulmó buit, obrim la caixa toràcica i allarguem la columna, de manera que el ventre encara entra més. “Són músculs agonistes, s’ajuden els uns als altres”, explica Garcia. Efectivament, el diafragma i el perineu pugen alhora, i produeixen l’efecte contrari al dels abdominals clàssics, que fan que el ventre es bombi, les vísceres empenyin cap avall i es produeixin prolapses, sobretot en el cas de les dones. “Els abdominals hipopressius també ajuden a reforçar els músculs pelvians en la dona, milloren el reg sanguini en l’home i afavoreixen tota la zona pelviana en general, de manera que hi ha més sensibilitat i més irrigació”, diu Pinsach, i remarca que també tenen efectes positius per a la funció sexual.

Per la seva banda, Tamara Rial subratlla la necessitat d’individualitzar les sessions d’hipopressius en funció de les necessitats i possibles patologies de cadascú, consultant sempre un especialista o fisioterapeuta. “Mai no em cansaré de recalcar la importància de l’exercici físic en la millora de la qualitat de vida. És el millor medicament que tenim”, conclou.

10 usos i 10 perquès

•Augmenten el to muscular. Els hipopressius disminueixen la mida de la cintura, ja que n’augmenten el to de repòs. En la pràctica s’observa que, en realitzar un exercici d’aquesta mena, la panxa entra sola, sense fer cap esforç per amagar-la. En relaxació, després d’unes setmanes, la persona es veu amb un abdomen més pla i dur.

•Disminueixen el dolor d’esquena. Amb una constant incidència sobre una bona postura, fan que les vèrtebres se separin i que es descomprimeixin els discos intervertebrals per la disminució de la pressió.

•Augmenten el rendiment esportiu. La millora de la musculatura respiratòria, l’increment de glòbuls vermells, la disminució de l’ansietat precompetitiva, més autoconfiança i la millora postural i biomecànica afavoreixen el rendiment esportiu.

•Resolen i prevenen la incontinència urinària. Totes les recerques mostren disminucions molt elevades de la incontinència urinària, fins i tot en dones d’edat avançada. L’augment de la sustentació que proporciona un sòl pelvià competent i la recol·locació de la bufeta en són algunes de les causes.

•Prevenen hèrnies. Les hèrnies es produeixen per dos factors: un augment de pressió i un teixit que no aguanta. Els hipopressius eviten que els lògics increments de pressió dels esforços, la tos, la pràctica esportiva... provoquin hèrnies.

•Són una excel·lent tècnica prepart i postpart. S’apliquen en clíniques i hospitals de molts països.

•Milloren la funció respiratòria. Els músculs inspiradors i expiradors són potenciats per la pràctica d’hipopressius. Els asmàtics milloren la captació i l’aprofitament de l’oxigen.

•Afavoreixen la postura i l’equilibri. Aquestes tècniques proporcionen una regulació del to muscular general. Disminueixen els excessos de to d’alguns grups musculars i augmenten el to dels músculs que ho necessiten.

•Solucionen i prevenen les caigudes d’òrgans interns. L’expiració que provoquen dins de l’abdomen fa que la bufeta, el recte i, en les dones, l’úter es recol·loquin al seu lloc.

•En centrar-se en la respiració, disminueixen l’ansietat i milloren l’autoconfiança.