L’esquerra alternativa, ERC i ICV ja freguen el pacte a Badalona

Badalona“Estem obligats a entendre’ns i tenim totes les ganes de fer-ho. No tenim excusa”. Les paraules del cap de llista d’ERC a Badalona, Oriol Lladó, a l’ARA evidencien que les forces d’esquerres a Badalona es preparen per fer fora de l’alcaldia Xavier García Albiol. Lladó s’expressava així poques hores després que Guanyem Badalona en Comú -segona força, amb cinc regidors- donés per fet que liderarà el pròxim equip de govern. José Téllez i Laia Sabater, números 2 i 3 de la candidatura que aglutina la CUP, Podem, Procés Constituent i altres col·lectius, van augurar que els resultats de les converses amb la resta de partits “arribaran més aviat que tard”. Uns pactes, van dir, que es debatran basant-se en “eixos programàtics” i no en funció de “càlculs aritmètics”.

Tot indica que en aquest acord s’hi involucraran Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV, que ja han dit que votaran a favor de Dolors Sabater -líder de la candidatura de confluència- com a nova alcaldessa. La formació de l’esquerra alternativa aprovarà demà en assemblea una “proposta de guia” que servirà de marc per debatre amb la resta de forces. Ahir ja van avançar tres punts programàtics irrenunciables: respondre a l’emergència social de la ciutat, garantir la transparència i la participació i comprometre’s amb el procés constituent català. Es proposen parlar amb tothom -llevat del PP- i per això estenen la mà també a Ciutadans i CiU, però en privat no amaguen que el govern el formarien els tres grups d’esquerres amb suports puntuals del PSC. Els quatre regidors socialistes garantirien la majoria absoluta, però condicionen la seva entrada a les exigències de les altres forces i dubten si tenen legitimitat per assumir carteres després de perdre cinc regidors.

Des de la candidatura de confluència recorden que hi ha partits “menys reforçats que altres” i els insten a “replantejar-se les seves cares visibles”. Ho diuen en relació a CiU i el PSC, que fa anys que concorren amb Ferran Falcó i Jordi Serra, respectivament. En declaracions a l’ARA, Falcó va descartar entrar al govern municipal, convençut que ni els hi plantejaran.

A més de les condicions finals de l’acord, queda clar que l’alcaldessa serà Sabater. ERC, ICV i el PSC ja han dit que hi votaran a favor, i CiU -que fa quatre anys va declinar una coalició de tots contra Albiol- podria afegir-s’hi. ERC, amb tres regidors, aposta per donar “la màxima estabilitat” a la nova alcaldessa, que haurà de fer front a la dura oposició del PP, de manera que refusa partir-se el mandat. La mala maror entre alguns representants de Guanyem Badalona en Comú i ICV no impediria l’entrada dels dos ecosocialistes al govern, conscients que qualsevol pas en fals podria acabar derivant en la repetició d’Albiol com a alcalde.

Amb la investidura ja assegurada, ara només falta saber els serrells del pacte. Les converses seran la setmana que ve. Des de Guanyem Badalona en Comú, demanen “respecte” i asseguren, en tot cas, que “segur que arribaran a bon port”.

Una líder activista per governar la tercera ciutat

Ni amb els dits de les dues mans es poden comptar les lluites que ha reivindicat la futura alcaldessa de Badalona. Dolors Sabater va comprometre’s des de molt jove amb l’associació ASPANIN, en favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, una situació que coneix a causa de la discapacitat del seu germà gran. S’ha involucrat en entitats i associacions de lleure, participació juvenil, veïnals, de recuperació de la memòria històrica, de defensa dels drets culturals i lingüístics o en contra del racisme i la xenofòbia. En els últims anys ha pres més protagonisme a la tercera ciutat més poblada de Catalunya, ja que és vicepresidenta d’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, forma part de Badalona Som Tots i Totes -que va agafar embranzida quan Xavier García Albiol va assolir l’alcaldia- i és impulsora del col·lectiu Deixem de Ser Invisibles, que reivindica els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. Tot i que diversos partits van intentar fitxar-la, ha entrat en política per encapçalar una candidatura de confluència. És pedagoga i actualment és la cap del departament de ciències socials de l’Institut Júlia Minguell, al barri de Llefià.