L’amant i espia que va ser incapaç de matar Fidel Castro

BaltimoreMarita Lorenz només tenia 19 anys quan va arribar a l’Havana el 27 de febrer del 1959 a bord del creuer Berlin. La capital cubana era l’última parada abans d’arribar a Nova York. El seu pare, alemany i capità del vaixell, estava dormint quan va veure que s’acostaven dues llanxes amb un grup de “barbuts” armats amb rifles. La Marita es va fixar de seguida en un home, el més alt, que li va canviar la vida per sempre.

“Sóc el doctor Castro, Fidel. Jo sóc Cuba i vinc a visitar el seu vaixell”, li va dir el jove. “Va ser un amor a primera vista”, explica Marita Lorenz, als 75 anys, en el seu humil apartament de Baltimore. Entre grans caixes i records, confessa que encara l’estima, que sempre ho ha fet, i que per això va ser incapaç de matar-lo.

Dies més tard Castro li enviaria un avió de Cuban Airlines a Nova York, on compartia pis amb el seu germà. La seva intenció era quedar-se a l’Havana un parell de setmanes però, finalment, van ser vuit mesos. El seu idil·li amb Castro es va acabar amb el que ella va creure que era un avortament -després, assegura, va saber que li van robar el fill-. Va ser llavors, confusa i altre cop als Estats Units, quan va ser reclutada per la CIA perquè assassinés Fidel Castro.

La vida de Lorenz és plena d’històries fascinants que fan un recorregut per alguns dels fets més importants del segle XX. A les seves memòries, Yo fui la espía que amó al Comandante, que ha publicat aquest estiu l’editorial Península, aquesta filla d’un oficial de la marina alemany i una ballarina nord-americana explica que va néixer a Bremen el 18 d’agost del 1939, pocs dies abans que l’Alemanya nazi d’Adolf Hitler envaís Polònia. De petita, la van tancar al camp de concentració de Bergen-Belsen i després de sobreviure a aquell infern un sergent nord-americà la va violar.

Més tard, després de la seva aventura amb Fidel Castro, va treballar per a la CIA, l’FBI i la unitat de control de drogues DEA. Va tenir una relació “amb un altre dictador”, el veneçolà Marcos Peréz Jiménez, amb qui va tenir una filla. Va sobreviure a la selva, va ser party girl de la màfia nord-americana, va declarar que la CIA estava involucrada en l’assassinat del president John F. Kennedy el 1978 a la comissió especial del Congrés dels Estats Units i es va casar amb un home que espiava diplomàtics del bloc soviètic.

Un osset de peluix

Les parets del seu pis estan plenes de fotografies i retalls de diari dels dies de la seva joventut. Entre elles, n’hi ha una d’ella amb Fidel Castro en blanc i negre. “El Fidel era dolç, com un osset de peluix”, diu mentre recorda els dies que va viure a l’Havana Hilton, l’hotel on els homes de la Revolució Cubana van instal·lar el seu centre de comandament després del triomf contra el dictador Fulgencio Batista. El líder cubà “no sabia ballar, sovint estava cansat i li encantava fer abraçades”.

La CIA i l’FBI la van convèncer perquè participés a l’Operació 40, que tenia com a objectiu matar Castro. “Em van donar unes càpsules amb cianur, la mateixa droga que va fer servir Hitler per suïcidar-se”, relata Lorenz.

Quan va tornar a l’Havana a finals del 1960 no tenia clar que fos capaç de matar Castro, tot i que l’havien entrenat per fer-ho. “El Fidel em va preguntar si havia tornat per assassinar-lo, sabia que jo m’havia reunit amb anticastristes de Miami, i jo li vaig dir que sí”, diu, i interromp un moment el seu relat per observar un article de la premsa groga sobre ella que el seu fill, Marc, troba per internet.

“Fidel Castro va violar la meva filla adolescent” és el titular d’un reportatge publicat pel tabloide Confidential mesos abans que Lorenz tornés a Cuba. “Em vaig enfadar molt, tot era mentida”, explica sorpresa amb la troballa del seu fill. I, de seguida, continua la història sobre el seu retrobament amb el líder revolucionari: “Castro em va donar la seva pistola i jo el vaig empènyer. No podia”. Castro li va dir llavors que ningú el podia matar.

Més de 50 anys després, no entén com la CIA va creure que una noia jove podria assassinar el seu primer amor. “Eren uns arrogants”, diu, i parla amb desdeny d’un dels agents, Frank Sturgis, un dels cinc lladres de l’escàndol Watergate, que va destapar la seva identitat el 1975.

L’única cosa de què es penedeix de la seva agitada vida és de no haver-se quedat a Cuba. Lorenz està contenta que l’illa caribenya i els Estats Units hagin iniciat el restabliment de les relacions diplomàtiques. I espera que el govern de Barack Obama aixequi l’embargament cubà. “Ha sigut horrible per a la població cubana”, diu, mentre defensa el règim castrista: “El Fidel volia que tothom tingués educació, pa i salut. Volia ajudar els pobres”.