L’abandonament escolar baixa dotze punts en una dècada

BarcelonaFa una dècada el 34% dels nois i noies d’entre 18 i 24 anys no tenien estudis postobligatoris, un percentatge que, deu anys després, s’ha reduït fins al 22,2%. Tot i que el descens és significatiu, a Catalunya la taxa d’abandonament escolar prematur continua sent superior a la mitjana espanyola, que és del 21,9%. A més, encara està lluny de l’objectiu fixat per Europa per al 2020 (el 15%) i que s’ha convertit en una de les principals obsessions de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.

Quines han sigut les causes d’aquest descens? La mateixa conselleria i els pedagogs ho redueixen a dos factors: la inexistència de llocs de treball provocada per la crisi econòmica i l’augment de l’oferta formativa. “Hi ha hagut un creixement dels estudis postobligatoris”, explica a l’ARA la consellera d’Ensenyament. En els últims quatre anys ha augmentat un 70% el nombre de matriculacions en alguns dels graus de la formació professional (FP), cosa que, de retruc, ha obligat a ampliar l’oferta.

Ja no es guanyen diners ràpids

La falta de llocs de treball, però, és per als pedagogs el factor que més ha pesat en aquesta reducció. Segons el professor de pedagogia sistemàtica i social de la UAB Enric Roca, durant la bonança econòmica els joves estaven enlluernats per ofertes de treball poc qualificades que els permetien guanyar diners “ràpids i fàcils”. “La crisi, però, els ha bloquejat aquesta sortida i els ha obligat a quedar-se dins del sistema educatiu”, matisa. Les estadístiques ho corroboren. Quan va esclatar la crisi, constatada primer per la punxada de la construcció i, després, per la del turisme els anys 2007 i 2008, la taxa d’abandonament escolar era gairebé del 33%. A partir de llavors, any rere any, ha anat disminuint. Tot i la reducció, Catalunya ha de fer un llarg recorregut per situar-se al nivell de les comunitats autònomes amb menys abandonament escolar de l’Estat. Totes estan situades al nord del país. Al capdavant hi ha el País Basc (9,4%), seguit per Cantàbria (9,7%), i en tercera posició hi ha Navarra (11,8%). La Comunitat de Madrid està en un 18,3%. Per què aquestes diferències? Els models productius de cada comunitat són diferents, segons explica el secretari de Polítiques Educatives del Govern, Joan Mateu. El País Basc se sosté gràcies a les grans indústries de caràcter corporatiu, cosa que obliga els joves a formar-se. Pel que fa a Madrid, hi ha la bossa de funcionaris més gran de tot l’Estat i per accedir-hi s’han de tenir estudis. L’estructura de Catalunya, en canvi, està basada en el turisme i en la construcció. “Són feines en què sovint es demana una baixa formació”, puntualitza Roca. Davant d’aquesta situació, els pedagogs fan una crida perquè es replantegi el model productiu català. “S’ha de tenir clar què volem ser”, indica Enric Prats, professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB).

Objectiu factible?

Tenint en compte aquest context, ¿és assequible que Catalunya assoleixi el 15% d’abandonament escolar que exigeix Europa per a d’aquí cinc anys? “Si seguim la mateixa tendència dels últims anys ens situarem a prop de l’objectiu”, assegura la consellera. Rigau recorda que, a banda de reduir l’abandonament escolar, en els últims cinc anys ha augmentat en cinc punts el nombre d’estudiants que aproven la titulació d’ESO (86%) i en cinc més el dels joves que fins als 15 anys no han repetit curs (75%). “La millora d’aquests dos indicatius en un futur comportarà que la taxa d’abandonament escolar continuï baixant”, afirma la consellera d’Ensenyament.

Els dubtes dels pedagogs

Països com l’ admirada Finlàndia, Croàcia, Eslovènia i Polònia fa anys que ja han assolit l’objectiu europeu, mentre que Espanya era el 2013 el país de la Unió Europa amb la taxa d’abandonament escolar prematur més alt d’Europa, segons les últimes dades de l’oficina d’estadística comunitària Eurostat. El segueixen Malta i Portugal.

Els pedagogs no són tan optimistes com Rigau i tenen dubtes que s’arribi al desitjat 15%. “Hi ha d’haver canvis”, afirma Prats. D’una banda, cal “retenir” els adolescents al sistema educatiu i, de l’altra, fer-los una oferta “més atractiva” tant a nivell d’ESO i batxillerat com de la FP. “S’ha de potenciar l’oferta tecnològica i innovadora, per exemple amb estudis de robòtica i de desenvolupament de jocs”, detalla. La fórmula per retenir-los que proposa és que els docents facin un seguiment més efectiu de l’alumne i la seva família: “Han de sentir que tenen suport”. Per aconseguir-ho, segons adverteix, calen recursos. “Només així es pot augmentar el nombre de docents i oferir-los formació perquè sàpiguen com ho han de fer”, detalla.

Roca és més pessimista. “Mentre tinguem un pressupost com l’actual, difícilment complirem amb els estàndards que fixa Europa”, lamenta. La solució passa perquè culmini el procés sobiranista i el Govern passi a tenir totes les competències del sistema educatiu. “No podem estar pendents d’esquivar lloses com la Lomce”, etziba. Fins que això no arribi, la clau passa per fer una inversió “intel·ligent” en la FP. “Hem de ser capaços de prestigiar-la i evitar els paranys que imposa Madrid”, explica. En aquest sentit, denuncia que la llei Wert l’únic que fa amb aquests estudis és situar-los a un segon terme. Per això, Roca aplaudeix la decisió del Govern sobre la recent creada titulació “mixta” d’ESO, que permet que els alumnes no hagin de decidir fins a la finalització d’aquesta etapa educativa si volen fer FP o si, en canvi, opten per estudiar batxillerat. Coincideix amb Prats que els continguts que actualment s’ensenyen no són prou “atractius” per fidelitzar els joves. Això, sumat al fet que un cop acaben els estudis molts es veuen obligats a marxar fora per aconseguir una feina, fa que sigui difícil retenir el col·lectiu dins de l’actual sistema educatiu.

Més hores d’ordinador, més fracàs escolar

Un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (URL) i l’Institut Català de la Salut (ICS) va concloure aquesta setmana que hi ha un increment proporcional entre el fracàs escolar i les hores d’ús de l’ordinador, especialment a mesura que es redueix el control parental.

El treball apuntava que, si la mitjana del fracàs escolar se situa en un 16% entre l’alumnat que utilitza l’ordinador menys d’una hora al dia, s’eleva al 17% entre els que l’utilitzen entre una i dues hores diàries, al 20% entre dues i tres hores i es dispara fins a un 29% si l’ús de l’ordinador supera les tres hores diàries. Tot i així, no utilitzar-lo en absolut tampoc és positiu, i en aquests casos el fracàs escolar se situa en el 27%.

L’estudi, que es va fer sobre una mostra de més de 5.500 alumnes d’ESO, també associava la falta de control patern i l’ús intensiu de l’ordinador i dels videojocs amb més risc de patir una intoxicació etílica o haver consumit cànnabis o altres substàncies tòxiques. A primer d’ESO, l’11% de l’alumnat que utilitza l’ordinador més de tres hores diàries havia patit una intoxicació etílica aguda i el 10% havia consumit cànnabis, mentre que els percentatges baixaven a un 4% i un 2%, respectivament, si l’ús diari de l’ordinador era inferior.