L’escola es reinventa

BarcelonaEls alumnes ja no s’asseuen sols o en parella; ho fan en grup. Han deixat d’observar una pissarra per mirar els ulls dels seus companys. Han passat d’escoltar classes magistrals a convertir-se ells en els protagonistes. Sobre la taula tampoc tenen llibres, sinó tauletes o smartphones, i les assignatures de matemàtiques, català o geografia s’han substituït per projectes en què es treballen alhora diverses matèries. Aquesta revolució pedagògica no ve imposada per lleis o per les administracions, sinó pel treball de les mateixes escoles, que pressionen per enterrar definitivament el model educatiu del segle XX, un aprenentatge basat en continguts memorístics i en la figura del professor i estructurat en assignatures, exàmens i llibres de text.

Arribar a aquest punt no ha sigut fàcil. El sector educatiu ha hagut de superar les revàlides del franquisme o complir diverses normatives educatives com la llei orgànica general del sistema educatiu (Logse), la llei orgànica d’educació (Loe) i l’actual llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). Una de les entitats que han presenciat tots aquests canvis i que han deixat empremta treballant pel progrés educatiu és l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que fins al 8 de juliol celebra el 50è aniversari de la seva creació i la seva escola d’estiu. Ho fa amb un programa molt divers en què es reflexiona sobre diversos temes, des de la desigualtat fins als últims projectes de renovació pedagògica.

La presidenta de Rosa Sensat, Irene Balaguer, assegura que durant aquestes cinc dècades s’ha fet un salt quantitatiu i qualitatiu en el conjunt del sistema, i s’ha aconseguit una escola pública “per a tots i de tots”: “Partíem d’una educació franquista, memorística, tradicional i autoritària de la qual afortunadament només queda algun reducte”.

Ara bé, Balaguer deixa clar que queda camí per recórrer i que un dels principals reptes perquè s’acabi estenent aquesta revolució pedagògica que lideren algunes escoles passa perquè el sistema educatiu sigui “molt flexible” i “breu”, en què només hi hagi quatres idees molt clares que permetin adaptar-se a la realitat en tots els sentits. “Contràriament, però, el que tenim és un sistema i unes lleis absolutament rígides, que en lloc de permetre avançar el que fan és encotillar el progrés”, denuncia.

Nova formació de mestres

L’altra assignatura pendent és la formació dels mestres, que segons la presidenta de Rosa Sensat s’hauria de canviar “de dalt a baix”. “Sense un mestre preparat, entusiasta i compromès no hi haurà canvis en profunditat en cap sistema educatiu”, reflexiona. Balaguer apunta que el problema recau, sobretot, en el fet que no hi ha sintonia entre la teoria i la pràctica. “Es fa una formació excessivament teòrica i aquestes idees, a la pràctica, tenen una altra manera de funcionar”, explica. Des de l’entitat es defensa que la formació -tal com es fa amb medicina- hauria de ser un 50% teòrica i l’altra meitat pràctica. “¿Oi que ningú es deixaria operar per un cardiòleg sense experiència? Doncs tampoc s’hauria de tenir un mestre que no hagués portat un grup d’infants durant un curs”, afirma.

Per a la presidenta de Rosa Sensat és especialment preocupant la formació dels docents de secundària. “És molt feble des del punt de vista de l’acció pedagògica i des de la comprensió dels joves que tenen al davant. El que acaben fent molts professors és una transmissió tradicional d’una matèria”. Balaguer recorda que quan es va crear Rosa Sensat els metres anaven al matí a escola i a la tarda es formaven a l’entitat: “Com ho feien? Doncs precisament posant sobre la taula el que s’havien trobat a classe”.

L’ARA ha entrat en alguns dels centres que estan transformant el seu projecte educatiu cap a una escola del segle XXI.

Infant Jesús: Evitar que l’alumnat es desenganxi de l’escola

El pas de primària a secundària acostuma a ser per a molts alumnes un salt difícil de digerir. Per fer-lo més planer i, sobretot, aconseguir que l’estudiant no “es desenganxi” de l’escola, els Jesuïtes han creat una etapa intermèdia entre els dos cicles. L’anomenen NEI i va des de cinquè de primària fins a segon d’ESO. En el curs que acaba de finalitzar ja s’ha aplicat a les aules de cinquè i primer d’ESO de tres de les seves escoles: la Infant Jesús de Sant Gervasi i la del Clot, a Barcelona, i la de Claver, a Lleida. El curs que ve s’estendrà a les classes de sisè i segon d’ESO. “L’objectiu és aconseguir que l’alumne, que està en una edat que ja comença a tenir certa autonomia, continuï connectat al sistema educatiu”, explica Guillem Fàbregas, director del NEI a l’escola Infant Jesús.

Sense horaris fixos

Per executar el canvi de model, es van transformar les aules. A l’escola Infant Jesús s’han tirat parets a terra i s’han distribuït la setantena d’alumnes de cinquè en dues grans classes. Els terres són grocs, hi ha una grada blanca i blava, les taules i les cadires són de colors vius i al fons hi ha dos despatxos amb parets de vidre en què poden treballar tant professors com alumnes mentre la resta són a l’espai més gran. Les dues classes estan formades per una quarantena d’estudiants que treballen amb dos o tres professors, que sempre són els mateixos, de manera simultània. “Això permet que els docents -que són de perfils diferents- coneguin bé l’alumne i que, alhora, l’estudiant senti que el professor forma part del curs”, detalla Fàbregas.

La setmana escolar s’estructura en projectes i no té horaris fixos. El pes de l’avaluació no recau en un temut examen, sinó en l’adquisició dels coneixements mentre es treballen els projectes. Es teixeixen en funció de les competències que demana Ensenyament i sempre s’inclou el treball de diverses matèries. Abans de començar-los els professors reparteixen un full a l’alumne en què li expliquen què estudiarà.

La volta al món en 80 imatges és un dels projectes que s’ha treballat aquest curs, i en el qual s’han inclòs elements geogràfics, culturals, la lectura de La volta al món en vuitanta dies i l’elaboració d’una exposició que han pogut veure les famílies. “Cada projecte té treball cooperatiu i individual, i acaba amb un producte final perquè l’alumnat vegi que el que fa té un sentit”, diu Fàbregas.

Les classes magistrals, en què es treballa en grups més petits, són residuals: només es mantenen amb matemàtiques i llengua estrangera. ¿El sistema ha ajudat a millorar les notes? Els resultats acadèmics han anat “molt bé” però sobretot s’ha notat un “canvi d’actitud dels alumnes”. “El treball en grup ha ajudat que els alumnes es coneguin millor i es redueixin els conflictes que hi ha a qualsevol aula”, assegura Fàbregas. Crear aquest model, que també s’aplica entre els més petits de P-3 i P-4, ha sigut llarg. S’ha treballat durant més de quatre anys i s’han recollit 56.000 idees d’alumnes, pares i professors. Els docents s’han format per poder elaborar els projectes que després desenvoluparan els alumnes. L’objectiu dels jesuïtes és que l’any 2020 s’hagi dut a terme aquesta transformació a les 2.000 escoles que tenen repartides per 69 països.

Institut Baix Camp: un centre amb 1.600 plans d’estudis

“Una organització, tres ensenyaments, 1.600 aprenentatges”. Aquest és l’eslògan de la filosofia educativa de l’IES Baix Camp, de Reus, que des del 2011 porta a la pràctica un innovador programa que té com a pedra angular el seguiment personalitzat dels seus 1.600 alumnes d’ESO, batxillerat i cicles formatius. L’objectiu és trobar en cada cas la millor manera de motivar-los a aprendre. Aquesta estratègia educativa es porta a terme gràcies a una aplicació informàtica d’elaboració pròpia en què els docents tenen al seu abast tota la informació sobre cadascun dels alumnes del centre.

En aquesta mena d’intranet hi consten no només l’expedient acadèmic, sinó també els apunts que hi fan els professors sobre les seves actituds i inclinacions, les conclusions de les entrevistes amb els seus pares o altres dades que configuren el seu tarannà personal i intransferible. L’aplicació va guanyar al mes de maig el segon premi d’ensenyament del Cercle d’Economia i l’Obra Social La Caixa.

El director de l’IES Baix Camp, Josep Lluís Queralt, té molt clar que cal conèixer com és cada adolescent per incidir en allò que necessita per estimular la seva ment. “És allò que ens permetrà captar el seu interès i aplanar així el camí a l’aprenentatge”, detalla. El responsable del centre reconeix que aquest model no seria possible sense la “complicitat” de tota l’estructura del centre. “Gràcies al fet d’estar alineats en aquesta manera d’entendre l’ensenyament caminem cap a l’excel·lència educativa”, puntualitza.

Millors notes i menys absentisme

La idea va començar a agafar forma l’any 2011. Quatre anys després, els resultats són incontestables: les qualificacions han pujat entre un 20% i un 30% de mitjana i el 100% dels alumnes de 4t d’ESO superen els controls de competències bàsiques. També s’ha reduït l’abandonament dels estudis i l’absentisme, i ha pujat el nivell d’inserció laboral.

L’estratègia educativa de l’IES Baix Camp es concreta en un seguit d’activitats que van més enllà del currículum oficial de matèries, com robòtica, teatre, espectacles musicals i videoconferències amb alumnes d’escoles d’altres parts del món per contrastar coneixements. “La idea és tirar endavant activitats que agraden als alumnes i els mantenen motivats per així poder treballar les competències pròpies de cada nivell. És un complement a les assignatures oficials del currículum, però dóna molt rendiment a nivell educatiu”, explica el director del centre.

Motivació per aprendre

El Miquel, professor i tutor d’una coral formada per alumnes d’ESO, posa com a exemple que cantant o actuant treballen la llengua i l’habilitat de posar-se davant del públic o d’expressar-se: “Són habilitats importants que no es desenvolupen tant amb les assignatures clàssiques”. Ara ja tenen en marxa 43 d’aquests programes extracurriculars, que, segons el responsable de l’institut, no suposen una “rebaixa” de l’exigència a l’alumne, sinó incrementar la seva motivació per aprendre.

També fan un esforç extra amb els idiomes. A banda d’impartir diverses assignatures en anglès, han organitzat classes de rus per als alumnes del cicle formatiu de la branca comercial. L’objectiu era atendre la demanda del teixit comercial de la ciutat, que en els últims anys ha tingut en el turisme rus un client molt important. “El rus no forma part dels programes d’Ensenyament, però hem de ser permeables al que passa al nostre entorn”, diu Queralt. Un dels programes més innovadors de l’IES és el Pica’t, una mena de Trivial en versió aplicació per a smartphone en què els alumnes competeixen entre ells per veure qui té més coneixements sobre les assignatures que estudien. “Ells mateixos redacten les preguntes, cosa que potencia molt més l’assimilació dels coneixements que escoltar algú que t’explica un determinat tema. Així aconseguim que sigui un aprenentatge actiu”, diu el director. El rànquing d’honor del Pica’t s’exhibeix en unes pantalles que hi ha als passadissos del centre, de manera que s’amplifica la competitivitat entre els alumnes. El Joan, un alumne d’ESO, reconeix que entre els estudiants hi ha “rivalitat”. “Així també aprenem més”, afegeix. El director té clar que amb iniciatives com aquesta, a més, s’ajuda a superar el debat sobre l’ús dels mòbils a les aules. “Queda clar que són un element bàsic de la vida dels alumnes, amb una gran capacitat d’atreure la seva atenció. Per això del que es tracta és d’aprofitar-lo amb finalitats educatives”, defensa. L’aplicació va rebre un reconeixement a l’última edició del Mobile World Congress. L’aposta per les noves tecnologies es complementa amb una agenda escolar online amb què els pares poden saber els deures o els exàmens que tenen els seus fills, o amb un sistema d’avisos per missatge de mòbil als pares per fer més fluida la comunicació entre el centre i les famílies.

Escola Sadako: ¿Vols saber la resposta? Investiga-la

“El model educatiu tradicional està a punt de caducar”. Són paraules del director de l’Escola Sadako de Barcelona, Jordi Musons. Tot just entrar per la porta del centre que dirigeix queda clar que en aquesta escola l’afirmació ja és una realitat. Dos alumnes, que cada dia són diferents, són els encarregats de rebre les visites, repassar quines són les notícies del dia per penjar-les al passadís i que les puguin llegir els seus companys o atendre les necessitats dels altres estudiants i professors. Se’ls anomena caps de dia. A l’aula de P-5 hi ha escrits en un full els dubtes que tenen els més petits, que la classe té com a objectiu resoldre amb l’ajuda de llibres, ordinadors, professors, companys o pares. Entre aquests dubtes hi ha: “Com fabriquen la llet les vaques?” o “Què li passa a una persona quan es mor?” Els nens de les dues línies de cinquè de primària són en una gran aula i tenen tres professors. Per fer-ho possible, s’ha tirat a terra la paret que separava les dues classes. Estan fent un titella, una de les tasques que preveu la seqüència en la qual estaven treballant abans d’acabar el curs: un guió per fer una obra de titelles.

El centre s’estructura en dues etapes: de P-3 a segon de primària i de tercer de primària a quart d’ESO. En la primera es treballa a partir de les preguntes que tenen els alumnes. “El que vulguin saber, l’escola ho pot esbrinar. El més important és que en el procés de respondre la seva pregunta l’alumne podrà aprendre com explicar-se, buscar informació i estructurar-la, llegir...”, detalla el director. En paral·lel s’introdueixen els coneixements que han d’anar adquirint. Les classes dels més petits, però, sempre comencen fent una rotllana perquè puguin compartir el que vulguin amb els seus companys: des de com se senten fins a què han fet el cap de setmana. A mesura que van pujant de curs, les investigacions que duen a terme es fan de manera més estructurada per anar assumint els aprenentatges marcats.

De 3r de primària a 4t d’ESO es treballa en “grups cooperatius”, formats per quatre alumnes en què cadascú té el seu rol. Les seqüències, que treballen diverses matèries, han substituït les assignatures, i les tauletes, els llibres. Cap alumne mira el professor, que passa a convertir-se en el seu acompanyant. “L’important no és què aprenen, sinó que aprenen aprenent aquestes coses. Això és el que crec que està canviant, perquè, sobretot, la tecnologia ha posat potes enlaire l’accés a la informació. El que s’ha de saber és gestionar-la, buscar-la o tornar-la a elaborar”. A l’hora d’avaluar, es decideix quin aspecte de cada seqüència es qualificarà i ho fan tant el professor com els companys o el mateix alumne. “Estem en un procés en què ha canviat tot, l’escola no pot no fer-ho, és una qüestió de compromís social”, conclou Musons. El model educatiu de Sadako va ser el guanyador dels premis d’ensenyament del Cercle d’Economia i l’Obra Social La Caixa del maig passat.

Joan Maragall: contra la segregació, càmera i acció!

“Som un centre Magnet!”, exclama el Khalid, un alumne de 12 anys de l’Escola Joan Maragall de Lleida. En el seu últim curs abans de marxar a l’institut el seu centre ha viscut un canvi de plantejament revulsiu. Què vol dir això de ser escola Magnet? “Fem treballs en grup, gravem vídeos, fem fotos, fem servir l’ordinador per editar els vídeos, per buscar informació, per fer presentacions, o per escriure a la web”, detalla. La directora de l’escola, Isabel Santiago, reconeix que incloure el treball audiovisual dins del currículum està motivant els alumnes.

“Qui vol ser capità?”, pregunta una mestra. Tots els nens alcen la mà i criden: “Jo!, jo!, jo!...”, descompassats. La docent n’escull uns quants. En joc hi ha fer de càmera. El nou plantejament educatiu busca il·lusionar els alumnes, però també famílies i professionals. Feia falta perquè el centre era l’ aneguet lleig d’un barri d’entre 800 i 900 nens i amb tres col·legis més: un de concertat, situat just davant, i dos de públics a prop. En els últims anys ha patit un descens de matriculacions: l’últim curs ha tingut 325 alumnes de les 450 places que oferia. El fet de tenir places lliures ha provocat que rebi molta “matrícula viva”: nens que arriben quan el curs ja ha començat. Per la zona on està ubicat, a la perifèria de la ciutat, s’ha quedat amb un alumnat molt variat i procedent de famílies de perfil socioeconòmic baix.

El nou projecte, però, està aprofitant la diversitat cultural per engrescar els nens i evitar la segregació. “Ja vèiem que calia fer alguna cosa, però necessitàvem algú que ens orientés”, reconeix Santiago. L’any passat es van adherir, a proposta d’Ensenyament, al programa Magnet, i durant quatre anys tindran l’acompanyament de la Fundació Jaume Bofill. També compten amb la col·laboració de Magical Media i la Universitat de Lleida per adaptar el seu projecte educatiu al treball audiovisual.