On es cou la recentralització de l’Estat?

BarcelonaLa Cora i l’Opera: l’una és el cervell i l’altra el cos, l’una és la prolongació de l’altra. D’entrada, dos noms innocus que no es relacionen amb res que tingui a veure amb l’administració pública i, menys, amb la política. Però les aparences, a la vida, enganyen: són sales de màquines que planifiquen, coordinen i vetllen per la reforma de l’administració. Promouen mesures que, d’acord amb les propostes, porten a la recentralització en tota regla que comanda l’Estat.

La Comissió de Reforma de les Administracions Públiques (Cora) és un òrgan creat pel govern de Mariano Rajoy el 2012, just aterrat a la Moncloa. Amb quin objectiu? Segons el decret de creació, per abordar l’“estudi integral de la reforma administrativa”, així com elaborar un programa de racionalització per eliminar traves burocràtiques, duplicitats i simplificar procediments. Més tard, es va impulsar l’Oficina d’Execució per a la Reforma de l’Administració (Opera) com un òrgan de supervisió, seguiment i impuls de les mesures ideades per la Cora.

Dos ministeris implicats

Hi ha dos ministeris implicats en aquesta operació: el d’Hisenda, de Cristóbal Montoro, i el de Presidència, de Soraya Sáenz de Santamaría. El lideratge de la maquinària recau en el subsecretari Jaime Pérez Renovales (Presidència) i la subsecretària d’Hisenda i Administracions Públiques, Pilar Platero. Amb tot, la mare de la criatura és Vicepresidència, ja que, segons les fonts consultades, la idea es va coure al voltant del nucli dur de Sáenz de Santamaría. També ho confirma el fet que estigui dirigida per Jaime Pérez Renovales, home pròxim a la vicepresidenta que forma part de la generació de La Gloriosa, una fornada d’advocats de l’Estat de la promoció del 1996, una part dels quals van ocupar alts càrrecs de l’administració amb l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa.

Una de les subcomissions de la Cora està dedicada a les duplicitats administratives. El seu lema, “Una administració, una competència”, i l’objectiu, evitar solapaments entre les autonomies i l’administració general de l’Estat. Es dedica a “identificar” i “eliminar” duplicitats, alhora que “reforça els mecanismes de cooperació”. En la mesura que la nova llei de bases de l’administració local, la LRSAL, ja enumera les competències de les entitats municipals -reduint-les-, a la comissió li pertoca centrar-se en els solapaments de funcions entre autonomies i executiu central.

Entre les mesures que s’hi proposen, destaquen: la racionalització dels defensors del poble de les comunitats autònomes; la integració de les oficines autonòmiques a l’estranger a les ambaixades; l’assumpció de funcions de les agències catalana i basca per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades; la planificació conjunta entre Estat i comunitats en matèria de gestió de carreteres, i l’establiment d’una estratègia “nacional” de qualitat de l’ensenyament universitari. Alhora, volen “unificar” en una sola agència els organismes d’avaluació i acreditació de titulacions i professorat.

També destaca la llicència esportiva única a tot l’Estat, la posada en marxa del Portal Únic d’Ocupació per “evitar duplicitats en la creació de portals autonòmics” i la “racionalització” de les prestacions del Servei Meteorològic de Catalunya, Galícia i el País Basc. En aquesta línia, pretenen eliminar duplicitats a l’hora de fer estudis d’opinió, el que a Catalunya és el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Part de les propostes ja s’han introduït en la legislació vigent com la llei Wert, la d’acció exterior i la d’unitat de mercat. També fan suggeriments per suprimir traves burocràtiques i aparells polítics de les comunitats com tribunals de comptes, consorcis i observatoris.

A banda d’aquesta subcomissió, hi ha tres grups més de treball especialitzats. Un és el de simplificació administrativa, que té la missió d’eliminar “traves burocràtiques”; la subcomissió de gestió de serveis i mitjans comuns pretén “centralitzar” activitats de gestió que es considera que es poden desenvolupar de manera “unificada”, i el grup d’administració institucional analitza la tipologia d’ens públics existents per modificar els que es considerin prescindibles. Per fer-ho, cada ministeri ha de presentar informació i plantejar propostes de reforma.

L’execució de l’operació

Si la Cora és el cap pensant, l’Opera és l’aparell que controla l’execució de les idees. Es va crear el 2013 per avaluar la reforma de l’administració amb l’objectiu de fiscalitzar la implementació de les mesures i comprovar-ne l’efectivitat. Orgànicament depèn de Vicepresidència.

En el seu últim informe sobre l’estat d’execució, del primer trimestre del 2015 (fins al 31 de març), l’oficina va identificar una aplicació del 64,86% de les mesures (144 de 222). La resta estan en procés de ser implementades. D’acord amb l’estudi, el grau d’aplicació de les propostes de cada subcomissió és diferent: les mesures defensades pel grup de treball d’eliminació de duplicitats és del 65%, només per darrere de les de simplificació de l’administració, que ascendeixen en un 69%. En l’informe també destaquen la “implicació” de les comunitats autònomes en l’impuls de la reforma, ja que la seva “adhesió” a les mesures de la Cora es considera “elevat”. “Deu comunitats autònomes han manifestat la seva voluntat d’adherir-se a més del 90% de les mesures que les afecten”, asseveren, malgrat que entre aquestes comunitats no hi hauria ni Catalunya ni el País Basc. Un indicador que demostra que bona part de les autonomies combregarien amb aquesta idea de retorn de funcions a l’administració general de l’Estat.

En declaracions a l’ARA, el director de l’oficina, Jaime Pérez Renovales, defensa la feina feta i nega que sigui una operació de recentralització. Argumenta que es tracta de “fer el millor per als ciutadans” i “no tant de parlar de competències”. A més, assenyala que “hi ha casos” en què les accions no van dirigides a retornar funcions a l’Estat, sinó a atorgar-les a les comunitats.

Renovales és un ferm defensor d’evitar “duplicitats”, que defineix com la “realització d’una activitat per part de dues administracions en un mateix territori i població”. Quan això passa, “és necessari reformular l’administració”, segons diu. A més, assenyala que les mesures proposades “no són d’obligat compliment” sinó que són propostes per millorar l’“eficiència” i la “qualitat” dels serveis públics. “No es canvia el marc competencial”, assevera. Per a Renovales, “no s’ha de defensar a ultrança una competència, sinó preguntar-se qui pot oferir un millor servei al ciutadà”.

Pols entre el DOGC de la Generalitat i el BOE de l’Estat

El pols entre la Generalitat i l’Estat es plasma també en el paper que s’atorga als seus respectius diaris oficials. La Generalitat no ha dubtat a actuar després que el govern espanyol aprovés la creació d’un taulell edictal únic, pel qual totes les notificacions de les diferents administracions de l’Estat, incloses les autonòmiques, s’han de publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) amb l’objectiu que n’hi hagi prou consultant el diari estatal per conèixer les notificacions de tots els nivells de l’administració. L’executiu català ha aprovat un mecanisme per defensar que la seva publicació oficial, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), no quedi arraconat pel BOE. L’acord de govern estableix que els anuncis de notificació de la Generalitat siguin publicats al DOGC “prèviament” a la seva publicació al BOE. El conseller de Presidència, Francesc Homs, recorda que l’Estatut -llei orgànica espanyola- obliga a publicar les lleis, disposicions generals, anuncis i actes al DOGC i que han de donar-hi compliment.