ELECCIONS 2015

L’abstenció a les municipals: entre la proximitat i l’apatia

Als pobles petits la participació en comicis locals és molt més superior que a les ciutats

Els sondejos pronostiquen que avui la participació pot ser més elevada que en cites anteriors.
Marc Guinjoan, Toni Rodon I Marc Sanjaume
23/05/2015
4 min

EL PATI DESCOBERT*Les persones dels pobles petits voten en una proporció més alta que als pobles grans i les ciutats. Aquesta idea es verifica elecció rere elecció, però la tendència és especialment acusada quan es tracta d’eleccions municipals. En municipis petits, els comicis locals acostumen a mobilitzar els veïns de manera destacada. Això no es produeix en el cas dels més grans, en els quals la participació en unes municipals acostuma a ser més baixa i, de fet, és de les més baixes que es registren en relació als altres processos electorals (a excepció de les europees).

L’alta mobilització es pot produir normalment en municipis petits on hi ha una elevada incertesa sobre els resultats. En alguns casos la rivalitat fa que es vagi porta a porta a recollir suports electorals o els responsables dels partits facin llistes prèvies per saber qui els votarà segur i a qui cal convèncer. Per exemple, a la Palma d’Ebre (la Ribera d’Ebre), amb un cens de 340 persones, dues candidatures, CiU i PM, es van disputar l’alcaldia el 2011. La mobilització d’una desena de persones en favor d’una o altra podia acabar decantant l’alcaldia. Els partits saben que tot plegat es pot decidir per un marge molt estret de suports.

Però la participació alta en els pobles no és només una qüestió de rivalitat veïnal. També es produeix en contextos en què el resultat és bastant previsible. Per exemple, a Riudoms (el Baix Camp), es va arribar l’any 2011 a gairebé el 69% de participació. Una xifra elevada i molt similar a la mitjana històrica, tot i que les expectatives de l’oposició d’arrabassar l’alcaldia eren més aviat baixes (de fet, CiU va acabar aconseguint 11 dels 13 regidors del ple).

És una tendència general, doncs, que als pobles s’hi voti més. La mitjana de participació dels municipis de fins a 1.000 habitants no ha baixat mai del 75% i la dels municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants s’ha situat vora el 70%. Per contra, en els municipis de més de 25.000 habitants la participació és generalment inferior al 55%. De fet, les ciutats registren xifres de participació similar a les dels pobles en comptades ocasions i, quan això passa, gairebé sempre és en les eleccions estatals. Es tracta, a més, d’una tendència que s’ha mantingut estable en totes les convocatòries locals i, lluny de reduir les diferències, el pas dels anys ha tendit a augmentar-les.

De la proximitat a la desigualtat

Els motius que la ciència política ha esgrimit per explicar aquestes diferències són diversos. L’explicació clàssica, probablement avui relativament poc vàlida, considerava que als pobles s’hi exercia un control social més gran, la qual cosa provocava que la gent se sentís obligada a participar amb el vot. No fer-ho suposava una manera de desatendre les responsabilitats individuals de cara al benestar col·lectiu del municipi.

Una segona idea posa èmfasi en el fet que els pobles permeten més proximitat personal entre elector i representant. Un dels mecanismes que afavoreix la participació és el contacte i el coneixement dels candidats. Gràcies a això, les persones redueixen la seva distància respecte a la política, un món considerat sovint llunyà. Als municipis petits, a més, és relativament fàcil que durant la legislatura el ciutadà hagi topat amb l’alcalde en algun acte de barri, casament, funeral o esdeveniment popular. Un exemple tan senzill com que l’alcalde assisteixi al funeral després de la mort d’un familiar genera proximitat i elimina aquesta estranyesa política. El contacte directe, però, és molt més complicat en les grans ciutats (per no dir quasi impossible) i la política municipal, amb menys poders reals que les altres administracions, es percep com un element més llunyà.

Tot plegat fa que els ciutadans que habiten en els municipis més petits acabin percebent que el seu vot té més utilitat que en les ciutats. S’interioritza la idea que cal donar suport a les persones que coneixes (o castigar-les), empènyer-les cap a una direcció política determinada o simplement mostrar l’aprovació personal a la feina feta els últims anys. És per aquest motiu que els pobles acaben sent també terrenys propicis per a l’emergència i persistència de polítics personalistes.

Més participació als barris rics

Finalment, la participació també és més baixa a les ciutats perquè és on hi ha més desigualtats. És ben sabut que l’estatus socioeconòmic és un factor important a l’hora d’explicar la participació electoral, i és precisament a les ciutats on es concentren les zones amb menys recursos. Aquest fenomen és sobretot visible a les ciutats grans pròximes a l’àrea metropolitana de Barcelona. A la mateixa capital, la participació en les últimes municipals al barri ric de les Tres Torres (65%) va més que doblar la registrada a la modesta Torre Baró (28%).

La crisi i el procés animen la participació

Totes les enquestes indiquen que la participació aquest diumenge anirà a l’alça, tot i que es mantindrà en paràmetres més baixos que a les estatals i autonòmiques. Des de la crisi i sobretot des de l’emergència del debat sobiranista, la mobilització de la ciutadania ha anat en augment, com va ser el cas dels comicis del 2012. També s’observa que, a poc a poc, les zones més abstencionistes (com els barris perifèrics de les ciutats) es van mobilitzant més. Els canvis en els patrons de participació dels catalans constitueixen un element important que afegeix incertesa al panorama electoral.

stats