Europa es desperta en un infern
L'endemà del suïcidi de Hitler, 70 anys després
El 30 d’abril del 1945 Hitler es va posar una pistola a la templa i va disparar, dins un búnquer. Les SS van treure el seu cos i el d’Eva Braun a fora i els van incinerar. Havia deixat una Europa devastada: cultius destruïts, ciutats arrasades i més de 35 milions de morts. Els mesos següents no va arribar la pau, sinó que paradoxalment van augmentar els assassinats, les violacions i les persecucions. Us expliquem la cara fosca d’aquella pau primerenca. Molts supervivents van patir un altre infern
01. SENSE CASA
"No hi havia ningú esperant, només pudor de cendres"
Samuel Puterman, un jueu deportat, va tornar a Varsòvia el 1945, quan ja havia acabat la guerra. “Creia que seríeu allà, esperant-me... El que em va rebre, en canvi, va ser la pudor persistent de les cendres i els endolls buits de la nostra casa enrunada”. Els supervivents, després de sis anys de guerra, anhelaven la pau. Tornar al poble que havien deixat abans que el deliri de Hitler destruís Europa. Però en molts casos no hi havia ni poble ni llar ni amics de la infància. Només silenci. Europa estava devastada: es calcula que com a conseqüència directa del conflicte van morir entre 35 i 40 milions de persones.
La guerra havia reduït a cendres milers de quilòmetres de collites, boscos sencers, ramats i fàbriques. No hi havia transports. La fam es va estendre per Europa i la Unió Soviètica, Corea, la Xina, l’Índia i Indonèsia. El 1943 una pel·lícula anglesa mostrava una taronja a la pantalla amb el missatge: “Per a aquells que no recordeu com és”. Els ous, la llet, el sucre i la carn es van substituir per les arrels. Només a Grècia, entre e1 1941 i el 1942, hi van morir 100.000 persones per culpa de la fam. “Europa estava sumida en el caos”, destaca l’historiador Alfons Aragoneses. A Budapest només hi van quedar drets el 16% dels edificis. A Varsòvia, el 10%. A Coventry, un petit poble de 12.000 edificis, només vuit no van quedar danyats. A la Unió Soviètica la guerra havia destruït uns 70.000 pobles. Va ser el país amb més pèrdues humanes: 27 milions de morts. A Polònia hi van morir 6 milions de persones; la meitat eren jueus.
Milions de desplaçats
En molts camins d’aquest continent devastat deambulaven milions de desplaçats. A Continente salvaje, l’historiador britànic Keith Lowe assegura que només a Alemanya, quan es va acabar la guerra, hi havia quasi vuit milions d’obrers forçats treballant en granges i fàbriques. Els nazis els havien portat de tot Europa per convertir-los en esclaus. A aquesta xifra cal sumar-hi 4,8 milions de refugiats interns (desplaçats pels bombardejos) i uns altres 4 milions que havien fugit de l’Exèrcit Roig. En total, quasi 17 milions de desplaçats a Alemanya.
Els que van patir més van ser els que no tenien on tornar, sobretot jueus, polonesos i bàltics. Mesos després de la guerra continuaven vivint sota vigilància com a refugiats. Eren els més maltractats. Eren els pàries a qui es feia responsables de tots els problemes. Un informe del comitè d’intel·ligència britànic fins i tot plantejava rearmar la policia alemanya: “Si les circumstàncies més dures de l’hivern afecten les condicions de vida dels desplaçats, el més probable és que causin més problemes que els alemanys i formin una pinya als camps”.
El pitjor era la frustració de tots aquests supervivents. “Els havien destrossat les seves esperances d’una vida millor. Per als soldats aliats, la seva feina consistia a desparasitar, vestir, alimentar, classificar per nacionalitats i repatriar tots aquests desplaçats. Però, a vegades, a aquests soldats oblidaven que estaven tractant amb persones”, escriu Lowe a Continente salvaje.
